Eleccions europees: la participació es queda en el 43,5%, la més baixa des del 2009

La participació en les eleccions europees a Catalunya s'ha situat en el 43,5%, molt per sota de la de fa cinc anys (quan les europees van coincidir amb les eleccions municipals) i per sota de la del 2014 (46,2%).

Per demarcacions, s'ha quedat en el 44,7% a Barcelona, en el 40,6% a Tarragona, en el 39,5% a Lleida i en el 39,6% a Girona.

Tot i ser baixa, és superior a la de 2009 (36,9%) i 2004 (39,8%). Per trobar una participació més alta en unes eleccions europees que no coincidissin amb altres convocatòries, com les municipals, ens hem de remuntar a 1994 (51,9%).

A Espanya, les xifres són més altes (49,2%), per sota de les de 2019, però per sobre de les del 2014.

Fa cinc anys, la participació a Catalunya va ascendir fins al 60,93%. En aquella ocasió, la coincidència amb les eleccions municipals va fer elevar la xifra, que va ser la segona més alta de la història, només per darrere de la de 1987 --67,9%--, la primera vegada que es van celebrar unes europees a l'Estat.

Com a curiositat, els municipis on més ha baixat la participació respecte als comicis del 2019 han estat, per aquest ordre, Deltebre, Prats de Lluçanès i Sort:

La participació més baixa de la història en unes europees a Catalunya va ser del 36,9%, el 2009. A Espanya també va ser la registrada aquell any, però va ascendir a 44,9%. Les més altes van ser, en ambdós casos, en la primera convocatòria, el 1987 (67,9% a Catalunya i 68,5% a Espanya).

5,7 milions d'electors convocats

A les nou del matí d'aquest diumenge han obert els col·legis electorals de les eleccions europees, en què estan convocats a votar 5,7 milions de catalans, uns comicis acompanyats de pluja i una baixada de temperatures a gran part de Catalunya.

Els catalans han exercit el seu dret en prop de 3.000 col·legis electorals; 8.872 meses electorals: 1.605 a la província de Barcelona, 631 a Tarragona, 312 a Lleida i 386 a Girona.

La jornada electoral ha arrencat amb normalitat i sense incidents remarcables, segons ha informat en roda de premsa el secretari d'Estat de Comunicació, Francesc Vallès.

Fins a 81.819 catalans han sol·licitat el vot per correu per al 9J, un 27,5% menys dels que ho van fer el 2019, quan els comicis van coincidir amb les eleccions municipals.

Prop de 10.000 cossos policials s'han desplegat per tot Catalunya per vetllar per la seguretat durant la jornada de votació. Els Mossos d'Esquadra i personal de seguretat d'Adif han reforçat la vigilància a la xarxa de Rodalies per garantir el vot a les eleccions europees, després que un robatori de coure el 12M va afectar greument la circulació de trens.

Més de 38 milions de persones estan cridades a votar a l'estat espanyol en el que són les novenes eleccions europees des que Espanya va entrar a formar part de la Unió Europea el 1985. Són 2,2 milions de votants més respecte a les últimes eleccions europees celebrades el 26 de maig de 2019.

Els electors han triat 61 dels 720 diputats de l'Eurocambra, set més que en els comicis del 2019 i dos més dels que tenia fins ara, després de la reconfiguració del Parlament Europeu arran de la sortida del Regne Unit de la UE

L'Administració General de l'Estat ha imprès 40,5 milions de sobres de votació per a les paperetes.

408.278 joves han pogut votar per primera vegada en unes eleccions europees a Espanya. El gruix del cens per a aquestes europees s'ha situat en la franja d'edat que va dels 45 als 54 anys.

Aquest cens electoral per les eleccions europees ha inclòs tant els gairebé 2,5 milions de ciutadans espanyols residents a l'estranger i inscrits al CERA, com els 302.991 ciutadans d'altres països europeus que resideixen a Espanya.

Catalunya ha estat la segona comunitat amb més potencials electors després d'Andalusia i Madrid.

Més de 580.000 vots per correu

Un total de 582.097 electors havien avançat el seu vot i han votat per correu en aquestes europees. Suposen el doble de votants que van triar l'opció del vot per correu el 2014, els últims comicis europeus que es van celebrar en solitari com passa aquest any.

Què costen aquestes eleccions?

El pressupost d'aquests comicis europeus ha superat els 198 milions d'euros, segons el Ministeri de l'Interior, una xifra que inclou la logística electoral, la cobertura de les diferents administracions públiques, la difusió de l'escrutini, el dispositiu de seguretat ciutadana i la part destinada a la distribució postal de Correus.

Més de 95.000 agents de policia s'han desplegat per assegurar la seguretat de la jornada electoral. A Catalunya, diumenge hi haurà un dispositiu policial de 10.000 agents, inclosos 4.910 mossos d'Esquadra i també efectius de les policies locals.

Per evitar que es repeteixi el col·lapse que va tenir la xarxa de Rodalies en la jornada electoral del 12 de maig, Adif i els Mossos d'Esquadra reforçaran la vigilància per garantir el vot a les eleccions europees. Adif ha comunicat als Mossos els punts crítics de la xarxa ferroviària que han de tenir una vigilància especial.

4.168 candidats per a 61 escons

En aquestes eleccions han concorregut 34 candidatures, amb un total de 4.168 candidats a ocupar un dels 61 escons que corresponen a l'estat espanyol del total de 720 escons del Parlament Europeu. Una xifra que dobla la dels candidats que es van presentar a les europees l'any 2019, quan van ser 1.902 candidats.

També és cert que després del Brexit, el nombre d'europarlamentaris assignats a Espanya ha passat de 54 a 61.

Com a curiositat, el percentatge de candidats masculins en aquestes eleccions és superior (52,54%) al de candidates femenines (47,45%). En canvi, el nombre de dones electores supera el d'electors.

Cadascun dels 61 europarlamentaris escollits tindrà una assignació mensual de 10.075,18 euros bruts, més 4.950 euros mensuals en concepte de dietes i despeses generals. A més, cal sumar-hi una compensació de 350 euros diaris per cobrir l'allotjament i el menjar i el desplaçament quan hagin de participar en reunions plenàries, comissions o reunions del grup parlamentari, tant a Brussel·les com a Estrasburg.

Romanesos i italians encapçalen el cens d'estrangers

302.958 ciutadans d'altres països europeus que resideixen a Espanya han pogut votar aquest diumenge. Segons dades del cens electoral, el col·lectiu de votants estrangers més nombrós és de ciutadans romanesos (85.277), seguit d'italians (61.799) i alemanys (34.732).

A Andalusia i les Canàries es concentren el percentatge més alt de votants d'altres països de la Unió Europea.

Barcelona figura com la segona província amb més ciutadans d'altres països europeus censats, darrere de Madrid.

No tots els països de la UE voten de forma simultània

Una de les particularitats de les eleccions per escollir el Parlament Europeu és que els 27 països membres no voten a l'uníson. Cada país tria quan comença i acaba la jornada electoral.

Per exemple, a la República Txeca s'ha votat des de divendres fins dissabte al migdia. A la veïna Eslovàquia els col·legis electorals han obert dissabte i no hi haurà eleccions aquest diumenge.

Itàlia també ha estat un dels països que ha avançat l'horari de votació a dissabte, a les 15.00. A diferència d'altres ciutadans de la Unió Europea, els italians tindran una jornada electoral llarga, ja que els col·legis electorals tancaran diumenge una hora abans de la mitjanit.

A Itàlia, tercer país amb més població de la UE, li corresponen 76 eurodiputats.