L'esforç per pagar el pis, en màxims històrics: els mapes d'on costa més llogar o comprar

L'accés a l'habitatge cada cop exigeix un esforç econòmic més elevat a les famílies i això perjudica, sobretot, les més vulnerables. Ho constata un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, que alerta que on més es nota és en el mercat de lloguer.

Fa vint anys, una família havia de destinar de mitjana el 14,6% dels ingressos per llogar un pis; el 2023, aquest percentatge ha arribat fins al 22,5% de la renda. De fet, la xifra no ha parat de pujar els últims anys.

Aquest gràfic mostra l'evolució de l'esforç econòmic que una llar amb una renda mitjana hauria de fer per accedir a l'habitatge, sigui llogant-lo o amb les condicions actuals del mercat de lloguer o de compravenda.

La Cambra avisa que això té conseqüències per al conjunt del sistema i dibuixa un panorama greu per als joves i les persones estrangeres. "Darrere de la vulnerabilitat, està en joc l'estat del benestar", ha afirmat Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d'Estudis Econòmics i d'Infraestructures de l'entitat.

"Si no tenim una població jove que pugui accedir a l'habitatge en propietat o per llogar en condicions econòmiques adequades, és molt difícil que puguin engegar un projecte de vida, tenir feina estable i que puguin contribuir a la seguretat social o cotitzar", ha afegit. A més, ha destacat que els dificulta el fet de tenir fills.
 

On es destina més renda a pagar l'habitatge?

Per comarques, són les costaneres del centre i del nord del país on el percentatge és més elevat. En el cas del lloguer, se situa per damunt del 18?% de la renda familiar disponible. És més baix, de fins al 15?%, a les comarques de l'Ebre i les interiors, amb l'excepció de la Cerdanya.

En el cas de la compravenda, en canvi, és justament a la Cerdanya i a la Vall d'Aran on es destina un percentatge més alt de la renda familiar, un 40 %. En general, l'esforç hipotecari és més elevat a les zones econòmicament més dinàmiques o que tenen més turisme i segones residències.

I també s'ha multiplicat en els últims anys. Segons les dades de la Cambra, les famílies de la ciutat de Barcelona, per exemple, havien de dedicar el 30% de la renda per comprar un pis el 2015 i la xifra ara ja és del 39,1%. Una situació similar es troben les persones de Sant Cugat, l'Hospitalet, Sant Boi, Cornellà i Mataró.

En contra de limitar els lloguers

Les solucions proposades per la Cambra de Comerç per fer front a la situació impliquen augmentar l'oferta d'habitatge de lloguer, però no limitar els preus, com estableix la llei d'habitatge que va entrar en vigor l'any passat, tot i que encara no s'aplica a l'espera que el govern espanyol aprovi el llistat de municipis amb el mercat tensionat.

Josep Santacreu, el president de la Cambra, ha demanat a les administracions que s'uneixin en un pacte de país per combatre aquesta "greu problemàtica" que assegura que posa en risc la sostenibilitat general del sistema econòmic.

Reclamen un augment de la despesa pública en habitatge, incentivar la inversió privada i una millora del transport per fer més fàcil la residència fora del nucli urbà de Barcelona als que hi volen treballar.