Mostra d'aigua residual que arriba a la depuradora de Mataró i de com queda després de la regeneració
Mostra d'aigua residual que arriba a la depuradora de Mataró i de com queda després de la regeneració (ACN/Jordi Pujolar)

Les xifres de la regeneració d'aigua: quanta se'n reutilitza i per a què?

Aquest recurs alternatiu és una aposta estructural per dependre menys de la pluja i el govern pretén regenerar-ne 100 hectòmetres cúbics anuals el 2027

Actualitzat

Per trobar un dels primers exemples de regeneració d'aigua a Catalunya cal retrocedir fins al 1989. És quan el camp de golf Mas Nou, a la Costa Brava, va començar a regar la gespa amb l'aigua residual, posteriorment tractada, que sortia de la depuradora de Castell-Platja d'Aro.

Han passat 35 anys i ara l'aigua regenerada ha deixat de ser una anècdota o un cas curiós. En consumim cada cop més i els seus usos s'han anat ampliant

Encara no s'ha estès, ni de bon tros, a gran escala. Però sí que es fa servir en molts llocs, tal com explica Irene Jubany, coordinadora de Recerca de l'àrea de Sostenibilitat d'Eurecat:

"L'aigua regenerada ja s'utilitza per a la neteja de carrers, el reg de parcs i jardins, la recàrrega d'aqüífers o el manteniment de zones humides, la descàrrega de cisternes en sanitaris, per a usos industrials i, també, molt important, per al reg agrícola." 

Des de les primeres experiències en camps de golf, no tan sols ha augmentat el volum d'aigua que rep un tractament de regeneració, sinó que, a més, el procés s'ha sofisticat molt i n'ha fet millorar la qualitat. Tant, que a simple vista, l'aigua que surt de les estacions de regeneració difícilment es diferencia de la que cau del cel. 


Què és l'aigua regenerada i com s'aconsegueix?

"L'aigua regenerada és l'opció de donar una segona vida a l'aigua residual que hem fet servir a les cases, a les indústries o als comerços", resumeix Francisco Salguero, tècnic d'explotació de l'Estació Regeneradora d'Aigua del Prat de Llobregat. Es tracta d'aigua que, en condicions normals, s'abocaria al riu o al mar, explica, sense donar-li cap ús.

La regeneració implica tractar-la per poder-la reutilitzar. Això s'aconsegueix després d'un procés complex que té lloc a les plantes de regeneració, habitualment situades al costat de les depuradores. 

L'aigua ja depurada passa primer pel procés de la decantació, que n'elimina els sòlids; després, per la microfiltració, una mena de coladors gegants amb forats molt petits. Finalment, rajos ultraviolats desinfecten l'aigua per treure'n microorganismes i bacteris.

Pla general de l'aigua que arriba a la depuradora d'aigües residuals de Mataró
Depuradora d'aigües residuals de Mataró (ACN/Jordi Pujolar)

Ara, clorant-la prèviament, l'aigua ja es podria fer servir, per exemple, per a l'agricultura. Però una part encara se sotmet a un quart procés, d'ultrafiltració i osmosi inversa, amb el qual s'aconsegueix una qualitat gairebé com la potable. 

És un recurs d'aigua, recorda Salguero, que no depèn del clima ni de les precipitacions i que té un avantatge clar respecte a la dessalinització d'aigua: "Consumeix molta menys energia", resumeix el tècnic. 


Una peça clau encara poc explotada

En un context de crisi climàtica, amb menys pluges i, per tant, menys aigua per al consum, la regeneració és una peça fonamental de l'estratègia per lluitar contra la sequera.

La pluja era fins ara la principal font del nostre consum d'aigua. El 2021, pràcticament tota l'aigua que fèiem servir provenia dels recursos superficials --rius, pantans, llacs-- o bé de pous. I només un 3% s'obtenia de dessalar l'aigua de mar. Ara, en canvi, l'aigua que ens prové dels pantans, rius i pous ja no arriba ni a la meitat i la resta es cobreix amb les dessalinitzadores i el 25% restant, amb l'aigua regenerada

 

La Generalitat és conscient que els recursos hídrics a Catalunya, en un futur no gaire llunyà, poden ser insuficients per satisfer la demanda de la societat. I, per això, l'aposta per la reutilització pretén ser estructural, i no només quan hi ha sequera. 

"Els anys de bonança també hauríem d'utilitzar l'aigua regenerada i altres fonts alternatives per mantenir les reserves d'aigua als embassaments el màxim de temps possible", explica Irene Jubany, coordinadora de Recerca de l'àrea de Sostenibilitat d'Eurecat. És a dir, com més regeneració, més estalvi en l'aigua dels pantans, que és la que garanteix, sobretot, l'ús de boca a tota la ciutadania. 

Però dels 610 milions de metres cúbics que es depuren cada any a les 550 depuradores de Catalunya, encara se'n reutilitza una petita part. Només un 12% es fa servir directament, per exemple, per al reg agrícola o la indústria, però també per a usos ambientals (com la recàrrega d'aqüífers), urbans (com la neteja de carrers o el reg de zones verdes) o recreatius (com el reg de camps de golf). 

Un 31% de l'aigua depurada es reutilitza indirectament. És a dir, es barreja amb l'aigua del riu per, després, tornar-la a captar i potabilitzar, i així arriba, d'alguna manera, a les nostres aixetes.

Però a la major part de l'aigua que surt de les depuradores no se li dona cap ús: un 39% s'aboca al mar i un 18%, al riu, sense cap reutilització. 

Objectiu: regenerar tanta aigua com consumeix Barcelona en un any

El pla de reutilització de l'aigua regenerada del govern pretén capgirar completament aquestes xifres l'any 2040. Es vol que la reutilització directa passi del 12% al 40%, que sumada a la indirecta implicaria reutilitzar més del 70% de l'aigua depurada. Per contra, els abocaments al riu o al mar no haurien d'arribar al 30%, suposant només un 23% i un 6%, respectivament. 

"La sequera ens està portant a un canvi de paradigma", opina Irene Jubany, que creu que en èpoques de més abundància d'aigua "no veurem amb bons ulls que fem servir aigua potable per netejar carrers o per regar parcs i jardins". "Jo crec que ja veurem necessari que es faci amb aigua no potable", assegura. 

I, per tant, també caldrà regenerar cada cop més aigua per cobrir tots aquests usos de manera generalitzada. De fet, el volum d'aigua regenerada que es reutilitza ha anat augmentant recentment.

La necessitat ja hi va obligar amb la sequera del 2008, quan es van generar 54 hectòmetres cúbics. Veníem d'anys en què l'habitual era que se'n produïssin uns 20 o 30 hectòmetres cúbics. Els anys posteriors a la sequera, les xifres van ser tímides, entre els 30 i els 40 hectòmetres cúbics. I des del 2021, la regeneració ha fet un salt. L'any 2022 es van reutilitzar directament 71 hectòmetres cúbics. 

Però encara som lluny dels objectius marcats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). El 2027, d'aquí a tres anys, es vol reutilitzar 100 hm³, aproximadament el mateix volum d'aigua que necessita Barcelona per abastir-se durant un any. El pla de reutilització de l'aigua regenerada també preveu que l'any 2032 s'arribi als 150 hm³ i el 2040, als 245. 
 


Una norantena d'estacions de regeneració d'aigua

Per aconseguir augmentar tant el volum d'aigua regenerada, caldrà construir noves plantes de regeneració o ampliar les existents. Se sumarien a les 23 que hi ha en servei actualment. Segons els plans del govern, fins al 2027 se'n crearan 7 de noves; del 2027 al 2032, 17; i del 2033 al 2040, 42. L'objectiu és que, en total, el 2040 hi hagi 89 estacions de regeneració d'aigua en servei. 

Tot el pla de l'ACA contempla una inversió estimada de 407 milions d'euros fins al 2040, que vol ser un pas endavant per fomentar la reutilització i potenciar-ne els usos. 


Aigua regenerada també per beure?

L'ús que, de moment, no està sobre la taula és el consum directe. És a dir, utilitzar aigua regenerada directament per al consum humà. "La tecnologia permet obtenir aigua potable de l'aigua residual", comenta Salguero, tècnic d'explotació de l'Estació Regeneradora d'Aigua del Prat de Llobregat. La barrera, però, és legal. 

Les legislacions europees i espanyoles prohibeixen explícitament fer servir aigua regenerada per al consum, inclosa la indústria alimentària. En canvi, a Singapur o Califòrnia, per exemple, es contempla com un recurs més i la llei ho permet. 

Però a banda de barreres legals, afegeix Irene Jubany, també n'hi ha de socials. Perquè en el fons, diu, "és imaginar-te que estàs bevent una aigua que ha estat un residu". Ara bé, reconeix que potser és qüestió de temps i que, al final, la necessitat ens portarà a acceptar que és una aigua que "la podem convertir en un recurs útil i que és el camí que hem de seguir". 
 

 

ARXIVAT A:
Sequera
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut