L'escalada de preus, una nova crisi que castiga els més joves

"No en sortim d'una que ja entrem en una altra". Així resumeix Sara Lasauca Mora, de 30 anys, la seva situació i la del seu entorn més proper. Com molts altres joves d'aquesta generació, la crisi financera és el primer que va conèixer en acabar els estudis (en el cas de la Sara, Història de l'Art).

Des de llavors ha anat encadenant contractes precaris i temporals, amb sous molt baixos. Porta a l'atur des de l'estiu i ha de destinar la meitat de la prestació a pagar el lloguer, que també se li ha encarit. I amb la resta, fer front a l'escalada de preus.

El problema, com assenyala Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, és que aquests joves tampoc no s'han beneficiat de les èpoques expansives de l'economia. A diferència del que ha passat a altres països, "el diferencial de sous no s'ha reduït i ara els toca viure aquesta nova crisi".

Segons aquesta economista, "és una generació que no podem deixar de banda, que té moltes dificultats per accedir a un habitatge, per formar una família".

Un diagnòstic que encaixa a la perfecció en el cas de la Sara:

"Els meus pares, amb el sou que tenien, el que destinaven al lloguer era molt menys. I ells es van poder plantejar l'opció de comprar, jo no puc. Ja no parlem de la qüestió de tenir fills, per exemple".

Sostenibilitat del sistema de pensions

Dificultats que, com recorda Poveda, van més enllà del col·lectiu que les pateix: "El futur de les pensions depèn del fet que aquesta generació tingui feina, primer, però també que tingui família". I, òbviament, de l'augment dels salaris, perquè "és amb les cotitzacions socials d'avui que es paguen les pensions d'avui", precisa.

Més enllà de la sostenibilitat del sistema de pensions, Poveda defensa augmentar els salaris dels treballadors, però, d'entrada, no tant com la inflació. Com molts economistes, creu que cal evitar una espiral en què l'alça dels sous encara faci pujar més els preus, com ja va passar als anys 70.

Entre altres solucions proposa pactar increments salarials a tres anys vista, de manera que el poder adquisitiu s'acabi recuperant a mitjà termini. I analitzar cas per cas. En funció de cada sector i cada empresa, diferenciant aquells sectors on els costos s'han vist multiplicats d'aquells on l'escalada de preus no ha tingut cap impacte i, per tant, disposen de prou marge per incrementar els salaris.

Repartir els costos de la crisi

En qualsevol cas, afirma, "és important que reconeguem que ens hem empobrit amb aquesta crisi, hem d'assumir aquest empobriment i veure com ens repartim els costos". En el cas de les empreses, diu Poveda, reduint el marge, en el dels treballadors, apujant els salaris per sota de la inflació, i el mateix en el sector públic.

Tot i que formalment no s'ha arribat a cap pacte de rendes entre els agents socials, Poveda creu que a la pràctica ja s'està produint:

"Les empreses no estan traslladant tot l'increment de costos que estan patint sobre els preus finals i els salaris estan augmentant un 2,7%, molt lluny de les xifres d'inflació. En el fons és com una mena de pacte de rendes implícit, que no s'ha pactat, però que està funcionant".