Les tres batalles d'internet (3): la xarxa és de tots
Tal com hi ha restaurants de menjar ràpid que tenen acords d'exclusivitat amb una sola marca de refrescos de cola, què passaria si una autopista arribés a un acord amb una marca de cotxes perquè els seus vehicles tinguessin preferència a les hores punta amb un carril especial? D'aquesta manera es pot explicar el concepte de neutralitat de la xarxa.
Amb aquest exemple ho explicava Tim Wu, la persona que va crear el terme "neutralitat de la xarxa", en un article del 2006.
Si un acord semblant tingués lloc a internet i un prestador de serveis facilités l'accés a un cercador amb el qual hagués arribat a un acord comercial en detriment dels altres, es deterioraria la llibertat d'elecció.
Els acords comercials són un supòsit, però n'hi ha d'altres com ara la competència. Un operador amb interessos en telefonia de veu podria perjudicar les transmissions de continguts d'un servei com Skype o Google Voice. Encara no es pot saber si és un símptoma de cap situació que amenaci la neutralitat, però Google ha anunciat fa dos dies que posa a disposició els seus servidors, amb la finalitat d'estalviar als usuaris un intermediari i, potser, perquè no acaba de confiar en la neutralitat absoluta dels operadors.
La realitat és que ja n'hi ha hagut casos concrets, com recorda el consultor Genís Roca en un apunt del seu blog, convençut que la qüestió de la neutralitat de la xarxa és ara mateix un punt cabdal.
Els drets dels usuaris
També ho devia creure la Comissió Federal de Comunicació dels Estats Units (FCC), l'agència governamental creada el 1934, quan va aprovar i defensar sis punts fonamentals sobre neutralitat.
- Els usuaris tenen dret a accedir als continguts legals que vulguin.
- Els usuaris tenen dret a fer servir les aplicacions i serveis que vulguin dins dels límits imposats només per la seguretat de l'Estat .
- Els usuaris tenen dret a connectar els dispositius que vulguin sempre que no perjudiquin la xarxa.
- Els usuaris tenen dret de triar els proveïdors en competència que prefereixin.
- Els proveïdors d'accés a internet no poden discriminar en funció del contingut ni les aplicacions.
- Els proveïdors d'accés a internet han de ser transparents sobre la manera com gestionen les xarxes.
La pretensió és garantir que tot el trànsit té el mateix tractament, que totes les xarxes s'interconnecten i que els usuaris tenen dret a establir aquestes connexions com vulguin.
La noció de neutralitat és més antiga. L'any 1848, l'estat de Nova York va ordenar que les companyies de telègraf no podien discriminar els telegrames dels ciutadans davant dels que enviaven les empreses o el govern.
Però mantenir aquesta mateixa premissa a internet no sembla tan fàcil. A la temptació d'afavorir algú amb qui s'ha establert un acord o de perjudicar un competidor s'hi ha d'afegir el risc d'intromissió. Perjudicar algú per la mena de continguts que transporta implica esbrinar quins són aquests continguts. I això pertany a la intimitat si un jutge no dicta el contrari. Si es "castigués" algú amb la lentitud del seu accés perquè practiqués l'intercanvi d'arxius s'aniria més enllà de la motivació comercial. I encara hi hauria els casos en què es podria perjudicar un accés per raons polítiques. De fet, és el que s'intenta en països amb règims autoritaris.
Garanties europees
Quan el Parlament Europeu va aprovar no fa gaires dies el nou paquet de directives sobre telecomunicacions, la neutralitat de la xarxa era una de les carpetes. La majoria va creure que amb les noves mesures es garantia. I tots els eurodiputats catalans hi van votar a favor.
La qüestió no ocupa el mateix espai que altres debats sobre la xarxa però és clau per saber cap a on es dirigirà internet, ara que ja s'ha estès i representa una oferta de serveis extraordinària i d'abast global. Hi ha campanyes que proven de recordar-ho.
Fa tot just dos mesos, Julius Genachowski, que és el president de la FCC, recordava que en les últimes dècades una colla d'innovadors agosarats han pogut crear un somni des de posicions no dominants, en petits indrets i sense gaires recursos. Es referia a la filosofia de l'empresa nascuda en un garatge.
El debat de la neutralitat ha d'assegurar, deia Genachowski, que aquest procés innovador, que també és una promesa de creixement econòmic, no s'aturi. Hi ha molts serveis en joc, els ciutadans han vist en internet molts avantatges per a la seva vida quotidiana i tot dependrà de la fortalesa dels estats per regular les empreses i garantir la neutralitat.
Per això va resultar paradoxal que grups antiestatalistes agafessin la bandera de la neutralitat per convocar manifestacions que en realitat eren una expressió de rebuig clara i contundent, sense discussió, a la possibilitat que el Ministeri de Cultura pugui obtenir dades dels internautes o tallar-los l'accés a la xarxa.
