Les variants del coronavirus competeixen entre elles: quines predominen i per què

Des de dilluns passat, la variant del coronavirus detectada per primer cop a l'Índia a l'octubre ja és "de preocupació" i no només "d'interès", segons decisió de l'OMS.

La variant B.1.617 –el seu nom oficial- és, segons la informació més recent, més transmissible i això ha fet que passés de "variant d'interès" a "variant de preocupació".

Alguns estudis suggereixen que també té una mica més de capacitat per eludir l'atac del sistema immunitari, però per establir-ho de forma segura encara calen més estudis.

La variant seria una de les causes –però no l'única ni necessàriament la més important- del rebrot que ha tingut la Covid a l'Índia.

La variant ja s'ha escampat per alguns països europeus, com el Regne Unit, i se n'han detectat almenys dos casos a Catalunya.

Però si bé a l'Índia s'ha convertit en la variant majoritària, l'investigador Trevor Bedford, de Seattle, mostrava uns quadres en què s'observa la preponderància de la variant B.1.1.7, detectada per primer cop a la Gran Bretanya.

 

Aquí es pot veure que allà on apareix la variant índia disminueix la presència de la B.1.351, detectada per primer cop a Sud-àfrica. Però que la britànica es manté destacada com a dominant i segueix augmentant en percentatge, tret del Regne Unit, on baixa força, i dels Estats Units i Suïssa, on baixa lleugerament.

Precisament el govern britànic es va avançar a l'OMS i el 7 de maig ja va declarar la variant índia com "de preocupació". Concretament la declaració es referia a una de les subvariants, la B.1.617.2, de les tres que es coneixen ara.

Mutacions i selecció natural

Què fa que sorgeixin variants del coronavirus i què provoca que una passi a ser dominant? El genoma del SARS-CoV-2, les "instruccions genètiques per construir-lo", per simplificar, es basen en una seqüència concreta de lletres.

És el mateix que es produeix en qualsevol ser viu. L'ADN humà o de qualsevol altra espècie, animal, vegetal o bacteriana, porta aquestes instruccions inserides en la successió de quatre lletres.

Però tornem al coronavirus. El seu genoma dona ordres, bàsicament, per a la síntesi de proteïnes. I de totes, l'anomenada S, que es troba a l'espícula del virus, és la més important, perquè és la que utilitza per entrar a les cèl·lules de l'organisme.

Les proteïnes són cadenes d'uns compostos anomenats aminoàcids. Com en una cadena de producció, en què es van seleccionant i empalmant les peces, aminoàcid a aminoàcid es forma la proteïna corresponent. La combinació i l'ordre exacte de tres lletres indiquen quin aminoàcid toca cada vegada.

Com en tots els organismes, en la còpia del genoma es produeixen errors, que deriven en canvis, en mutacions. Es donen a l'atzar. I segons quin efecte tinguin poden no tenir cap impacte o afavorir el coronavirus o perjudicar-lo.

Els coronavirus tenen un enzim que intenta corregir els errors i per això la seva taxa de mutacions, afortunadament, sol ser baixa, sobretot comparada amb altres virus.

Variants que poden donar avantatge

En un virus que circula per tot el món i que és tan contagiós, les possibilitats de tenir mutacions són moltes. Per això han aparegut diverses variants. Com que el sistema immunitari de l'organisme lluita contra el coronavirus, s'estan administrant vacunes i s'assagen medicaments, el coronavirus troba obstacles per seguir-se escampant.

I aleshores poden aparèixer mutacions que afavoreixin el virus que les té. Potser produeix una proteïna més eficaç per entrar a les cèl·lules, potser esquiva, parcialment, algunes vacunes, potser té capacitat per enganyar el sistema immunitari i eludir els anticossos...

El cas és que si això li dona avantatge davant d'altres variants, tindrà més probabilitats de multiplicar-se i estendre's. És el que s'anomena selecció natural i que ha guiat l'evolució de les espècies. Els organismes que tenen mutacions que els permeten adaptar-se en millor al medi acaben sent preponderants i els altres tendeixen a desaparèixer.

I quins són els avantatges que poden tenir les variants del coronavirus? En el cas de la britànica, és, aparentment, més contagiosa i podria causar una Covid una mica més greu.

 

En un estudi del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties, l'equivalent al nostre continent dels CDC nord-americans, publicat el 22 d'abril, es mostrava que les variants britànica, sud-africana i brasilera (P.1) augmentaven el risc d'hospitalització.

Això obliga, apuntaven, a augmentar el percentatge de població vacunada i establir mesures per prevenir o tractar els casos més greus.

A partir de tot això, podem especular sobre per què la variant britànica encara és dominant a molts països on apareixen les altres. S'escampa més perquè és més contagiosa, però no provoca una malaltia molt greu per fer pujar de forma important la mortalitat. Com a resultat, hi ha més infectats que tenen temps de seguir escampant la variant.

I també podria incrementar el nombre de persones a l'hospital, no perquè provoqui Covid més greu, sinó perquè com a resultat global hi ha més persones infectades.

Les mutacions de la variant índia

La bona notícia és que les vacunes actuals sembla que siguin també contra aquestes variants, si bé en el cas de la sud-africana la seva eficàcia és menor i la brasilera també podria ser menys sensible a la seva acció.

Els investigadors intenten esbrinar què passa amb la variant índia. En un article acabat de publicar a Nature per la periodista Gayathri Vaidyanathan, s'explica que hi ha diversos estudis, la majoria encara no revisats i publicats en revistes científiques, que mostren l'avantatge que donen algunes mutacions a la variant índia.

De totes, s'han fixat en tres que són les més preocupants. Dues mutacions són semblants a les que es troben en altres variants i que les fan més transmissibles i la tercera és similar a una que permet a la variant brasilera escapar perfectament del sistema immunitari.

La variant índia tindria, doncs, tres mutacions que afavoreixen que s'escampi i que pugui eludir parcialment les defenses de l'organisme. Pel que sembla, són petits avantatges que s'han mostrat efectius per provocar la infecció i, en alguns casos, potser per causar Covid més greu.

Però segons un dels investigadors que ha fet alguns d'aquests estudis, Ravindra Gupta, viròleg de la Universitat de Cambridge, "és difícil extrapolar dels hàmsters als humans". I afegeix que aquests estudis de laboratori amb animals o amb sèrum de malalts s'han fet amb petits grups i mostren petites disminucions en l'eficàcia dels anticossos.

Essencial per prevenir brots

En tot cas, aquestes anàlisis, encara preliminars, orienten sobre el perill que representen les variants. En un article titulat "Sobre l'origen i evolució del SARS-CoV-2", publicat a Experimental amb Molecular Medicine per Devika Singh i Soojin Yi, de l'Institut de Tecnologia de Gèorgia, a Atlanta, descriuen tot el que s'ha pogut saber sobre aquests canvis gràcies a la recerca intensa i a l'intercanvi d'informació entre científics des de l'inici de la pandèmia. I conclouen amb aquesta afirmació:

"L'actual pandèmia, la ràpida acumulació de dades i l'explosiva anàlisi científica proporciona àmplies oportunitats per desenvolupar valuoses polítiques guiades per la ciència per dissenyar i implementar pràctiques epidemiològiques per prevenir futurs brots".

Perquè segons els autors, "la introducció repetida de virus animals en poblacions humanes, que acaben en brots de malalties, suggereixen que epidèmies similars resulten inevitables en el futur".

La bona notícia és el coneixement acumulat, que, segons ells, és crucial per comprendre la dinàmica dels futurs brots i desenvolupar estratègies adients per prevenir l'expansió de la malaltia per tot el planeta.