Les vacunes haurien estalviat a la sanitat catalana 227 milions en contagis i ingressos

La vacunació contra la covid no només aporta beneficis mèdics, humans i socials, sinó que també se'n pot calcular el benefici econòmic per l'estalvi en contagis i hospitalitzacions. A Catalunya els beneficis haurien significat, amb el càlcul més conservador, 227 milions d'euros, vora una vegada i mitja els costos.

Així ho conclou un estudi encapçalat per Francesc López, de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, l'Institut Català de la Salut i el Centre de Recerca en Economia de la Salut de la UPF, en què també han participat investigadors de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i del BIOCOM-SC de la UPC. S'ha publicat a la revista Vaccines.

Segons els autors, és el primer estudi, que en tinguin coneixement, que calcula la relació cost-benefici de la vacunació massiva amb dades observacionals.

L'estudi es basa en les dades de la Regió Sanitària Metropolitana Nord, on viu el 25,9% de la població de Catalunya. El període analitzat va des de l'1 de gener del 2021, quan va començar la vacunació --de fet, la primera vacuna es va posar el 27 de desembre-, fins al 30 de setembre del mateix any.

Els investigadors han tingut en compte el nombre d'infeccions, d'hospitalitzacions i d'ingressos en UCI en aquest període i els han comparat amb els que hi va haver entre l'1 de setembre i el 31 de desembre del 2020, abans que es disposés de vacunes.

Segons el model epidemiològic utilitzat pels autors, la campanya de vacunació massiva a la regió estudiada va significar una reducció d'entre 27.000 i 43.000 infeccions, d'11.000 a 14.500 ingressos hospitalaris, de 1.700 a 2.200 entrades a les UCI i d'entre 2.600 i 4.300 morts.

També calculen que es van estalviar de 260.000 a 420.000 tests PCR i entre 130.000 i 210.000 tests ràpids d'antígens.

En el període analitzat es van administrar, a la regió estudiada, 2.854.806 dosis de vacunes. El cost total d'administrar cada dosi, des del preu de la vacuna en si fins a tota l'organització per administrar-la, es calcula en 48,05 euros.

Tenint en compte els costos totals de la campanya de vacunació i els que haurien significat les despeses per tests, infeccions i hospitalitzacions, els investigadors dedueixen que cada dosi va significar un estalvi de 19,93 euros en l'àmbit sanitari. Si a més s'hi afegeixen els anomenats beneficis socials, calculats amb uns barems que donen un valor determinat a cada any de vida en plenes facultats de salut, l'estalvi seria de 116,67 euros per dosi.

Els càlculs s'han fet considerant, a partir de la comparació de les dades d'abans i després de les vacunes, que cada 82 dosis prevenien una infecció; cada 224 dosis, una hospitalització; amb 827 dosis s'evitava una mort, i amb 1.464 dosis hi havia una admissió menys a l'UCI.

La diferència es pot veure en aquests dos gràfics. La línia inferior indica els casos reals d'hospitalitzacions i d'ingressos a UCI. La línia superior és l'estimació dels que s'haurien produït sense les vacunes.

Proporcionalment, la relació benefici-cost en despeses sanitàries és d'1,4. Això significa que els beneficis superen en un 40% els costos. Si es tenen en compte els estalvis en el camp social, la proporció puja a 3,4.

Extrapolació a tot Catalunya

Els autors remarquen que a Catalunya la pandèmia va provocar un augment aproximat del 20% en la despesa sanitària. Amb les dades obtingudes a la Regió Metropolitana Nord i extrapolant al conjunt del país, estimen que els 11.371.928 de dosis administrades fins al 30 de setembre van permetre estalviar 227 milions en l'àmbit sanitari o bé 1.327 milions d'euros si es compten tots els beneficis socials.

Per al conjunt de l'estat espanyol, estimen que les 72.594.573 dosis administrades van significar un estalvi de 1.447 milions en l'àmbit de la salut i de 8.469 milions d'euros estenent-ho al l'àmbit social i tenint en comtpe les morts evitades. I això els porta aquesta conclusió:

"Sembla, doncs, que prioritzar la campanya de vacunació ha estat una estratègia amb molt d'èxit en termes de política sanitària."

Els autors reconeixen algunes limitacions de l'estudi, que podrien alterar els resultats tant en positiu com en negatiu. Així, sobre l'efectivitat de les vacunes a llarg termini no hi ha dades concretes, però assumeixen que la protecció és d'un 70% al llarg de tot el període.

D'altra banda, només tenen en compte casos directament evitats per les vacunes. Però ressalten que cada cas evitat hauria significat més contagis. Per tant, l'estalvi real aconseguit és, probablement, superior al calculat.

També apunten que sense les vacunes s'haurien hagut d'establir, probablement, limitacions de mobilitat que també haurien tingut un impacte econòmic. Haver evitat aquests costos també s'hauria de tenir en compte entre els beneficis.

La conclusió de l'estudi és que la vacunació massiva contra la covid estalvia costos. Des d'una perspectiva social, provenen de la reducció en la mortalitat i de casos amb seqüeles. Però també ho és si es compten només els costos sanitaris de contagis i de conseqüències de la malaltia.

Per a Francesc López, aquetes dades demostren que "vacunar-se no només és un exercici de responsabilitat col·lectiva en termes de salut, sinó també en termes pressupostaris":

"Que una persona no es vacuni fa que d'altres s'infectin, en alguns casos amb conseqüències greus o fatals. Igualment, que una persona no es vacuni té una repercussió econòmica... en un context en què el sistema sanitari ha hagut de dedicar molts milions d'euros, de forma extraordinària, a fer front a la situació que vivim."

Per això consideren que, des d'una perspectiva econòmica, "la campanya de vacunació té uns elevats retorns socials".