Les seqüeles psicològiques de les altres víctimes de l'atemptat de la Rambla

Les seqüeles psicològiques en cas d'atemptat sovint queden en un segon pla tot i que, tard o d'hora, acaben sortint. Per evitar-ho, l'Ajuntament de Barcelona firmarà un conveni amb la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats de Terrorisme per aconseguir que cap víctima de l'atemptat de la Rambla, en aquest cas, quedi desatesa. És el cas de dues famílies del Ripollès que, a més de presenciar l'atemptat, coneixien els autors materials que el van perpetrar.

Sílvia Gallart ho va veure de prop:

"La multitud s'obre i entremig surt la furgoneta blanca de cara cap a nosaltres i tot passa molt ràpid. Ens mirem d'apartar com podem i la furgoneta ens esquiva 'in extremis'."

Yolanda Ortiz era al costat de la furgoneta quan va passar:

"Jo recordo perfectament la postura del conductor, amb els braços tirant enrere, fent força amb l'esquena. Aguantant cops. Justament quan estava davant nostre va fer dos atropellaments."

Els costarà treure's del cap aquell 17 d'agost. A l'impacte de veure la furgoneta passar a curta distància, s'hi va afegir que l'autor de l'atropellament era de la mateixa comarca, del Ripollés. En aquell moment, la Yolanda no el va identificar, tot i que s'havien trobat més d'una vegada per Ripoll.

"A dia d'avui continuo amb malsons i amb més ansietat ara que al principi."

El seu fill, l'Ivan Morales, d'11 anys, ha rebut suport de professors i companys, però, gairebé nou mesos després, manté les seqüeles psíquiques de l'atemptat.

"Tinc por que torni a passar, molta ràbia i records que no hauria de tenir. Els intentaré no recordar. Però sense pensar, a vegades, em venen aquests records."

La unitat d'atenció de víctimes de terrorisme ha localitzat quaranta famílies a tot el país que van presenciar l'atemptat. Segons Robert Manrique, assessor de la unitat, no només es dediquen a donar suport als familiars de les víctimes mortals i als ferits físics, sinó també a aquells testimonis presencials que n'han patit els efectes.

"És que les seqüeles psicològiques no sagnen. Aleshores, si no sagnen, no existeixen. Doncs sí que sagnen, sí. El que passa és que no es veuen, però sagnen."

Domènec Cornudella és psicòleg forense de la unitat d'atenció a les víctimes d'atemptat terrorista.

"Pots començar a no dormir, a no voler sortir de casa i no saps ben bé el per què. Pot aparèixer en qualsevol moment."

 

Sívila Gallart ho ha viscut així:

"En aquell moment sentia molt dolor i molta tristesa. Ara és diferent. Ara és més una sensació d'estar esgotat tot el dia. Estàs cansat, està en molts moments trist i no saps ben bé per què."

El ministeri de l'Interior considera que per ser reconegut com a víctima de terrorisme cal que els afectats ho comuniquin abans que passi un any de l'atemptat. Manrique defensa, però, que el trauma es pot manifestar molt després.

"Que ara el ministeri de l'Interior s'hagi inventat una norma que les seqüeles apareixen en el primer any o ja no són de l'atemptat... això no té cap sentit."

La prioritat d'aquesta unitat d'atenció és aconseguir que les desenes de persones que es calcula que tenen seqüeles psíquiques puguin ser reconegudes víctimes de terrorisme.