Les úniques de la classe: dones que trenquen barreres en la formació professional
El 42% d'estudiants que el curs passat feien FP són dones, però les xifres es desplomen en els estudis de l'àmbit tècnic i industrial
Soldadors, instal·ladors elèctrics o tècnics en construcció són professions on difícilment hi trobarem una dona. A l'Escola de Treball de Barcelona, el centre de formació professional més gran de tot l'Estat, amb més de 3.000 alumnes, treballen per canviar aquesta realitat.
Des de fa uns anys tenen el projecte EtdWomen's Day, que busca captar talent femení. És un programa destinat a alumnes de primària perquè consideren que per inspirar aquestes alumnes és clau avançar-se a la secundària, com explica Lorena Ripoll, membre de l'equip directiu:
"Si li ensenyem a una alumna robòtica a 3r o 4t d'ESO no fem res, però si als 8 anys fem que manipuli un robot potser li despertem la curiositat i descobreix un món que la fascina."
El curs passat, el 42% dels estudiants de formació professional eren dones, però aquesta xifra baixa en funció de la branca professional.
Segons dades del Departament d'Educació, als cursos de la família professional de fabricació mecànica representen només el 10% i el 20% si mirem els estudis de fusta. De fet, l'últim taller que busca inspirar les futures estudiants va ser sobre aquest ofici.
Lorena Ripoll, de l'equip directiu de l'Escola de Treball de Barcelona, explica que en aquest taller dedicat a la fusteria va veure "nenes de 8 anys que mai havien pensat que podien construir un clauer i deien a les seves mares que els agradava l'olor de fusta i això és molt bo, obrir un debat i que a casa se'n pugui parlar".
Les úniques de la classe
Entre les alumnes pioneres hi trobem l'Anna Aguilar, una de les dues úniques alumnes del grau mitjà d'instal·lació de telecomunicacions; la Gemma Mulet, una de les dues noies que estudien el grau superior de desenvolupament d'aplicacions web; i la Rofaydae Kermou, que estudia un grau mitjà de tècnica en construcció on ja són set noies a classe.
Cap d'elles té un referent femení ni ha seguit l'exemple de cap altra dona a l'hora d'escollir professió. En el cas de l'Anna i la Kermou, sí que tenen referents familiars, però tots són homes.
Els casos de l'Anna, la Gemma i la Rofaydae són semblants als de la Lucía Zamora, que ara és professora de soldadura i caldereria i que quan va escollir professió també es va trobar que només eren dues noies a classe:
"Jo volia ser maquilladora, però els meus pares deien que era un hobby i que no tindria feina el dia de demà. La meva mare em va portar a les portes obertes, em va semblar molt xulo i vaig dir: 'Endavant!'"
Ara dona classes a tres grups d'entre 25 i 30 alumnes on només hi ha una noia i reconeix que quan l'alumna la va veure se li va il·luminar la cara.
I és que no és només que la immensa majoria de companys siguin nois, sinó que els professors moltes vegades també són tots homes. Una realitat que al principi costa d'encaixar, com explica la Mulet, una de les alumnes:
"Que a classe fossin tots nois em va costar els primers mesos, però ara ja he trobat la gent de classe amb qui encaixo i en qui puc confiar per fer els treballs."
Lucía Zamora, que ha estat alumna i ara és professora, també creu que el fet de ser una de les poques noies a classe pot derivar en un reforç positiu per part dels professors: "Em tractaven molt bé, volien que estigués motivada, que no perdés la il·lusió".
L'impacte en el món laboral
La majoria de les alumnes no creuen que el fet de ser dones tingui cap impacte en el seu futur laboral i, si el té, fins i tot pot ser positiu, perquè els han dit que hi ha empreses amb plantilles majoritàriament masculines que busquen incorporar dones.
Per l'experiència que han tingut fent pràctiques laborals, el fet de ser dones en professions on tot són homes sorprèn.
Això és el que li va passar a l'Anna Aguilar quan va estar en una empresa que es dedica a col·locar intèrfons. Al centre, conscients d'aquesta bretxa de gènere, treballen per empoderar-les, com explica la professora Lorena Ripoll:
"Que quan vegin que promocionen a un company i a elles els diuen que més endavant, o vegin que un company té 100 euros més a la nòmina que elles puguin dir que no, per aquí no passo."
Amb l'objectiu final d'arribar a l'equitat, la directora de l'Escola de Treball, Gemma Olmo, afegeix que "la primera vegada que vaig veure una dona conduint un autocar l'hi vaig dir a la meva mare i ara ja ni m'hi fixo perquè forma part de la normalitat".
I això és el que volen que passi, que a ningú el sorprengui que sigui una dona la que vingui a instal·lar la rentadora, a fer obres al pis o a fer la revisió del gas.
