Corinna Larsen declara haver-se sentit amenaçada pel CNI en el primer judici a Villarejo

L'excomissari José Manuel Villarejo ha segut al banc dels acusats per primera vegada aquest divendres, amb Corinna Larsen com a testimoni. Està acusat de denúncies falses contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán, entre altres qüestions, per haver dit en una entrevista de televisió que l'exdirector del CNI havia amenaçat Larsen de mort quan, segons l'acusació, això no era cert.

El cas que es jutja avui és diferent del que manté en presó preventiva Villarejo des del novembre del 2017.

L'examant de rei emèrit Joan Carles I ha confirmat durant la seva declaració com a testimoni en el primer judici contra el comissari jubilat que la primavera del 2012 es va sentir amenaçada "com a ciutadana, com a persona normal i dona" quan les seves oficines i apartament a Mònaco van ser ocupats per una empresa de seguretat contractada pels serveis d'intel·ligència espanyols.

Va demanar explicacions a l'avui exmonarca, que li va dir que es tractava d'una operació per protegir-la dels paparazzi. Larsen, mitjançant una videoconferència des d'una seu judicial a Londres, ha confirmat així les tesis de la defensa de Villarejo, per a qui es demanen dos anys de presó per presumptes delictes de calúmnies i denúncia falsa contra Sanz Roldán.

Trobada amb l'exdirector del CNI

Durant la declaració, alentida per necessitar la intervenció d'intèrprets, l'advocat de l'excomissari, José García Cabrera, li ha preguntat si havia tingut la sensació de ser "una ciutadana amenaçada per un cap d'estat i pels serveis secrets i si això li va fer sentir por", i l'empresària d'origen alemany ha contestat afirmativament.

"Sí, estava decididament molt espantada. No n'entenia el motiu i no em va proporcionar una explicació adequada com a ciutadana, una persona normal, una dona que es troba enfrontada amb unes persones tan poderoses en territori estranger", ha contestat a la pregunta, i ha qualificat d'"il·legal" l'ocupació de les seves oficines i habitatge.

Ha afegit que l'explicació que va obtenir del rei no tenia sentit perquè, a més, l'endemà tenia previst abandonar Mònaco, per la qual cosa no hi hauria problemes amb els fotògrafs. També ha confirmat la seva trobada personal amb l'exresponsable del CNI el maig d'aquest any, que es va traslladar expressament a Londres per aquesta raó, segons li va informar el mateix Joan Carles I, i a la qual no podia negar-s'hi.

"Sempre volien fer constar que el senyor Sanz Roldán rebia ordres del rei Joan Carles I, que les rebia des de dalt", ha dit.

Primer judici de molts

El judici s'ha resolt en una única sessió aquest 15 de gener i ha començat a les 10 del matí al jutjat penal número 8 de Madrid, després que s'hagi ajornat fins en quatre ocasions a causa de la pandèmia de la Covid-19 i malgrat els trastorns causats pel Filomena.

És la primera vegada que Villarejo seu al banc dels acusats, tot i que podria no ser l'última, a jutjar per les dimensions del cas Tàndem i les moltes ramificacions, en què s'investiguen els treballs de l'excomissari.

Per aquest cas, la Fiscalia Provincial de Madrid li demana un total de dos anys de presó: un any de presó, la inhabilitació especial per a l'exercici del dret a sufragi passiu durant el temps de la condemna, i 20 mesos de multa amb una quota diària de 20 euros, pel delicte de denúncia falsa; i un altre any i la mateixa inhabilitació, pel de calúmnies.

El judici ha arrencat amb la declaració de Villarejo, que hi ha anat presencialment malgrat les conseqüències del temporal de neu. Després ha comparegut Sanz Roldán, a proposta del ministeri fiscal.

Cal recordar que Sanz Roldán està obligat a declarar, tot i que podria intentar evitar-ho acollint-se a l'article 418 de la llei d'enjudiciament criminal, on "s'exceptua el cas en què el delicte és de suma gravetat per atemptar contra la seguretat de l'Estat", entre altres raons.

Més testimonis

La compareixença de Larsen té relació amb el delicte de calúmnies. Els fets es remunten al 5 de juny del 2017, quan Villarejo va dir al programa "Salvados" de La Sexta que Sanz Roldán havia amenaçat de mort l'empresària germanodanesa "sent conscient que no era cert", segons l'escrit d'acusació de la Fiscalia de Madrid.

En una declaració jurada davant notari, Larsen va acusar Sanz Roldán d'estar darrere d'una "campanya" en contra seva i d'amenaçar-la personalment en un hotel del Regne Unit l'any 2012, després que el rei Joan Carles tingués l'accident a Botswana.

Després de Larsen, han testificat el que va ser cap de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) José Luis Olivera i l'exresponsable del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i actual cap de gabinet de la ministra de Defensa, Esperança Casteleiro, tots dos a instàncies també de la defensa.

No obstant això, el jutge ha rebutjat les testificals de l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino, de l'exsecretari d'estat de Seguretat Francisco Martínez i de quatre periodistes. El magistrat s'oposa a practicar aquests interrogatoris en entendre que el que podrien acreditar els dos primers ho farà el mateix Olivera i que el coneixement dels segons és de font indirecta o el pot testificar Larsen.
 

Els "tentacles" de Villarejo

L'altre eix del judici contra Villarejo és la denúncia presentada l'1 de juny del 2017 pel mateix excomissari contra Sanz Roldán i un periodista per un article sobre els seus "tentacles" al món judicial que s'il·lustrava amb una fotografia seva, segons denunciava, obtinguda en una operació antiterrorista a la qual havia participat com a agent encobert.

A la imatge hi apareixia Villarejo baixant d'un avió a la zona de pistes de l'aeroport de Melilla i, sempre segons la seva denúncia, formava part d'un dossier que el CNI hauria facilitat al diari El País amb el coneixement i l'autorització de Sanz Roldán, la qual cosa seria constitutiva, en la seva opinió, d'un delicte de descobriment i revelació de secrets i d'un delicte de col·laboració amb activitats d'organitzacions terroristes.

La denúncia no va ser admesa a tràmit i el jutge va ordenar l'arxiu de les actuacions. Villarejo va recórrer en reforma i en apel·lació, sense cap èxit, i finalment la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat van acabar emprenent accions contra ell per denúncia falsa als jutjats de Madrid.