Les sancions a Rússia també afecten l'espai, com la missió a Mart o la xarxa Galileo

Les sancions a Rússia per la invasió d'Ucraïna arriben a l'espai. L'ESA (Agència Espacial Europea) ha declarat que prendrà decisions sobre la col·laboració amb l'agència espacial russa Roscosmos d'acord amb el que facin els estats membres. Rússia, per la seva banda, ha decidit abandonar les col·laboracions que estava fent a la base de Kourou, a la Guaiana Francesa.

La guerra a Ucraïna també pot comportar retards o fins i tot replantejaments totals en missions a Mart i Venus.

En un comunicat fet públic dilluns, l'ESA ha deplorat "les baixes i les tràgiques conseqüències de la guerra a Ucraïna" i ha afirmat que la seva prioritat és prendre "decisions correctes "amb ple respecte als nostres valors europeus.

L'ESA té 22 estats membres, dels quals tres, Noruega, Suïssa i Regne Unit, no pertanyen a la Unió Europea. Vuit països més de la UE són membres associats o col·laboren en alguns projectes, com també ho fa el Canadà.

En el seu comunicat l'agència explica que està aplicant les sancions imposades pels estats membres i avaluant les conseqüències en cadascun dels programes que es desenvolupen en col·laboració amb Roscomos.

També diuen que han pres nota de la decisió de Rússia d'abandonar els treballs a Kourou. Sobre això darrer, Thierry Breton, comissionat europeu per a l'Espai, va emetre dissabte un comunicat en què confirmava que aquesta decisió no tindria conseqüències "en la continuïtat i qualitat dels serveis Galileo i Copèrnic" ni posaria en risc el desenvolupament d'aquestes infraestructures.

Galileo és un sistema de navegació per satèl·lit que Europa va posar en marxa per no dependre del GPS nord-americà, i Copèrnic és un programa d'observació de la Terra amb aplicacions en medi ambient i seguretat. Breton ha afirmat que actuarà amb els estats membres per "protegir aquestes infraestructures fonamentals en cas d'agressió".

El comissionat conclou que prosseguiran amb els programes dels coets Ariane 6 i VegaC per assegurar l'autonomia estratègica del continent en llançadors.

Actualment, el sistema Galileo té 28 satèl·lits en òrbita i per al 6 d'abril estava previst el llançament de dos més amb un coet rus Soiuz-ST. Ara es podrien posar en òrbita amb coets Ariane, i per això Breton assegurava la continuïtat del programa. Es podrien produir retards, però probablement Rússia hi perdria més, perquè no tindria els ingressos generats pels llançaments.

Mart, Venus i l'estació espacial

La situació és diferent en les missions a Mart i a Venus. Roscosmos i l'ESA havien de llançar aquest any una nau amb el totterreny Rosalind Franklin, que forma part del programa ExoMars per estudiar si hi ha hagut vida en aquell planeta.

Havia de viatjar a l'espai el 2020 però el llançament es va posposar per la pandèmia. L'ESA considera improbable que es dugui a terme aquest any i si es torna a anul·lar caldrà esperar a la finestra de llançament del 2024.

Un altre programa que se'n pot ressentir és el d'exploració de Venus. Rússia impulsa la missió VeneraD, que inclou un nau que estaria en òrbita al voltant del planeta i una altra que hi aterraria. El llançament estava previst per al 2029 i la missió compta amb la col·laboració de la NASA. Però Dmitri Rogozin, cap de Roscosmos, ha afirmat a Twitter que en el context actual de sancions considera aquesta participació dels Estats Units en el projecte rus "inapropiada".

? «? ???????? ???????? ????? ? ?????????? ????? ????????? ??????? ??????????? ??????? ??? ? ?????????? ??????? ?????????? ? ???????? ???????????? ??????? #??????? ?????? ??????????», — ????? ?????????? ??????? ???????. pic.twitter.com/ml9Fu8rf1j

— ????????? (@roscosmos) February 26, 2022

La NASA te dues missions pròpies a Venus: VERITAS i DAVINCI+. La primera consistiria en una nau que orbitaria el planeta i la segona, a més, tindria una sonda que hi aterraria, tot i que a Venus hi ha una temperatura superior als 40 graus i una pressió 90 vegades la de la Terra.

Un tema més delicat és el de l'Estació Espacial Internacional. Portaveus de la NASA han declarat a diversos mitjans que les sancions no afectaran les activitats ni les missions a l'estació. Actualment allà hi ha set astronautes: quatre dels Estats Units, dos de Rússia i un d'Alemanya. I quatre més estan preparats per viatjar-hi amb un coet privat SpaceX.

A l'estació hi participen la NASA i Roscosmos, però també les agències europea, canadenca i japonesa. L'operació més immediata és el retorn del nord-americà Mark Vande Hei, que és a l'estació des de l'abril de l'any passat i hauria de tornar el 30 de març, en una nau Soiuz, al cosmòdrom de Baikonur, que és al Kazakhstan però és propietat de Rússia.

Els Estats Units intenten, des de fa anys, reduir o eliminar la dependència de la nau Soiuz des que els seus transbordadors espacials van ser retirats. Però els programes alternatius encara són molt recents i l'agència ha declarat repetidament que vol seguir fent servir els coets russos.

En declaracions al 324.cat, Miquel Sureda, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i professor de l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat que "si la tensió baixa, com tots esperem, aquestes situacions es podran reconduir, perquè els projectes espacials signifiquen molts anys de treball i hi haurà interès mutu a tornar a col·laborar".

En el seu compte de Twitter, Sureda ha publicat un llarg fil per analitzar com afecta el conflicte l'Estació Espacial. En un dels tuits afirma que "és el millor exemple de com les relacions internacionals tenen unes regles a la Terra i unes altres de diferents a l'espai".

Es fa ressò de l'amenaça del director general de Roscosmos, Dmitri Rogozin, dient que si es trenquen relacions l'estació podria acabar estimbant-se a la Terra.

Això seria possible perquè els propulsors són a la part russa i són necessaris tant per corregir trajectòries com per impulsar-la de tant en tant i evitar que, amb el fregament amb l'atmosfera, cada vegada tingui una òrbita més baixa i pugui acabar caient.

Tampoc creu que sigui factible dir a les tripulacions que se separin i no interactuïn, perquè seria un gran risc, suposant que els astronautes en fessin cas.

Resumiendo: Hay varias maneras en las que los EEUU y Rusia podrían romper la cooperación en la ISS, pero todas ellas podrían tener consecuencias graves para toda la tripulación.

Yo estoy seguro de que, propaganda a parte, nadie se plantea poner en riesgo un proyecto como la ISS.

— Miquel Sureda (@Gaia_Ciencia) February 27, 2022

Sureda explica al 324.cat que molt probablement no es deixi que les sancions afectin l'estació, "un projecte molt ambiciós, amb una vida útil que recentment s'ha allargat fins al 2030, i que només un vertader enfrontament directe dels blocs la posaria en perill".

Empreses privades

Les sancions afectarien tant els ens estatals com totes les empreses que contribueixen a aquests complexos programes. En alguns casos, les sancions poden tenir un efecte molt directe en companyies privades.

Així, l'empresa de comunicacions per satèl·lit OneWeb, amb seu a Londres, té com a objectiu desplegar 650 satèl·lits en òrbita baixa per dur internet a tot el món.

Fins ara n'ha llençat més de 400 amb coets Soiuz. N'hi ha més de preparats, com els que haurien de ser llançats el 4 de març des de Baikonur, però en aquest cas amb un Ariane. OneWeb podria abandonar els Soiuz i Rússia perdria els ingressos que generen els llançaments, però probablement l'empresa també es veuria perjudicada per retards.
 

Nanosatèl·lit català

La invasió d'Ucraïna també ha afectat els plans del govern català. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va anunciar dilluns en el Mobile World Congress que la Generalitat descarta llançar el segon nanosatèl·lit català des del cosmòdrom rus de Baikonur.

Al març, fa vora un any, es va posar en òrbita l'Enxaneta, el primer nanosatèl·lit català, per millorar la connectivitat 5G al territori català. El segon nanosatèl·lit s'havia d'enlairar a la tardor i tindria aplicacions ambientals, en la lluita contra l'escalfament global, els incendis forestals i els desastres naturals.

La tecnologia espacial té moltes altres implicacions. Les imatges per satèl·lit han servit per vigilar els moviments de les tropes russes abans i després de la invasió. A més, com s'explica a la web Space News, imatges per satèl·lit recollides per empreses privades s'han posat a l'abast de tothom de forma gratuïta.

Empreses com Maxar Technologies i BlackSky han posat a l'abast de tothom imatges d'alta resolució. I la primera d'aquestes empreses ha creat un programa per facilitar-ne als periodistes i a grups ambientals i humanitaris.

Però la tecnologia espacial també pot fer un gran servei a Rússia, com alerta David Burbach, professor d'Afers de Seguretat Nacional a l'Escola de Guerra Naval de Rhode Island:

"Serà una de les primeres vegades que haurem vist un país que no són els Estats Units fent ús de capacitats espacials significatives per donar suport a operacions militars."

Segons Burbach, Rússia ja havia fet una cosa així a Síria. Però ha afegit que si el conflicte a Ucraïna s'agreuja, "Rússia no dubtarà a utilitzar el seu propi sistema de navegació [Glonass] i el de comunicacions d'intel·ligència".