Les xifres de la UE amaguen una ambició insuficient per reduir emissions

La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres el seu full de ruta per combatre la crisi climàtica. Ho ha fet al Parlament Europeu, amb un projecte que titula com a Green Deal Europeu.

Una de les mesures estrella que proposa és una major ambició per reduir les emissions de la Unió Europea. Actualment l'objectiu és de -40% d'emissions pel 2030 respecte al 1990. El que ara es proposa és incrementar la reducció fins al -50%, tendint cap al -55%.

Un -55% d'emissions pel 2030 és el que reclama reiteradament el coneixement científic, el novembre del 2019 des de l'UNEP, el Programa pel Medi Ambient de l'ONU, i l'octubre del 2018 des de l'IPCC, entre altres.

La UE es fixa com a objectiu per al 2030 el que reclama la ciència?

No. Només és una aparença, un joc de números.

El que la ciència urgeix per al 2030 és reduir les emissions a escala global un -55% respecte al 2018. El que discuteix la UE és reduir-les respecte al 1990.

I no és el mateix. Ni de bon tros.

Les últimes dades disponibles d'emissions de la UE són del 2017, quan les emissions van ser 4.483 Tg (milions de tones de CO2 equivalent). El 1990 havien estat superiors, 5.722 Tg

Si agafem com a referència per reduir les emissions el 2017 (com diu la ciència), un -55% són 2.017 Tg, si agafem les del 1990 són 2.575 Tg, un +27% més.

La proposta verda de la Comissió Europea que s'està discutint és un +27% superior al que reclama la ciència per a tot el món.

I resulta que l'Acord de París estableix que els països desenvolupats hem de reduir les emissions més ràpidament que els no desenvolupats (perquè històricament hem emès molt més).

Per tant, l'objectiu de la UE hauria de ser més ambiciós que un -55%, almenys un... -60%? (sempre respecte al 2018).

La presidenta de la Comissió Europea, durant l'acte al Parlament Europeu (Olivier Hoslet/EFE)

I encara hi ha més. La reducció d'emissions que ha tingut la UE des de 1990 cal atribuir-la, sobretot, a l'externalització d'indústries a altres països. Productes que es fabriquen per consumir a Europa, però que ara comptabilitzen les emissions sobretot a la Xina i l'Índia. La UE ha externalitzat part de les seves emissions, com es pot veure al gràfic ES.2 que recull un informe de l'ONU sobre la disparitat en les emissions.

Afrontar el que urgeix la ciència equival a reduir les emissions un -7,6% cada any, des del 2021.

Aconseguir-ho implica un profund canvi de model energètic, econòmic, social...

Amagar la realitat rere un joc de números és enganyar-nos i, a aquestes alçades de la crisi climàtica, podem prendre mal.

El document que ha discutit el Parlament Europeu no és un autèntic Green New Deal. No té a veure amb un esforç col·lectiu per guanyar la guerra pel clima.