Les vacunes infantils poden ser menys eficaces en els nadons nascuts per cesària

La resposta immunitària d'algunes vacunes administrades en els primers 18 mesos de vida és diferent segons si el part ha estat vaginal o per cesària. La causa probable és la diferent composició de la microbiota intestinal del nadó en cada cas. El descobriment obre la porta a plantejar estratègies per augmentar l'eficàcia de les vacunes en tots els infants.

Així ho ha demostrat un equip d'investigadors holandesos. L'article, que té com a primera signant Emma M. de Koff, del Centre Mèdic de la Universitat d'Amsterdam, s'ha publicat a Nature Communications.

Els autors comencen l'article destacant que la vacunació dels nadons salva milions de vides cada any a tot el món. Però també expliquen que la resposta del sistema immunitari a les vacunes presenta moltes diferències. I això, de vegades, en pot limitar l'eficàcia i deixar alguns infants desprotegits enfront de certes infeccions.

Entre altres, aquestes diferències es deuen al sexe, causes genètiques, l'edat de la mare, el pes en néixer i el tipus d'alimentació. Estudis recents han mostrat que la microbiota intestinal, el conjunt de microorganismes que viuen en aquest òrgan, també hi juga un paper.

La microbiota intestinal queda en part marcada al naixement, però es desenvolupa ràpidament en els primers mesos de vida i també l'afecten el mode de part, l'alletament, l'administració d'antibiòtics i la nutrició. Un element important cara als primers mesos de vida és que la microbiota està fortament determinada pel pas per la vagina, que no es produeix en els naixements per cesària.

Un article publicat el 2020 a Cell Reports Medicine per un equip d'investigadors dels Estats Units i d'Israel, encapçalat per Moran Yassour, de la Universitat Hebrea de Jerusalem i del Broad Institute de Cambridge, Massachusetts, suggeria que els nadons nascuts per cesària tenien menys quantitat de certes espècies de bacteris entre els sis i els divuit mesos d'edat degut al fet que no havien estat exposats al pas per la vagina. Ho van comprovar amb un grup de 75 infants que havien nascut vaginalment o per cesària.

Millor resposta amb microbiota més rica

En el nou estudi, els investigadors holandesos van voler estudiar la relació entre l'exposició a bacteris durant el naixement i les primeres etapes de vida, la composició de la microbiota intestinal i la resposta a les vacunes.

Van basar-se en un grup de 120 nadons sans i van analitzar tant la microbiota com els nivells d'antígens produïts després de l'administració de la vacuna antipneumocòccica decavalent i la vacuna conjugada antimeningocòccica.

Els resultats indiquen que el part vaginal estava associat a nivells més elevats de resposta immunitària a totes dues vacunes i que la composició inicial de la microbiota intestinal també influïa en aquest fet.

Els autors han trobat una relació més forta de la microbiota intestinal en el moment del naixement amb la vacuna pneumocòccica que amb la vacuna meningocòccica. Si bé podria estar relacionat amb la microbiota, creuen que és més probable que estigui lligat al fet que la segona vacuna es dona més tard, quan el sistema immunitari pot ser més madur.

El part vaginal i l'alletament indueixen abundància de microorganismes com els del gènere Bifidobacterium i l'Escherichia coli. En canvi el tractament amb antibiòtics en el període neonatal (les quatre primeres setmanes de vida) la disminueix de forma important.

Davant d'aquests resultats, els autors subratllen la importància d'evitar les cesàries, cada cop més utilitzades, si no hi ha una urgència mèdica. D'aquesta forma es pot preservar una bona composició de la microbiota al naixement.

També comenten que molts nadons nascuts abans de terme solen rebre antibiòtics en la primera setmana de vida. Com que alguns estudis mostren que aquests nadons prematurs tenen menor resposta a les vacunes, proposen fer més estudis per esbrinar si això està relacionat amb la microbiota.

Què es pot fer per corregir-ho?

Els autors conclouen que el seu estudi proporciona informació per a possibles intervencions per modular la microbiota i millorar la immunitat generada per les vacunes i que es podrien considerar certes estratègies:

"Millorar la comprensió dels factors microbians que afecten la maduració immunitària i l'eficàcia de les vacunes és clau per millorar el seu rendiment i combatre les malalties infeccioses en infants".

I quines estratègies es podrien dur a terme, a part d'intentar reduir les cesàries i l'ús d'antibiòtics si no és necessari? A la web de la BBC, el periodista científic James Gallagher recull les opinions d'alguns experts que no han participat en el treball.

Així, una possibilitat és la sembra vaginal, que consisteix a aplicar, en el moment del part, fluxos de la vagina i, per tant, els microorganismes que contenen, als infants nascuts per cesària. Una altra possibilitat és el trasplantament de microbiota de la mare al fill.

Sobre aquests mètodes, el doctor Debby Bogaert, catedràtic de Medicina Pediàtrica de la Universitat d'Edimburg, a Escòcia, comenta això al periodista:

"Teòricament podria ser ideal aportar els microbis que falten al nadó nascut per cesària, però a la pràctica és força complicat i ens hem d'assegurar que no és perillós".

Bogaert creu que un còctel molt precís de bacteris beneficiosos, és a dir, probiòtics amb composició determinada, podria ser un sistema segur. Alternativament, als infants nascuts per cesària se'ls podria donar una dosi addicional de vacuna.

Per a Neil Mabbott, expert en immunologia a l'Institut Roslin, també de la Universitat d'Edimburg, encara no es pot assegurar que els nivells de microbiota siguin responsables directes de la resposta immunitària, però creu que l'estudi obre la possibilitat d'utilitzar suplements bacterians per millorar l'eficàcia de les vacunes i reduir la susceptibilitat a les infeccions.

Finalment, George Savva, estadístic de l'Institut Quadram de Biociències de Norwich, Anglaterra, considera important l'article per començar a comprendre els factors que contribueixen a la resposta a les vacunes en infants, però creu que el nombre de participants és relativament baix i que calen més estudis abans d'extreure'n certes conclusions.