Les tres batalles d'internet (1): jutges i drets d'autor
Les tres batalles d'internet (2): el negoci de la informació
Si un acord semblant tingués lloc a internet i un prestador de serveis facilités l'accés a un cercador amb el qual hagués arribat a un acord comercial en detriment dels altres, es deterioraria la llibertat d'elecció.
Els acords comercials són un supòsit, però n'hi ha d'altres com ara la competència. Un operador amb interessos en telefonia de veu podria perjudicar les transmissions de continguts d'un servei com Skype o Google Voice. Encara no es pot saber si és un símptoma de cap situació que amenaci la neutralitat, però Google ha anunciat fa dos dies que posa a disposició els seus servidors, amb la finalitat d'estalviar als usuaris un intermediari i, potser, perquè no acaba de confiar en la neutralitat absoluta dels operadors.
La realitat és que ja n'hi ha hagut casos concrets, com recorda el consultor Genís Roca en un apunt del seu blog, convençut que la qüestió de la neutralitat de la xarxa és ara mateix un punt cabdal.
Els drets dels usuaris
També ho devia creure la Comissió Federal de Comunicació dels Estats Units (FCC), l'agència governamental creada el 1934, quan va aprovar i defensar sis punts fonamentals sobre neutralitat.
- Els usuaris tenen dret a accedir als continguts legals que vulguin.
- Els usuaris tenen dret a fer servir les aplicacions i serveis que vulguin dins dels límits imposats només per la seguretat de l'Estat .
- Els usuaris tenen dret a connectar els dispositius que vulguin sempre que no perjudiquin la xarxa.
- Els usuaris tenen dret de triar els proveïdors en competència que prefereixin.
- Els proveïdors d'accés a internet no poden discriminar en funció del contingut ni les aplicacions.
- Els proveïdors d'accés a internet han de ser transparents sobre la manera com gestionen les xarxes.
La pretensió és garantir que tot el trànsit té el mateix tractament, que totes les xarxes s'interconnecten i que els usuaris tenen dret a establir aquestes connexions com vulguin.
La noció de neutralitat és més antiga. L'any 1848, l'estat de Nova York va ordenar que les companyies de telègraf no podien discriminar els telegrames dels ciutadans davant dels que enviaven les empreses o el govern.
Però mantenir aquesta mateixa premissa a internet no sembla tan fàcil. A la temptació d'afavorir algú amb qui s'ha establert un acord o de perjudicar un competidor s'hi ha d'afegir el risc d'intromissió. Perjudicar algú per la mena de continguts que transporta implica esbrinar quins són aquests continguts. I això pertany a la intimitat si un jutge no dicta el contrari. Si es "castigués" algú amb la lentitud del seu accés perquè practiqués l'intercanvi d'arxius s'aniria més enllà de la motivació comercial. I encara hi hauria els casos en què es podria perjudicar un accés per raons polítiques. De fet, és el que s'intenta en països amb règims autoritaris.
Garanties europees
Quan el Parlament Europeu va aprovar no fa gaires dies el nou paquet de directives sobre telecomunicacions, la neutralitat de la xarxa era una de les carpetes. La majoria va creure que amb les noves mesures es garantia. I tots els eurodiputats catalans hi van votar a favor.
La qüestió no ocupa el mateix espai que altres debats sobre la xarxa però és clau per saber cap a on es dirigirà internet, ara que ja s'ha estès i representa una oferta de serveis extraordinària i d'abast global. Hi ha campanyes que proven de recordar-ho.
Fa tot just dos mesos, Julius Genachowski, que és el president de la FCC, recordava que en les últimes dècades una colla d'innovadors agosarats han pogut crear un somni des de posicions no dominants, en petits indrets i sense gaires recursos. Es referia a la filosofia de l'empresa nascuda en un garatge.
El debat de la neutralitat ha d'assegurar, deia Genachowski, que aquest procés innovador, que també és una promesa de creixement econòmic, no s'aturi. Hi ha molts serveis en joc, els ciutadans han vist en internet molts avantatges per a la seva vida quotidiana i tot dependrà de la fortalesa dels estats per regular les empreses i garantir la neutralitat.
Per això va resultar paradoxal que grups antiestatalistes agafessin la bandera de la neutralitat per convocar manifestacions que en realitat eren una expressió de rebuig clara i contundent, sense discussió, a la possibilitat que el Ministeri de Cultura pugui obtenir dades dels internautes o tallar-los l'accés a la xarxa.
Les tres batalles d'internet (1): jutges i drets d'autor
Les tres batalles d'internet (2): el negoci de la informació
