L'escriptora francesa Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura 2022

L'Acadèmia Sueca ha anunciat aquest dijous que han atorgat el Premi Nobel de Literatura 2022 a l'escriptora francesa Annie Ernaux, que feia anys que era a les travesses per aconseguir-lo.

Els membres de l'acadèmia l'hi han atorgat pel seu "coratge i agudesa clínica amb què descobreix les arrels, els distanciaments i les limitacions col·lectives de la memòria personal":

"La força alliberadora de l'escriptura"

L'Acadèmia Sueca assegura que Ernaux "creu en la força alliberadora de l'escriptura", i que el seu treball és "intransigent i escrit en llenguatge senzill i net":

"Annie Ernaux ha dit que escriure és un acte polític que ens obre els ulls a la desigualtat social. Amb aquest propòsit utilitza el llenguatge com 'un ganivet', com ella l'anomena, per trencar els vels de la imaginació."

En aquest sentit, els membres d'aquesta acadèmia afirmen que la seva manera d'escriure "es converteix en una arma afilada per disseccionar la veritat".

Obra traduïda al català

Aquesta autora té uns quants llibres traduïts al català, la majoria publicats per Angle Editorial i amb traducció de Valèria Gaillard.

Precisament, l'editorial ha celebrat el reconeixement amb una menció a la traductora: 

I la mateixa Gaillard ha destacat l'estil i el compromís social de l'autora com dos dels punts forts d'Ernaux: 

Els llibres traduïts al català són "Els anys", del 2008, un dels més destacats i premiats de la seva obra; "Memòria de Noia"; "L'esdeveniment" i "Pura passió", llibre també traduït anteriorment per Xavier Pàmies, i publicat per Llibres de l'Índex.

En castellà l'ha publicada l'editorial barcelonina Tusquets.

Especialitzada en autobiografia

Nascuda el 1940 a Lillebone com a Annie Duchesne, al departament del Sena Marítim, va passar els primers anys de la seva vida a Yvetot, un poble de Normandia, escenari molt present en moltes de les seves obres.

Autora d'una trentena de llibres, va començar a publicar el 1974 amb una novel·la, "Les armoires vides" (Els armaris buits), que ja tenia força elements autobiogràfics, i va continuar en aquesta línia.

Va formar-se acadèmicament a Rouen i a Bordeus en literatura i filosofia, i ha treballat de professora a Annecy i a Pontoise. Casada amb Philippe Ernaux, ja mort i del qual va prendre el cognom, la parella va tenir dos fills.

"Apostrophes" la va fer famosa

El 1984 va participar en el mític programa televisiu de literatura "Apostrophes", de Bernard Pivot, per presentar el seu llibre "La plaça", aparició que la va catapultar a la fama a França.

Amb influències de Simone de Beauvoir, Jean-Paul Sartre i Pierre Bourdieu, les seves obres tracten de temàtiques com l'ascensió social dels pares, o la malaltia i la mort de la mare.

També ha explicat el seu matrimoni a "La femme gelée" (La dona glaçada) i les relacions amoroses a "Pura passió" i "Se perdre" (Perdre's).

Adaptacions cinematogràfiques

Algunes de les seves obres s'han adaptat a la televisió i al cinema, com per exemple "Droit de réponse: l'esprit de contradiction" (Dret de resposta: l'esperit de contradicció), sèrie de televisió del 1981.

El 2008 va ser "L'autre" (L'altra) que es va convertir en pel·lícula, i el 2014 "Mon week-end au centre commercial" (El meu cap de setmana al centre comercial).

L'última adaptació ha estat la de "L'esdeveniment", dirigida per Audrey Diwan, que va guanyar el màxim guardó al Festival de Venècia del 2021, el Lleó d'Or.

Relata el periple d'una jove estudiant embarassada per aconseguir avortar en una època, la dècada dels anys 60, en què era delicte a França, i que acaba a l'hospital després de diversos intents clandestins.