L'escultura d'un artista del Pla de l'Estany anirà a la Lluna en un coet de la NASA
Una fotografia de l'obra d'art "The power to decide", d'Albert Serarols, formarà part d'una càpsula del temps amb art humà que viatjarà a l'espai
La Lluna ha estat durant anys la diana on la humanitat ha volgut fer aterrar el primer dard fora de la Terra. Ha esdevingut un far de llum per als mariners, un calendari per a l'agricultura, un país disputat per nacions i ara, també, un museu per als artistes.
Albert Serarols, nascut a Banyoles, no s'havia imaginat mai que una de les seves obres viatjaria tan lluny. L'escultura titulada "The power to decide" ("El poder de decidir") va quedar finalista del prestigiós certamen internacional ARC d'escultura. Això li ha atorgat reconeixement i prestigi.
Però el que no li havia dit ningú era que encara incloïa un premi més gratificant: una fotografia de la seva obra d'art viatjarà amb un coet de la NASA, dins una càpsula del temps, i es dipositarà a la Lluna.
Gairebé dues mil peces seleccionades
El certamen ARC reuneix cada any obres d'arreu del món, i en aquesta edició ha seleccionat més d'un miler de peces. Tot i que les guanyadores es donaran a conèixer el gener del 2026, les obres finalistes i semifinalistes ja han estat escollides per formar part del projecte Lunar Codex, una iniciativa en col·laboració amb la NASA que busca immortalitzar l'art humà a la superfície lunar.
Així, l'arxiu Polaris inclourà més de 1.970 imatges d'obres seleccionades, entre les quals la de Serarols, que s'emociona parlant-ne:
"És increïble de dir. Hi ha alguna cosa meva a la Lluna, la Lluna que mirem cada nit. Per mi és molt significatiu: la Lluna... els pagesos, les perruqueres, tots es guien per ella. Tenir una peça meva allà és una cosa fora de sèrie".
A la Lluna hi viatjarà una fotografia de l'obra. L'escultura real es quedarà a la Terra fent companyia a les altres creacions de Serarols. Des del seu taller del Pla de l'Estany, l'escultor continua elaborant figures inspirades en el cos humà.
"The power to decide", de mida real i amb una postura desafiant, va ser creada en finalitzar els seus estudis a l'Escola d'Art de Barcelona, un moment de canvi personal en què posava fi a la seva antiga professió com a lampista:
"Totes les meves peces reflecteixen parts de mi, moments viscuts durant el procés de creació. "The power to decide" la vaig fer just quan acabava l'acadèmia. Van ser tres mesos intensos de treball, enfrontant-me a reptes més mentals que no pas físics. D'aquí ve el nom: de vegades ens trenquem el cap per decidir, i després passa i sembla que no hagi passat res".

El projecte Lunar Codex ha seleccionat un total de 30.000 obres d'artistes de 150 països per crear una biblioteca lunar. Les imatges s'arxiven amb tecnologia NanoFiche de níquel, que en garanteix la conservació durant segles. L'arxiu inclourà poesia, música, cinema, pintura i escultura, configurant un museu immortal de l'essència humana en el satèl·lit terrestre, un fet que celebra l'artista del Pla de l'Estany:
"Vaig començar a informar-me de tot: set coets de la NASA van a diferents punts de la Lluna. La meva obra viatjarà amb la missió Polaris, que aterrarà al pol sud lunar. Tot és en minidiscs, directament allà".
L'obra de Serasols s'enviarà a la Lluna al novembre en una de les quatre missions que queden pendents.
Aquest ambiciós projecte forma part dels preparatius del programa Artemis de la NASA, que busca establir una base permanent a la Lluna. Mentre la humanitat es prepara per tornar-hi de manera definitiva, l'art ja ha trobat la seva senda per immortalitzar-se en el cosmos.
La Lluna, que sempre ha estat font d'inspiració per als artistes, ara també serà el primer gran museu extraterrestre.

Per Albert Serarols, aquest fet representa molt més que un simple reconeixement artístic:
"La meva obra viatjarà més lluny del que hauria imaginat mai. Saber que un trosset de mi quedarà per sempre més a la Lluna és una sensació indescriptible."
Així i tot, qui podrà admirar --i com-- aquest magatzem d'art al cel és una pregunta que encara no pot respondre ningú.