Les xifres de la resposta a la sentència al carrer: un mes de mobilitzacions

Des que el14 d'octubre es feia pública la sentència del Tribunal Suprem al procés, la resposta al carrer ha estat un mes de mobilitzacions pràcticament continuades.

Es va anunciar "un tsunami" de protestes i s'han registrat accions arreu del territori orquestrades per una nova plataforma,Tsunami Democràtic, una organització sense caps visibles, però vinculada al moviment independentista, que utilitza les connexions per internet i les xarxes socials.

Durant aquest mes, hi ha hagut més dies amb talls de carreteres que sense. En total, han estat 590 talls, segons dades del Servei Català de Trànsit, des del 14 d'octubre fins aquest dimarts dia 12 de novembre.

El dia que es van tallar més carreteres va ser el 18 d'octubre que se'n van fer 146, dia que es va convocar una vaga general i la Marxa per la Llibertat feia tres dies que ocupava les vies principals del país i arribava a Barcelona.

A més, hi ha hagut 33 sabotatges i incidències a la xarxa ferroviària, tots en vies per on opera Renfe, i cap en les dels Ferrocarrils de la Generalitat.

També hi ha hagut més de 200 detinguts, 593 atencions sanitàries, segons el SEM, i 586 sortides de Bombers per apagar contenidors cremats. Són més del doble que tot l'any passat.

Segons l'ajuntament de Barcelona s'han cremat més d'un miler de contenidors per valor d'un milió i mig d'euros.

Bloqueig de l'aeroport

La primera mobilització va ser el mateix dia que es va publicar la sentència. Tsunami Democràtic va convocar, a través de la xarxa, una acció de protesta per bloquejar els accessos a l'Aeroport del Prat. Milers de persones van seguir aquesta crida anònima i, fins i tot, alguns hi van anar caminant. La mobilització va acabar amb càrregues policials, diversos ferits i un detingut. Poques hores després, el ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande Marlaska, anunciava una investigació per saber qui hi ha darrere de Tsunami Democràtic.

L'aeroport del Prat va ser el primer gran objectiu del moviment, que es va anunciar en la concentració prèvia que es va fer a la plaça de Catalunya el mateix dia 14 d'octubre, just després de fer-se pública la sentència del judici del procés.

Després de més de vuit hores de bloqueig, aldarulls i càrregues policials amb detencions i destrosses milionàries, el resultat de la mobilització va ser el caos als accessos i, segons Aena, un centenar de vols cancel·lats, dels més de 1.000 previstos aquell dilluns.

Talls de carreteres

Els talls de carreteres han estat les accions més nombroses. S'han reproduït per tot el territori, des dels accessos a la ciutat de Barcelona fins a la frontera de La Jonquera, l'Eix Transversal o les Terres de l'Ebre.

El tall més llarg ha estat el que es va convocar aquest dilluns, a la Jonquera, un tall que va durar més de 24 hores, abans que es traslladés a Girona. En aquest cas, la sorpresa va ser la instal·lació d'un escenari, d'una intendència organitzada, fins i tot lavabos portàtils, i que es va fer en la banda francesa de la frontera.
Aquests últims talls han mantingut l'AP7 tallada durant gairebé dos dies.

A més d'exportar la mobilització a territori francès, també s'ha aconseguit mobilitzacions en altres punts de l'Estat com Madrid, Palma o aquest dimarts amb la implicació d'organitzacions basques que van causar cues a la frontera a Irun.
 

31 dies tallant la Meridiana

Un dels talls en zones urbanes, -que s'han multiplicat sobre tot en les capitals catalanes-, és el que fan cada dia els veïns de la Meridiana. Cada nit, des del 14 d'octubre, a l'hora de sopar un bon nombre de veïns han baixat a tallar aquest accés a Barcelona en protesta per la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra els líders independentistes. Ja porten 31 dies, és la concentració més persistent.

Visites de Pedro Sánchez i el rei Felip VI

Les concentracions de protesta contra la sentència del procés també han estat protagonistes en les visites a Barcelona tant de Pedro Sánchez, com del rei Felip VI, i la família reial.

El president espanyol en funcions president, en precampanya electoral, es va desplaçar el 21 d'octubre a la capital catalana, on va estar dues hores escasses, per visitar els agents de la policia nacional ferits, trobar-se amb les forces i cossos de seguretat de l'Estat a la comissaria de Via Laietana.
Es va convocar una concentració davant la delegació del govern espanyol per reunir-se amb la delegada Teresa Cunillera, una reunió que Sánchez va anul·lar per anar a l'Hospital de Sant Pau, per visitar un agent de la policia nacional ferit. Tant membres del mateix personal sanitari com la gent concentrada al carrer el van escridassar amb crits de "pocavergonya!" i  "llibertat presos polítics".

Diverses concentracions van rebre també els reis d'Espanya, que el passat 4 de novembre es van desplaçar a la ciutat per presidir l'entrega dels premis de la Fundació Princesa de Girona. 2.000 persones van tallar l'avinguda Diagonal amb una cassolada i l'endemà Pícnic per la República i l'ANC van organitzar una protesta a les portes del Palau de Congressos de Barcelona, on es feia l'acte, en mig de fortes mesures de seguretat.

Sabotatge ferroviari

Aquestes setmanes de mobilitzacions també s'han produït sabotatges i afectacions diverses a les vies dels trens arreu de Catalunya. 33 afectacions totes en les línies d'Adif i Renfe i cap a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat.
Hi ha hagut vies tallades per arbres, incendis de pneumàtics i palets, destrosses intencionades a diferents punts de la xarxa ferroviària, manifestacions i bloqueig de vies.
Per demarcacions, la majoria d'accions, 13, s'han concentrat a Barcelona, 12 a Girona, 6 a Tarragona i 2 a Lleida.

Marxa per la Llibertat i vaga general

El 16 d'octubre, les Marxes per la Llibertat convocades per l'ANC i Òmnium Cultural per protestar contra la sentència del procés, sortien des de diferents punts del territori català: concretament Girona, Tarragona, Tàrrega, Vic, Berga i Castelldefels.
Tractors, ciclistes, vehicles decorats amb estelades, caminants joves i grans equipats amb sacs de dormir i botes de muntanya van fer camí durant tres dies en direcció a Barcelona.
 

Després de recórrer 100 quilòmetres, les Marxes per la Llibertat, que es van anar fusionant, arribaven el divendres 18 d'octubre al seu objectiu: Barcelona.

La confluència de les riuades de persones que arribaven a la ciutat el dia que els sindicats Intersindical-CSC i la IAC havien convocat una vaga general, que es va traduïr en una gran manifestació. Segons la Guàrdia Urbana, va aplegar 525.000 persones.

Aldarulls al carrer

Les accions han estat reprimides per la policia. Durant aquest mes hi han hagut 208 detencions, 167 fetes pels Mossos d'Esquadra i 41 per la Policia Nacional. En la primera setmana després de la sentència hi van haver els aldarulls al carrer més intensos, protestes que van culminar la nit del 18 d'octubre amb 146 detencions. Un trentena dels detinguts van entrar en presó preventiva.

Els escenaris es van centrar a la Plaça Urquinaona, a la Via Laietana davant la comissaria de la Policia Nacional i en carrers de l'Eixample.

El SEM va fer 593 atencions sanitàries, però no s'han comptat les que han fet el grup de voluntaris Sanitaris per la República. Els bombers també van haver d'actuar sobretot per la crema de contenidors als carrers del centre de Barcelona.

L'ajutament de Barcelona ha valorat en un milió i mig d'euros el miler de contenidors s'han cremat durant les protestes i que ja s'han començat a reposar.  Cal supar les afectacions al mobiliari urbà no només  barcelona sinó a Tarragona i Girona i altres localitats on hi han hagut aldarulls.
 

Contenidors cremant a la Via Laietana Reuters-Albert Gea)

Acampada d'estudiants

Unes mobilitzacions que cal sumar les dels estudiants que han culminat amb l'acampada que continua a la plaça Universitat de Barcelona, contra la repressió, la llibertat del presos i els drets  i llibertats. La protesta dels estudiants ha mantingut tallada la Gran Via durant dues setmanes.

Els acampats fan tota mena d'activitats (Enric FontcubertaEFE)

Jornada de reflexió

Les actuacions arreu del territori s'han organitzat en onades, que han mobilitzat milers de persones, en concentracions i actuacions de tota mena, que han afectat la circulació per carretera, ferroviaries, el transport de mercaderies, el bloqueig a infraestructures i accessos, però també en actes lúdics, culturals i festius però sempre de reivindicació.

Una de les jornades que es va aprofitar va ser la jornada de reflexió, quan es van organitzar més de 400 actes a tot Catalunya.