Les traves administratives, les infraestructures i el 'procés' contribueixen a la fuga d'empreses de Lleida a l'Aragó
ACN Lleida - Les traves i els terminis administratius, les infraestructures o el 'procés' són alguns dels aspectes que han contribuït a la fuga d'empreses de Lleida a l'Aragó. També hi influeixen les facilitats que reben per implantar-se en aquest territori. Així es desprèn de l'estudi elaborat per Pimec, COELL, UGT i CCOO per encàrrec de la Delegació del Govern a Lleida. Patronals i sindicats també han posat de relleu les dificultats que tenen les empreses lleidatanes per trobar mà d'obra qualificada en oficis especialitzats, tot i que aquesta situació no només es dona a Lleida. Així, han reclamat una major aposta per la Formació Professional i que aquests estudis contribueixin a donar resposta a les necessitats laborals reals que hi ha al territori.
Pimec Lleida, la Confederació d'Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL), CCOO i la UGT de les Terres de Lleida han presentat aquest dimarts al delegat del Govern Bernat Solé un informe sobre la percepció que tenen els agents econòmics i socials en relació amb la deslocalització d'empreses de Lleida i sobretot pel que fa a la marxa d'aquestes a l'Aragó. A la vegada, incideix en aspectes a millorar com ara el gruix de tramitació administrativa que requereix la posada en marxa d'empreses, els temps d'espera per obtenir resposta de determinats tràmits en alguns departaments i l'agilitat i eficiència de les ajudes i subvencions per a la captació, implantació i retenció d'empreses.
En el document, les quatre entitats destaquen la dificultat administrativa que es presenta a Ponent, i a Catalunya en general, fet pel qual demanen a les Administracions mesures per captar i retenir inversions i que les ajudes i subvencions per a la implantació empresarial arribin realment a les empreses d'una forma àgil i eficient.
En l'àmbit de les infraestructures i comunicacions, han posat de manifest les oportunitats perdudes, com ara la plataforma logística Ponentia, i han demanat acabar les connexions amb el port de Tarragona i el túnel per millorar l'Eix Transversal. A més, consideren fonamental situar Lleida com a plataforma logística de Catalunya, per la seva gran extensió de terreny i potencialitats.
Patronals i sindicats també s'han referit a la disponibilitat de sòl industrial a Lleida però consideren que aquesta mancança es resoldrà amb el desenvolupament del polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que posarà al mercat 240 hectàrees destinades sobretot a grans empreses. A la vegada, han plantejat una modificació de la normativa urbanística i una reducció de les restriccions en aquest sentit, i han lamentat els elevats temps d'espera per obtenir resposta de qualsevol tràmit urbanístic per part de la Generalitat.
L'estudi també apunta que les tensions polítiques provocades pel 'procés' també han contribuït a la marxa d'empreses lleidatanes a altres territoris. En aquests sentit les patronals han demanat als diferents grups polítics posar el focus d'atenció en el teixit productiu i en fer créixer Catalunya, sobretot en aquests context de crisi econòmica per la pandèmia.
En canvi, l'informe assenyala que els diferents convenis col·lectius d'àmbit territorial de Lleida i de l'Aragó i les diferències salarials i laborals no són significatives per determinar que aquest sigui un motiu per a la fuga d'empreses.
D'altra banda, els agents econòmics i socials han posat de relleu les dificultats que tenen les empreses lleidatanes per trobar certs perfils professionals en certs sectors com, per exemple, mecànics, fusters o vidriers, tot i indicar que aquesta problemàtica no només es dona a Ponent. Així, han remarcat que a Lleida hi ha talent que es pot impulsar a través de la formació amb un ajust de l'oferta formativa a les necessitats del mercat de treball lleidatà i resolent les taxes d'atur juvenil, i la baixa qualificació en nivells intermedis. En aquest sentit, han defensat la creació d'una taula pel desenvolupament i l'impuls de l'FP.
El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha explicat que l'estudi presentat aquest dimarts, juntament amb els que també estan realitzant altres entitats i els serveis territorials dels diferents departaments de la Generalitat implicats, s'integrarà en un informe conjunt que té l'objectiu d'analitzar la realitat i l'abast de la deslocalització d'empreses lleidatanes, detectar les causes que la provoquen i ser el punt de partida per definir propostes d'accions conjuntes i coordinades per part de totes les institucions i entitats del territori que contribueixin a consolidar les empreses, a captar-ne de noves i a facilitar el seu relleu generacional. Es preveu que l'informe definitiu promogut des de la delegació del Govern estigui acabat a l'abril.
