L'esperança de la UE amb Donald Trump és que no compleixi tot el que ha promès
Per Brussel·les, la presidència de Trump no és el millor escenari per viure tranquil·lament els pròxims anys, però de cara a la galeria s'exhibeix prudència i voluntat d'entesa
La segona presidència de Donald Trump té el món expectant. Europa el coneix bé després de l'experiència del primer mandat. Amb Biden les relacions han estat més plàcides, però ara Brussel·les torna a trobar-se amb un Trump imprevisible.
La Comissió Europea --el que sovint diem que equivaldria el govern d'Europa-- no té amb Trump el millor escenari per viure tranquil·lament els pròxims anys. La seva imprevisibilitat és el que preocupa més.
A més, són coneguts els recels mutus entre Ursula von der Leyen i el president nord-americà. Però esclar, la Unió Europea i els Estats Units són aliats històrics i a Brussel·les es voldria mantenir una certa alineació. Les reaccions de la presidenta de la Comissió i del Consell buscaven aquesta entesa en un missatge calcat.
Best wishes President @realDonaldTrump for your tenure as 47th President of the United States.
Ursula von der Leyen (@vonderleyen) January 20, 2025
The EU looks forward to working closely with you to tackle global challenges.
Together, our societies can achieve greater prosperity and strengthen their common security.
This is
Per això, de cara a la galeria s'exhibeix prudència i voluntat d'entesa. Von der Leyen intenta reunir-se amb Trump aviat i encarrilar les relacions, però per ara no hi ha manera de concretar cap trobada.
I això fa que davant l'arribada de Trump, a banda de la prudència, el que hi ha és sobretot esperança. Sí, esperança, però perquè no compleixi tot el que diu que vol fer.
Preocupació pels aranzels
Trump ha llançat diverses amenaces. Per exemple, com afectaran Europa els aranzels a les importacions? Què passarà amb la defensa europea si Trump insinua que vol sortir de l'OTAN si no paga més cada país?
Els aranzels preocupen moltíssim la Unió Europea, que malda per ser més competitiva i posar impostos als productes importats d'Europa seria un cop.
L'esperança és que no acabi imposant aquests aranzels. Però, per si de cas, es busquen acords comercials amb altres actors. Hores abans que Trump prengués possessió, s'anunciava que la Unió Europea rellança l'entesa comercial amb Malàisia per reforçar aquest vincle amb l'indo-pacífic. També hi ha converses amb Mèxic i darrerament s'ha accelerat l'acord del Mercosur.
Tot això va en la línia que es va començar a dibuixar fa un temps, de preparar-se pel retorn de Trump.
Però hi ha una altra línia basada en la diplomàcia, o una diplomàcia més intensa, que passa per confrontar les amenaces de Trump i mirar d'atrapar-lo en les seves contradiccions. Advertir-lo, per exemple, que si imposa aranzels les economies dels 27 patiran i no podran invertir en defensa.
I això ho vol tothom: Trump, però també els mateixos estats membres europeus. A cada cimera, els 27 es conjuren per reforçar la seva indústria de defensa, perquè veuen que Europa per Trump ja no és una prioritat.
En el seu discurs no va parlar d'Europa, però els europeus es poden sentir interpel·lats només quan Trump va insistir en la seva intenció a aplicar aranzels.
Aquesta amenaça amb guerres comercials afectaria, poc o molt, cadascun dels estats membres. De tota manera, podria ser més laxa amb països governats per l'extrema dreta com Itàlia, Hongria o Eslovàquia. Fins i tot amb Dinamarca, però això són figues d'un altre paner. No collar l'economia danesa podria ser una concessió a canvi d'avançar en les ànsies expansionistes de Trump cap a Groenlàndia.
Interlocutors i aliats
El paper de l'extrema dreta a Europa és cada cop més significatiu, i Trump veu aliats amb l'extrema dreta populista de Viktor Orbán, amb els euroescèptics encapçalats per Alternativa per Alemanya, o amb els ultraconservadors de Giorgia Meloni. La primera ministra italiana va ser ahir a Washington, on no van anar ni Ursula von der Leyen ni Antonio Costa, el president del Consell Europeu, ni tampoc la cap de la diplomàcia, Kaja Kallas.
Sembla que els interlocutors de Trump amb la UE poden ser líders de l'extrema dreta, especialment Meloni. I això encoratja aquests partits que veuen que la principal potència mundial està presidia per algú que, com ells, impregna una línia molt dura en les polítiques antimigratòries o que promou el negacionisme climàtic. O que està entusiasmada veient que les xarxes socials abandonen la verificació dels continguts que publiquen, tot i el perill de propagar la desinformació. Una laxitud que voldrien per a Europa i que posa a prova els mateixos valors europeus.
D'això se'n parlarà en el ple d'aquesta setmana al Parlament Europeu, en què es parla de molts temes. Per a aquest dimarts hi ha un debat a l'ordre del dia sobre la "necessitat de protegir la democràcia a les xarxes socials".
Però aquesta setmana el tema teòricament més important i el que aplega els mitjans és la presentació de la presidència rotatòria del Consell de la UE, que està en mans de Polònia. El seu primer ministre Donald Tusk vindrà a presentar les prioritats del semestre, l'agenda política que haurà de seguir Europa per ser més forta en termes de defensa o de competitivitat, però als passadissos del Parlament i de les institucions europees en general, del que es parla sobretot no és de Donald Tusk, sinó de Donald Trump.
El seu retorn tindrà impacte a la Unió Europea ja sigui econòmic, en termes de defensa o polític, i tot i que impera la prudència i l'esperança perquè al final no n'hi hagi per a tant, els màxims representants de les institucions mantenen la guàrdia alta.
La primera referència a la presa de possessió de Trump ha vingut de la mà de la presidenta del Parlament, Roberta Metsola. Quan es va referir al president dels Estats Units a l'inici de la sessió plenària es van sentir alguns aplaudiments dins l'hemicicle.
Metsola es va mostrar confiada que entre els dos aliats continuï la bona entesa:
"Permetin-me desitjar el millor al poble dels Estats Units mentre s'obre aquest nou capítol. El vincle entre Europa i els Estats Units ha estat la pedra angular de la pau i la seguretat durant dècades. No serà sense haver de fer front a nombrosos reptes, però sé que Europa treballarà per un resultat positiu per a tots.
Avui les realitats geopolítiques que afrontem exigiran una nova aliança transatlàntica en la qual ens regim pels nostres valors. Europa està preparada per treballar de manera conjunta."
La Unió Europea allarga la mà. Només el temps dirà si Trump recull el guant o, com s'intueix dels seus darrers discursos, l'aliança amb el bloc europeu perd posicions en el rànquing de les seves prioritats en favor, potser, de la confrontació amb el bloc xinès.
Trump amb prou feines parla d'Europa, però a la UE es parla molt de Trump
Joan Raventós (@JoanRaventos) January 21, 2025
A l'eurocambra o a la Comissió es prenen molt seriosament amenaces com els aranzels universals, però hi ha l'esperança que no les acabi complint del tot amb els europeus.
🔗https://t.co/drEpA1VgcG pic.twitter.com/BWCvUK8g6C
