Les restriccions per sequera a l'àrea de Barcelona es podrien avançar: consulta el teu municipi

Malgrat les pluges d'alguns dies d'octubre, la sequera no dona treva i ja és la pitjor dels últims 100 anys. I això pot implicar que l'àrea metropolitana de Barcelona entri en l'escenari més restrictiu, la fase d'emergència, abans del que s'havia previst.

Fins fa poc, l'ACA preveia que fos al desembre, però ara afirma el següent: "Estem amb unes pluviometries per sota dels mínims històrics, així que podria ser que s'hagués d'avançar". Així ho ha manifestat el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, que ha explicat que s'analitzarà la situació.

Sigui com sigui, el que està clar és que, amb l'actual nivell de pluges, és "inevitable" entrar en la fase d'emergència aquest 2023, ha dit Reyes. I hi ha afegit: 

 "És bastant improbable no entrar en emergència entre finals de novembre i el desembre, segons les previsions."

Mínim històric de reserves d'aigua

A les conques internes, les controlades per l'ACA, corresponents a la meitat est de Catalunya, les reserves dels embassaments van baixant i ja són del 19%, el mínim històric.

I és que ja fa tres anys que no plou prou, i això fa que l'escenari sigui "extremadament preocupant", tal com ha dit la portaveu del govern, Patrícia Plaja, en roda de premsa posterior al Consell Executiu.

23 municipis del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, en excepcionalitat

De moment, la setmana vinent, 23 municipis del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès entraran en l'escenari d'excepcionalitat, la que l'ACA pinta amb el semàfor taronja. Són localitats que es troben a la capçalera del Llobregat.

Amb les noves incorporacions, ja hi haurà 499 municipis de les conques internes en aquesta situació.

Els 23 municipis sumen en total 15.323 habitants, i són Bagà, Borredà, Capolat, Castell de l'Areny, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gombrèn, Gósol, Guardiola de Berguedà, Guixers, la Coma i la Pedra, la Nou de Berguedà, la Pobla de Lillet, les Llosses, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Llorenç de Morunys, Vallcebre i Vilada.  

Vallirana, en emergència a petició pròpia

D'altra banda, un altre municipi, Vallirana, s'afegirà als 36 de l'Alt Empordà i el Baix Camp que ja estan en l'escenari més restrictiu, el d'emergència, el de semàfor vermell.

Vallirana, on hi viuen 23.004 persones, entra en situació d'emergència a petició del mateix Ajuntament. Aquest municipi té un nivell molt baix de reserves subterrànies, i no està connectat a cap xarxa d'abastament supramunicipal, de manera que té menys garanties de subministrament. Actualment, s'està redactant un projecte per incorporar-lo a la xarxa Ter-Llobregat per acabar amb aquesta situació.

Aquests canvis d'escenari entraran en vigor la setmana vinent, quan es publiqui la resolució del director de l'ACA, Samuel Reyes, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

En aquesta taula, pots consultar en quin escenari es troben els 631 municipis de les conques internes:  

Què implica la fase d'emergència?

En general, es declara quan les reserves d'aigua baixen per sota del 16%. Es generalitzen les restriccions per garantir l'abastiment per al consum humà. Quan es decreta la fase d'emergència, s'estableix un consum màxim de 200 litres per habitant i dia, que pot baixar fins als 160 litres quan la situació és d'emergència extrema.

En estat d'emergència, s'apliquen totes les limitacions de les fases d'alerta i excepcionalitat i s'hi afegeixen les següents restriccions:

• Supressió del reg agrícola (es pot autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
• Reducció del 25% dels consums industrials d'aigua.
• Reducció del consum d'aigua en els usos recreatius (25% en usos urbans i supressió total del reg).
• Prohibició de regar zones verdes i jardins públics i privats.
• Prohibició total d'omplir fonts ornamentals, llacs artificials i piscines d'aigua dolça.
• Prohibició de netejar vehicles, excepte en establiments de neteja específics.
• Les administracions locals, a través dels seus plans d'emergència, poden establir limitacions i prohibicions addicionals a l'ús de l'aigua en instal·lacions esportives, públiques i privades, i en espais lúdics.

Què implica la fase d'excepcionalitat?

La fase d'excepcionalitat per sequera es declara quan les reserves d'aigua cauen per sota del 25%. En aquest escenari, es limita el consum d'aigua a 230 litres per habitant i dia i s'implanten les següents mesures d'estalvi:

• Reducció del reg agrícola en un 40% o substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
• Reducció del 15% dels consums industrials d'aigua.
• Reducció del consum d'aigua per a usos recreatius (15% en usos urbans i 50% en reg).
• Prohibició de regar zones verdes i jardins públics o privats (excepte el reg de supervivència d'arbres o plantes, amb regadora o gota a gota).
• Prohibició de regar la gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d'esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigua de pluja o de depuradora.
• Prohibició de netejar carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
• S'estableixen limitacions per omplir i reomplir piscines.