Les xarxes, caldo de cultiu per a la violència sexual: el 12% d'adolescents n'ha patit

Les violències sexuals es poden exercir de moltes maneres i les conseqüències en infants i adolescents poden arrossegar-se tota la vida. És una de les conclusions d'un estudi de la Universitat de Barcelona que també xifra en el 18% dels joves d'entre 14 i 17 anys que asseguren que han patit violència sexual l'últim any, i la més freqüent és la que reben a través de les xarxes socials. 

A l'estudi "La victimització sexual en l'adolescència: un estudi estatal des de la perspectiva dels joves espanyols", que s'ha presentat aquest dimecres al CaixaForum de Madrid i que s'ha fet a partir d'entrevistes a 4.000 joves de 70 centres educatius d'arreu, 12 dels quals eren catalans, s'hi destaca la incidència de diferents violències sexuals.

La que s'exerceix a través d'internet afecta un 12,1% dels joves enquestats. Un 8,8% han patit violència sexual per part dels seus iguals, és a dir, joves d'edat similar. Una altra forma de violència sexual és la que s'exerceix per part d'adults que tenen contacte físic amb joves; en aquest cas afecta un 3,1% de la mostra.

Si ens centrem en la violència sexual exercida a través d'internet, alguns estudis asseguren que la disponibilitat d'internet no fa que els casos de violència sexual a menors s'hagin incrementat al món. Però sí que internet esdevé un nou entorn amb altres formes de violència sexual contra menors.

Dos exemples molt comuns serien les sol·licituds sexuals a través de mitjans electrònics (ordinador, tauleta, mòbil...) en què s'ha forçat als menors a respondre a preguntes sexuals. Una forma que afecta sensiblement més noies que nois. I un altre exemple és el "grooming online", en què una persona adulta manipula o enganya a través d'internet un menor perquè li enviï material sexual o quedi amb ell o ella en persona.
 

Les adolescents pateixen més violència i de manera més freqüent

Noemí Pereda, professora titular de Victimologia de la UB i una de les autores de l'estudi, assegura que el gènere influeix també a l'hora de ser víctima:

"Són les nenes les que pateixen més formes de violència i amb una major freqüència que els nois, ara bé, els nois també la pateixen especialment quan són els adults qui abusen dels menors."

Les xifres de violència sexual a menors són preocupants no només a l'Estat Espanyol, sinó a tot Europa. Un de cada cinc nens i nenes europeus pateix violència sexual. Espanya estaria dins de la mitjana europea. Hi ha pocs estudis en països pobres fora de l'àmbit europeu, però la riquesa d'un país també influeix en les xifres de violències sexuals. Estudis realitzats a Llatinoamèrica i al sud-est Asiàtic o Sud-àfrica mostren percentatges bastant més alts que els europeus. 
 

Seqüeles per a tota la vida

Les conseqüències de la violència sexual durant la infància o l'adolescència tendeixen a perdurar tota la vida. Amb repercussions vinculades a la salut mental, de tipus social, laboral o en les relacions de parella. És per això, que els responsables consideren que els resultats de l'estudi han de servir per detectar el problema amb què ens enfrontem i per generar debat.

"El problema és que no s'estan adreçant recursos. No es fa res realment per prevenir aquests tipus de situacions, educant els infants, oferint recursos a les víctimes i que els familiars i les víctimes sàpiguen on ha de dirigir-se davant un cas d'agressió", assegura Pereda.
 

L'educació afectivosexual, assignatura pendent

Segons Noemí Pereda, la solució als problemes socials sempre és complexa. Estudis anteriors permeten afirmar que les dades es repeteixen des dels anys 90 i que un dels principals problemes és la manca de sensibilització social.

Si no es coneix el problema és impossible poder abordar-lo. És per això que per Pereda "és fonamental poder educar els nois i noies en els riscos que hi ha en les relacions, en les situacions de possibles violacions dels seus drets". "L'assignatura pendent és l'educació afectivosexual, que ajudaria que els joves poguessin detectar aquests tipus de situacions i poguessin notificar-les", hi afegeix.

L'experta també es queixa de manca de recursos per a les víctimes. Per exemple, assegura que els jutjats no poden ser espais on els nens i nenes se sentin fora de lloc, sinó que haurien d'estar adaptats.