L'escalada de la paraula i la perpètua amenaça nuclear quan fa un any de guerra a Ucraïna

La setmana del primer aniversari de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia coincideix amb un llarg estancament en el front. Hi continua la guerra de desgast sense grans avenços des de fa mesos. Guerra d'artilleria i de trinxeres, com la que es feia fa un segle, però també de drons i xarxes socials, com suposàvem que havia de ser la guerra del segle XXI.

En canvi, sí que hi ha hagut una escalada en el terreny de la paraula. És a dir, el de l'amenaça, el de la declaració, el del discurs, que és també fonamental per imposar-se en un conflicte.

Vladímir Putin ha fet el discurs sobre l'estat de la nació, davant les dues càmeres russes. Solemne i segur de rebre els aplaudiments en els moments clau, ha desgranat durant quasi dues hores els arguments que li permeten afirmar que Rússia és invencible i que "la veritat és al nostre costat". Entre l'eslògan i el messianisme, el líder rus necessita imposar el seu relat entre els russos.

La caiguda de l'últim fòrum de diàleg contra la proliferació nuclear

Més enllà dels eslògans i del to messiànic, del discurs del president rus, n'ha sortit un titular: la suspensió de la participació de Moscou en el tractat Start III de no proliferació nuclear, l'últim àmbit de diàleg amb Washington en matèria d'armes estratègiques que quedava dret. De fet, ja era un tractat mort, perquè totes dues parts havien deixat d'acceptar un dels seus apartats: les inspeccions mútues.

A falta de l'escalada militar russa, que molts esperen encara per abans de la primavera, aquest anunci ha representat un pas important en l'escalada verbal i ha situat la confrontació en un escenari global, més enllà de la guerra amb Ucraïna.

Putin ha mesurat, però, les seves paraules: ha matisat que no es retirava del tractat, sinó que el deixava en suspens. I hores després el Ministeri d'Exteriors rus reconeixia que era una decisió "reversible".

La necessitat de mantenir la moral dels russos

S'esperava que Putin fes també un altre pas: que convertís en "guerra" oficialment, l'"operació militar especial", però no ho ha fet. Ni tampoc ha anunciat noves mobilitzacions de soldats. Serien decisions que posarien en més tensió la població russa, i ningú sap del cert quin és el seu grau de suport al Kremlin.

És significatiu que Putin hagi dedicat bona part del seu discurs a anunciar mesures a favor dels militars, els veterans i les seves famílies o a favor de les empreses relacionades amb la indústria de guerra.

Ha compromès grans obres d'infraestructures, i ha dibuixat un panorama econòmic força sòlid, malgrat les sancions i el bloqueig:

"Tenim una inflació del 4%; quina diferència amb els índexs de molts països de la UE!"

Un monòleg pensat per mantenir la moral de la gent.

Però la missió que s'atribueix Putin va més enllà de la salvació de Rússia. S'erigeix en l'últim bastió davant la corrupció i la decadència occidental. El seu discurs sobre la moral i els drets sexuals supera el de qualsevol líder ultraconservador mundial. Critica el desgavell que representa la legalització dels matrimonis homosexuals, diu que s'obre la porta a la normalització de la pedofília o el canvi de gènere i invoca la lletra de la Bíblia per oposar-s'hi:

"Cal protegir els nostres fills de la degradació i la depravació."

Biden a Kíiv, un viatge sense precedents

Que la guerra d'Ucraïna no és un conflicte europeu entre dos països ho demostra el fet que la rèplica de Putin no s'esperava que sortís del president Zelenski, sinó de Joe Biden, en la seva breu gira europea. El seu parlament, des de Varsòvia, però, ha prescindit de cap referència a la velada amenaça nuclear de Putin.

S'ha adreçat, ell també, als ciutadans russos, per assegurar-los que ningú s'està plantejant atacar Rússia i s'ha limitat a reiterar el seu compromís "sagrat" amb l'article cinquè de l'Aliança Atlàntica, que obliga a defensar col·lectivament qualsevol atac a un país membre.

No era tan important, en el cas de Biden, què podia dir, com el fet d'haver viatjat per sorpresa a Ucraïna. És difícil trobar cap precedent d'un president dels Estats Units que s'hagi desplaçat a un país en guerra on no hi hagués tropes nord-americanes instal·lades per protegir-lo.

La intel·ligència russa n'estava al corrent hores abans, però no va donar garanties de seguretat a Washington, segons ha dit a l'agència russa Tass el director de l'FSB, hereu del KGB. S'ha de reconèixer una certa audàcia en el moviment de Biden, per posar de manifest que no hi ha marxa enrere en el suport i el compromís al costat d'Ucraïna.

I la pau, tan lluny...

Mentrestant, quina és l'alternativa? No hi ha iniciatives de pau a la vista, més enllà de la vaga declaració del president brasiler, Lula da Silva, proposant que un grup de països no implicats en el conflicte facilitin el diàleg entre les parts.

I la Xina, que busca el seu paper com a líder mundial imminent, ha anunciat una proposta coincidint amb el primer aniversari de l'esclat de la guerra.

De moment, Ucraïna reconeix que ja ha rebut la proposta xinesa, i que l'haurà d'estudiar. També ho farà el Kremlin, que malda per tenir la Xina al seu costat, i no com un agent equidistant.