Les xancletes són per a l'estiu... però només una estona

La calor i el lleure conviden, a l'estiu, a portar xancletes molt més temps de l'habitual. I això, és perjudicial? Sí, segons dos especialistes consultats pel 324.cat.

Segons el diccionari, la xancleta és una sabata lleugera, sense taló o que es porta a retaló. Són còmodes i fàcils de posar i treure. Anomenades sovint hawaianes o amb la denominació anglesa flip-flop, són planes i només aguanten el peu per la part del davant.

I aquestes dues característiques són les que no les fan gens recomanables com a calçat habitual, com explica Sergi Sánchez, podòleg de l'Hospital Clínic:

"Les xancletes estan dissenyades per a moments determinats com són les platges, les piscines, les dutxes públiques i els vestidors del gimnàs... La seva funció és protegir de les infeccions com són els fongs i les berrugues, i també ens protegeixen de la sorra, pedres i objectes punxants. Estan aconsellades per realitzar trajectes molt curts."

Certes patologies tenen repunt a l'estiu degut a les sabates planes, explica el doctor Albert Ginés, coordinador de la Unitat de Peu i Turmell del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'Hospital del Mar:

"La característica més perjudicial de les xancletes és que són molt planes. La sabata ideal ha de tenir una elevació de dos o tres centímetres en el taló. Així es relaxa la musculatura curta."

Aproximadament un 60% de la població, afegeix, té equinisme lleu (en la forma més greu d'equinisme, el malalt camina de puntetes i té dificultats per posar el peu totalment pla a terra). En aquestes persones amb equinisme lleu els músculs de la part posterior de la cama, entre ells els bessons, són curts. I això pot induir patologies en el peu com l'esperó calcari o fascïitis plantar i inflamació del tendó d'Aquil·les. Per això, cal una elevació en el taló per relaxar la musculatura.

Opina el mateix Sergi Sánchez, qui explica que a l'estiu es disparen aquestes incidències. Les xancletes, diu, "perjudiquen els músculs flexors, que han de fer més força. I si les fem servir molta estona, la planta del peu ha rebut molts microtraumatismes".

Dits en urpa

Un altre problema és que les xancletes són molt inestables i afavoreixen esquinços i caigudes. Però també s'ha de fer un esforç extra per aguantar-les.

El calçat ideal, expliquen els dos especialistes, ha de tenir una banda posterior per aguantar el peu. Si no, quan l'aixequem hem de contraure els dits perquè no caigui i això provoca o agreuja els dits en urpa. També poden provocar alteracions en el turmell durant la marxa.

Un cop s'ha produït el problema, no és fàcil d'eliminar, però una forma de tractar-lo és amb exercicis excèntrics de bessons.

En una escala, agafats de la barana, deixem mig peu fora de l'esglaó i flexionem amunt i avall els peus. Es pot veure en vídeos com aquest:

Sempre s'han de fer calçats i millor amb sola de goma, per no relliscar.

Aquests problemes provocats per les xancletes poden afectar tothom, encara que tingui un peu sa, però són encara pitjors si hi ha peu pla o, a la inversa, un peu cavus. Per tot això, a l'estiu es recomanem sabates tipus trekking, amb velcros.