L'esborrany de la llei d'educació de Wert treu el català com a assignatura troncal a Primària i a l'ESO
Segons l'esborrany, es podria obtenir l'ESO sense examinar-se de català a la prova de final de cicle. El projecte també estableix que el govern haurà de garantir que el català i el castellà s'ofereixen en proporcions equilibrades, i que mentre això no passi haurà pagar centres privats a qui vulgui escolaritzar els fills en castellà.
RedaccióActualitzat
L'esborrany de la llei de millora de la qualitat educativa del govern espanyol, que el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, presenta als consellers autonòmics del ram, treu el català com a assignatura troncal a Primària i a l'ESO, i el relega a assignatura d'especialitat. Això vol dir que, davant, hi tindrà el castellà i dues llengües estrangeres i que no serà d'avaluació obligatòria en les noves proves que el ministeri farà al final de cada cicle. Per tant, es podria obtenir el títol d'Educació Secundària sense examinar-se de català a la prova de final de cicle.
En l'esborrany, s'estableixen tres categories d'assignatures en tots els nivells educatius. La primera és la troncal, on se situen la llengua i la literatura castellanes i la primera llengua estrangera, així com les matemàtiques, les Ciències de la Naturalesa i les Ciències Socials. La segona, l'específica, en què s'emmarca la segona llengua estrangera, plàstica, educació física o tecnologia i la que s'esculli entre Religió o Valors culturals o socials. I la tercera, en què hi ha el català, és la d'especialitat. Fins ara, la LOE donava el mateix rang a l'assignatura de Llengua i literatura castellanes i a les de les llengües cooficials, amb la nova normativa no.
El text, a més, estableix que hi haurà almenys un 50% de matèries troncals en els horaris, tant a Primària, com a Secundària obligatòria i Batxillerat, i que els continguts els marcarà l'administració de l'Estat, així com el màxim d'hores per a les matèries específiques.
Garantir el català i el castellà en proporcions equilibrades
El projecte del ministre Wert estableix que la Generalitat haurà de garantir que el català i el castellà s'ofereixen en proporcions equilibrades en el total d'hores lectives. Mentre no hi hagi una oferta pública o concertada "raonable", recull el text, els pares que vulguin escolaritzar els seus fills en la llengua oficial a l'Estat, en castellà, podran fer-ho en un centre privat. La factura, en aquest cas, l'assumirà la Generalitat.
Ara bé, el text assenyala que correspon a les administracions determinar la proporció que s'escaigui en l'ús del castellà i de la llengua cooficial com a llengües vehiculars i que, en funció de l'estat de normalització lingüística, podran atorgar un tracte diferenciat a la llengua cooficial respecte al castellà en una proporció raonable. Això podria obrir una escletxa per mantenir la presència del català.
Es recupera la religió i l'ètica
La reforma inclou altres novetats. L'esborrany preveu que desaparegui l'assignatura que Wert havia dit que seria un equivalent a la d'Educació per a la Ciutadania, però sense continguts polèmics: Educació Cívica i Constitucional. Mai ha agradat als sectors més conservadors perquè entrava en temes com l'avortament o els nous models de família. En canvi, es recupera l'opció de triar entre Religió i Ètica, tant a Primària com a Secundària. Així, els alumnes hauran d'escollir entre Religió confessional i l'alternativa de Valors Culturals i Socials, a Primària, i Valors Ètics, a Secundària.
La reforma educativa també representa un canvi en l'arquitectura dels estudis. L'últim curs d'ESO ja no serà el mateix per a tothom. Passa a tenir un caràcter de preparació per a estudis de batxillerat o de formació professional. El text parla d'ensenyaments acadèmics per començar el batxillerat i d'ensenyaments aplicats per a l'FP.
Revàlides al final de cada etapa educativa
Wert manté les revàlides al final de cada etapa escolar. El Ministeri d'Educació n'establirà els criteris per comprovar si l'alumne ha assolit el nivell mínim en matemàtiques i en llengua i les haurà de fer cada comunitat. Però, i aquest és un altre element que pot generar molta polèmica a Catalunya, l'esborrany parla a Primària de "competència en comunicació en llengua materna". No específica si a banda del castellà s'inclourien altres idiomes. Al final de l'ESO o al Batxillerat aquestes proves avaluen les matèries troncals i específiques. Per tant, ara per ara, el català no seria avaluat al final d'etapa.
Sobre les revàlides finals, el resultat d'aquesta prova tindrà un pes del 30% de la nota de l'ESO. Al final del Batxillerat també hi haurà un examen que substituirà la selectivitat. La puntuació d'aquestes proves suposarà un 40% de la nota final. Si aquesta mitjana servirà ja per accedir als estudis de grau dependrà de cada universitat, que podrà establir proves pròpies per decidir a quins estudiants dóna entrada.
Finalment, es manté la idea de fer públics els resultats dels centres, tot i les peticions contràries de les autonomies governades pels socialistes i de diversos col·lectius educatius.
De tota manera, es tracta d'un avantprojecte de llei que encara ha de passar pel Consell de Ministres, el Consell d'Estat i al Congrés.
En l'esborrany, s'estableixen tres categories d'assignatures en tots els nivells educatius. La primera és la troncal, on se situen la llengua i la literatura castellanes i la primera llengua estrangera, així com les matemàtiques, les Ciències de la Naturalesa i les Ciències Socials. La segona, l'específica, en què s'emmarca la segona llengua estrangera, plàstica, educació física o tecnologia i la que s'esculli entre Religió o Valors culturals o socials. I la tercera, en què hi ha el català, és la d'especialitat. Fins ara, la LOE donava el mateix rang a l'assignatura de Llengua i literatura castellanes i a les de les llengües cooficials, amb la nova normativa no.
El text, a més, estableix que hi haurà almenys un 50% de matèries troncals en els horaris, tant a Primària, com a Secundària obligatòria i Batxillerat, i que els continguts els marcarà l'administració de l'Estat, així com el màxim d'hores per a les matèries específiques.
Garantir el català i el castellà en proporcions equilibrades
El projecte del ministre Wert estableix que la Generalitat haurà de garantir que el català i el castellà s'ofereixen en proporcions equilibrades en el total d'hores lectives. Mentre no hi hagi una oferta pública o concertada "raonable", recull el text, els pares que vulguin escolaritzar els seus fills en la llengua oficial a l'Estat, en castellà, podran fer-ho en un centre privat. La factura, en aquest cas, l'assumirà la Generalitat.
Ara bé, el text assenyala que correspon a les administracions determinar la proporció que s'escaigui en l'ús del castellà i de la llengua cooficial com a llengües vehiculars i que, en funció de l'estat de normalització lingüística, podran atorgar un tracte diferenciat a la llengua cooficial respecte al castellà en una proporció raonable. Això podria obrir una escletxa per mantenir la presència del català.
Es recupera la religió i l'ètica
La reforma inclou altres novetats. L'esborrany preveu que desaparegui l'assignatura que Wert havia dit que seria un equivalent a la d'Educació per a la Ciutadania, però sense continguts polèmics: Educació Cívica i Constitucional. Mai ha agradat als sectors més conservadors perquè entrava en temes com l'avortament o els nous models de família. En canvi, es recupera l'opció de triar entre Religió i Ètica, tant a Primària com a Secundària. Així, els alumnes hauran d'escollir entre Religió confessional i l'alternativa de Valors Culturals i Socials, a Primària, i Valors Ètics, a Secundària.
La reforma educativa també representa un canvi en l'arquitectura dels estudis. L'últim curs d'ESO ja no serà el mateix per a tothom. Passa a tenir un caràcter de preparació per a estudis de batxillerat o de formació professional. El text parla d'ensenyaments acadèmics per començar el batxillerat i d'ensenyaments aplicats per a l'FP.
Revàlides al final de cada etapa educativa
Wert manté les revàlides al final de cada etapa escolar. El Ministeri d'Educació n'establirà els criteris per comprovar si l'alumne ha assolit el nivell mínim en matemàtiques i en llengua i les haurà de fer cada comunitat. Però, i aquest és un altre element que pot generar molta polèmica a Catalunya, l'esborrany parla a Primària de "competència en comunicació en llengua materna". No específica si a banda del castellà s'inclourien altres idiomes. Al final de l'ESO o al Batxillerat aquestes proves avaluen les matèries troncals i específiques. Per tant, ara per ara, el català no seria avaluat al final d'etapa.
Sobre les revàlides finals, el resultat d'aquesta prova tindrà un pes del 30% de la nota de l'ESO. Al final del Batxillerat també hi haurà un examen que substituirà la selectivitat. La puntuació d'aquestes proves suposarà un 40% de la nota final. Si aquesta mitjana servirà ja per accedir als estudis de grau dependrà de cada universitat, que podrà establir proves pròpies per decidir a quins estudiants dóna entrada.
Finalment, es manté la idea de fer públics els resultats dels centres, tot i les peticions contràries de les autonomies governades pels socialistes i de diversos col·lectius educatius.
De tota manera, es tracta d'un avantprojecte de llei que encara ha de passar pel Consell de Ministres, el Consell d'Estat i al Congrés.
