Les set vides de Theresa May, consumides en 3 anys intensos de Brexit

May ha presidit el Regne Unit durant gairebé 3 anys plens de desgast per la gestió del Brexit fins que se li han acabat les vides polítiques

Joan RaventósActualitzat

Els primers ministres britànics viuen al número 10 de Downing Street i, des de fa gairebé un segle, hi viuen amb algú que els pot ajudar a exercir el govern amb agilitat, reflexos i ensenyant-los quan calgui, a caure drets. En el cas de May, es tracta d'en Larry, un "gat funcionari" del Regne Unit, que des del 2011, és el "ratoliner en cap" de la residència oficial del primer ministre del país.

Theresa May ha hagut d'aprendre aquestes habilitats per gestionar un dels períodes més transcendentals de la història del Regne Unit, quan ha decidit marxar de la Unió Europea.
 

May ha ocupat la presidència del país durant gairebé 3 anys de crisi permanent, després del referèndum de 2016. De bon començament, va saber que caminava per la corda fluixa quan mig govern li va qüestionar el primer esborrany del Brexit.

 

 

Va reunir els ministres a la residència de vacances i els va fer quadrar. Se salvava per primer cop i, de retruc, es desfeia dels enemics més incòmodes, com Boris Johnson.

Havent negociat l'acord de retirada amb Brussel·les va adonar-se que està massa sola al Parlament. Més qüestionada. I va guanyar temps per salvar-se un altre cop. El 12 de desembre, supera la moció de confiança del seu partit, amb 200 vots a favor i 117 en contra
 

Passat festes, al gener, May va saltar al buit sotmetent el Brexit a votació. La patacada va ser inapel·lable: 118 companys de partit li giren l'esquena. Però May confiava convènce'ls en dos mesos i amb un acord lleugerament modificat, que va tornar a portar a votació.

El 12 de març, alguns tories més se la van creuere, però no prou. May va tornar a caure i les veus sobre la seva dimissió són cada cop més insistents.

 

 

Tanmateix, va tornar a trobar la manera de salvar-se: prorrogar el Brexit. La condició és que, per tercera vegada, torni a saltar al buit. Aquest cop, May s'ho pensa massa. Encara es ressent de les caigudes anteriors.
 

Els comuns no li donen aire i prenen el control de l'agenda parlamentària. Sembla el cop final a la primera ministra. Però sí, torna a caure dreta; els diputats no s'han posat d'acord a com desfer la troca.
 

Amb tota aquesta situació, May només veu una opció: el sacrifici, oferir el seu cap a canvi d'aprovar l'acord del Brexit.

Per tant, si són set vides, a May només n'hi queda una, i d'aquí a dos mesos la viurà apartada dels embats de política.

 

 

ARXIVAT A:
Theresa MayBrexit
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut