Les últimes pluges allunyen les restriccions per sequera: mapa de les reserves dels pantans
Siurana i Riudecanyes surten de la situació límit, però encara estan lluny de tenir registres òptims. A Darnius-Boadella les pluges pràcticament no s'han notat.
Catalunya ha viscut durant quinze dies --del 25 d'octubre al 8 de novembre-- l'episodi plujós més abundant des del temporal Gloria (gener 2020). La pluja ha superat els 100 l/m² a la majoria de les comarques, els 200 l/m² a sectors de la meitat sud del litoral i prelitoral i un registre màxim de 448 l/m² al Parc Natural dels Ports (Baix Ebre). La pluja més escassa s'ha recollit a la Vall d'Aran i en alguns punts de l'Alt Empordà, on tan sols han caigut 30 l/m².
En una entrevista a 3Cat, el nou director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, afirma que "aquestes pluges han permès alleugerir l'estrès hídric que arrosseguem des de fa quatre anys". Tot i això, es mostra contundent: "Les pluges no han estat suficients per poder dir que s'ha acabat la sequera."
En termes globals, els embassaments de les conques internes han guanyat 40 hectòmetres cúbics en quinze dies. S'ha passat del 27,5% del 24 d'octubre al 33,7% d'aquest dilluns. Són sis punts que permeten allunyar les restriccions tres mesos més del que estava previst. Segons Josep Lluís Armenter:
"Podem dir que l'escenari d'excepcionalitat previst per a abans de Nadal ja el situem a l'inici de primavera, cap al març, sempre que no plogui més. No hauríem d'entrar en fase d'emergència per sequera durant tot l'any vinent."
Aquest episodi plujós de quinze dies situa les reserves de les conques internes (33,7%) encara per sota del pic màxim registrat a finals de juny (36,9%), però més que duplica el volum d'aigua embassada al pitjor moment d'aquest greu episodi de sequera, al març.
La pluja ha estat especialment beneficiosa al sud del país
Les precipitacions d'aquests quinze dies no han beneficiat per igual tots els embassaments de les conques internes. Al sud, on ha plogut més, els pantans de Siurana i Riudecanyes --que estaven pràcticament buits-- són els que han experimentat un canvi més significatiu: han passat del 0,64 al 7,9% i de l'1,6 al 18,4%, respectivament. Així i tot, continuen estant en una situació molt preocupant. A més, allà s'ha reactivat el polèmic debat sobre el transvasament entre tots dos pantans.
La Baells és el pantà que més ha crescut en termes absoluts i percentuals: s'acosta al 60% i ha recuperat tota l'aigua consumida durant l'estiu. Sau i la Llosa del Cavall, entre altres, també han vist augmentar força les seves reserves. Al nord, en canvi, Darnius-Boadella pràcticament està igual que ara fa quinze dies (18,1%). Això fa que els 12 municipis que en depenen continuïn amb restriccions.
"Si les pluges haguessin estat més abundants a les capçaleres dels rius Ter, Fluvià o Muga, l'increment de les reserves dels pantans hauria estat més important", explica Aleix Serra, cap de control de dades del Servei Meteorològic de Catalunya. "En tot cas, l'aigua ha estat una excel·lent notícia per a dues comarques que estaven al límit: el Priorat i el Baix Camp", afegeix.
Finalment, a les comarques de Ponent, administrades per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, les pluges d'aquests últims quinze dies també els ha permès sumar encara més aigua: s'ha passat del 59% del 24 d'octubre a gairebé el 68%. Per això, les restriccions ni hi són ni se les espera.
El pantà de Canelles, l'embassament més gran de Catalunya, té pràcticament la mateixa capacitat que tots els pantans de les conques internes junts. Fa un any estava per sota el 13% i ara s'acosta a la meitat de la seva capacitat. I el pantà d'Ulldecona, que estava totalment buit a finals d'octubre, ara es troba al 65% de la seva capacitat. Això permetrà a la Comunitat de Regants d'Ulldecona afrontar amb tranquil·litat la pròxima campanya de reg.
- ARXIVAT A:
- SequeraCrisi climàtica