L'escriptor libanès Amin Maalouf, Premi Internacional Catalunya 2024

La Generalitat ha concedit el Premi Internacional Catalunya a l'escriptor libanès Amin Maalouf, segons ha anunciat la consellera i portaveu del govern, Sílvia Paneque, aquest dimarts. 

El jurat de la 36a edició del premi que atorga la Generalitat de Catalunya, l'ha triat entre 74 candidats "per l'extraordinari valor literari de la seva obra, amarada d'un sentit ètic profund, en què conflueixen diversitat d'identitats, llengües, i països".

Segons el jurat, a més, Maalouf, que fa tant assaig com a ficció, "construeix un espai que comprèn des dels drets individuals i col·lectius fins a una idea de la identitat arrelada en la diversitat més radical i més humana".

"La seva obra, amb el teló de fons de la Mediterrània, constitueix una exaltació de la diversitat, una reflexió constant sobre la condició humana, i un intent per recuperar el malmès diàleg entre Orient i Occident, així com una reflexió crítica del paper d'Europa en el món com a projecte i potència normativa defensora dels drets humans."

El Premi Internacional Catalunya reconeix des del 1989 el treball creador de persones que no només hagin contribuït al desenvolupament dels valors culturals, científics o humans, en l'àmbit que sigui, sinó que a més hagin destacat pel seu compromís ètic i humanístic.

La cerimònia de lliurament del premi, que se simbolitza amb l'escultura La clau i la lletra d'Antoni Tàpies i el lliurament de 80.000 euros, es farà el pròxim dia 2 de desembre, al Palau de la Generalitat.

Amin Maalouf, un libanès a l'Acadèmia Francesa

Nascut a Beirut el 1949, Amin Maalouf va estudiar Economia Política i Sociologia a la Universitat de Saint-Joseph de la capital libanesa. Posteriorment, va treballar com a periodista i va ser director del diari An-Nahar fins al començament de la guerra civil libanesa del 1975, quan es va exiliar a França amb la seva família.

Allà va treballar com a redactor en cap de la revista Jeune Afrique, i va cobrir nombrosos esdeveniments importants com la guerra de Vietnam o la revolució de l'Iran, fent reportatges en més de seixanta països.

A partir del 1985 es dedica exclusivament a l'escriptura, especialment a l'assaig i la novel·la, i esdevé un dels escriptors més brillants i clarividents de les actuals lletres franceses.

Entre els nombrosos premis que ha rebut cal destacar el Goncourt l'any 1993 per "Le Rocher de Tanios" ("La roca de Tànios"); el 1999, el Premi europeu d'assaig Charles Veillon per "Les Identités meurtrières" ("Les identitats que maten"); el 2005, el Premi Terenci Moix per "Origines"; el 2010 el Príncep d'Astúries de les Lletres pel conjunt de la seva obra i per la seva tasca estrenyent els lligams entre Orient i Occident, i el 2019 el Premi Aujourd'hui al millor llibre de geopolítica per "Le naufrage des civilisations".

Entre les seves novel·les més celebrades destaquen "Lleó l'Africà" (1986), Premi de l'Amistat Franco-àrab 1985, i "Samarcanda" (1988), que parla del poeta i savi Omar Khayyam. Fins i tot ha escrit llibrets d'òpera per a la compositora finlandesa Kaija Saariaho.

Els seus llibres han estat traduïts a més de quaranta idiomes, entre els quals hi ha el català i el castellà.

El 2006, Amin Maalouf va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili, i entre 2007 i 2008 va presidir un grup de la Comissió Europea de reflexió sobre el multilingüisme. El 2011 va ser escollit membre de l'Acadèmia Francesa en la cadira 29, que havia ocupat fins a la seva mort, el 2009, el també Premi Internacional Catalunya Claude Lévi-Strauss, i va ser alhora escollit secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa l'any 2023.