El mòdul propulsor Super Heavy ha estat el primer de la història a tornar a la torre de llançament (EFE/EPA/SpaceX)

L'espectacular retorn a la base del propulsor del coet Starship, una fita sense precedents

SpaceX ha aconseguit aquest èxit de l'enginyeria espacial en la seva cursa per construir naus reutilitzables per anar a la Lluna i a Mart

RedaccióActualitzat

SpaceX està de celebració. La companyia espacial d'Elon Musk ha aconseguit aquest diumenge fer tornar el mòdul propulsor del coet Starship, el més gran que s'ha construït mai, a la torre des de la qual s'havia enlairat uns minuts abans.

Era el primer intent, i no ha fallat res: per primer cop a la història, el mòdul propulsor d'un coet espacial no ha caigut en el desert o al mar, com és habitual, sinó que ha tornat al punt de partida.

Aquest és un resum d'aquest cinquè vol de prova de l'Starship:


Les imatges facilitades per SpaceX mostren com el Super Heavy, que és com s'anomena el mòdul propulsor de l'Starship, un gran cilindre de 70 metres d'alçada, baixa a gran velocitat, de manera vertical, i encén tres motors Raptor per frenar el descens i col·locar-se entre dos braços de la torre de llançament, que l'atrapen abans que arribi a terra.

"Mechazilla ha atrapat el propulsor", es llegeix en un missatge de SpaceX a X amb el vídeo que ho mostra. Mechazilla és el malnom amb què es refereixen a la torre de llançament i els seus braços gegants.


La fita ha passat a Texas, a la plataforma de llançament de Boca Chica. Tot a les 7.25, hora local: l'Starship s'ha enlairat per cinquena vegada en un vol de prova, propulsat per 33 motors Raptor

Un cop a l'estratosfera, el Super Heavy s'ha separat del mòdul principal, anomenat Starship com el conjunt del coet, l'ha situat en posició de fer un vol suborbital i ha iniciat la maniobra de retorn.

Aquest és el moment de la separació:


Fins ara aquest retorn acabava a l'aigua, però avui el Super Heavy s'ha reacoblat amb delicadesa a Mechazilla, la torre de la qual havia sortit.

"Els enginyers de SpaceX han passat anys preparant l'intent de captura", ha escrit l'empresa en un comunicat que parla de "desenes de milers d'hores" dedicades a "crear la infraestructura necessària per maximitzar les probabilitats d'èxit".

El mòdul Starship aterra a l'Índic

Pel que fa al mòdul Starship, ha navegat a 17.000 quilòmetres per hora a una altura de més de 140 quilòmetres i ha iniciat el seu retorn a la Terra, que ha completat en 90 minuts.

Ha aconseguit entrar a l'atmosfera sense problemes i situar-se a la superfície a l'oceà Índic, a prop de la costa occidental d'Austràlia, "exactament en el lloc previst", segons Musk.

És la segona vegada que ho aconsegueix. La primera va ser fa quatre mesos, al juny, en el quart vol de prova. Abans sempre havia explotat durant alguna etapa prèvia, sense completar el retorn.

Les càmeres a bord del mòdul mostren el plasma taronja que allibera a causa de la fricció amb l'atmosfera, aquesta vegada equipat amb un escut tèrmic de 18.000 rajoles "de nova generació", construït a partir de l'experiència acumulada al juny.

Aquest és el moment de l'arribada a l'aigua.


Al cap d'una estona, després que el centre de control ha celebrat l'aterratge, el mòdul Starship ha explotat, com estava previst.

Aquest cinquè vol de prova de l'Starship també ha servit per aconseguir una altra cosa que no havia passat mai en la història dels vols espacials: provar amb èxit un nou sistema de comunicació, a partir del sistema Starlink, que permet mantenir la comunicació amb el mòdul espacial durant l'entrada a l'atmosfera.


Un coet reutilitzable per arribar a Mart

Presentat per Musk el 2017, l'Starship és el coet més gran que s'ha construït. Pesa unes 5.000 tones i tot sencer, amb el mòdul Starship acoblat al propulsor Super Heavy, fa uns 120 metres d'altura.

L'objectiu de SpaceX és aconseguir que les dues fases, el mòdul propulsor i el mòdul espacial, siguin completament recuperables, per agilitar i abaratir el seu ús, que es vol dedicar al primer servei privat entre la Terra i la Lluna, primer, i fins a Mart, en un futur més llunyà.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut