L'esperança pel clima que obre Joe Biden

"Si la temperatura global continua augmentant al ritme actual, i supera els 1,5 °C, l'amenaça existencial per a la vida no es limitarà als sistemes ecològics, sinó que s'estendrà també a la vida humana."

Aquest text sembla d'un informe científic, però és del pla climàtic del nou president dels Estats Units, Joe Biden. Per primera vegada, un dirigent polític de primer nivell utilitza el mateix llenguatge i criteris que la ciència: la línia de seguretat climàtica són els 1,5 ºC (no els 2 ºC).

La contundència climàtica de Joe Biden no és sorprenent si considerem la seva trajectòria. El 1986, dos anys abans que el responsable climàtic de la NASA, James Hansen, llancés la gran alarma mundial sobre l'escalfament global, Biden ja havia presentat al Congrés dels EUA un dels primers projectes de llei sobre el clima.

Ordres executives des del primer dia

Biden diu que en ambició climàtica "cal anar més enllà, més ràpidament i amb més agressivitat que mai", i per fer-ho vol utilitzar tota l'autoritat del poder executiu. Ha anunciat que el primer dia de presidència firmarà ordres executives d'un abast sense precedents.

Una d'aquestes ordres serà reincorporar els Estats Units a l'Acord de París, l'únic acord internacional pel clima. Donald Trump va retirar els EUA de l'acord, retirada que pel reglament de París es va fer efectiva el 4 de novembre passat. Però els plans de Joe Biden de reincorporar els Estats Units a l'Acord de París són només l'inici d'una embranzida diplomàtica per elevar l'ambició climàtica internacional.
 

Cimera Internacional en els primers 100 dies

La vicepresidenta Kamala Harris va confirmar fa setmanes que un dels primers actes de la presidència de Joe Biden, en els primers 100 dies de mandat, serà convocar una cimera de grans potències sobre el clima. La intenció és persuadir els principals dirigents mundials a unir-se a compromisos climàtics més ambiciosos dels ja anunciats. L'objectiu és que la Conferència de l'ONU del novembre del 2021 a Escòcia incrementi l'ambició climàtica global.

Joe Biden planteja que cal incrementar l'ambició de l'Acord de París del 2015. L'acord es basa en compromisos voluntaris dels estats, i en el fet que augmentin contínuament els seus objectius climàtics. Però no s'estableixen sancions si els països no compleixen els seus compromisos. I els països no han complert els seus compromisos... Biden planteja que "els compromisos han de ser transparents i executables".

Perseguir els "tramposos"

Biden ha anunciat que no permetrà "que altres nacions, inclosa la Xina, juguin a convertir-se en economies contaminants, que minin els esforços d'altres països".

Per impedir-ho, l'administració nord-americana perseguirà els països "tramposos" utilitzant l'exemple i les finances dels Estats Units. El Departament d'Estat publicarà un informe mundial sobre compliment dels compromisos climàtics de cada país i Biden ha anunciat taxes de carboni als productes de països que no compleixen les seves obligacions.

Així s'assegurarà que l'economia nord-americana "no es trobi en desavantatge competitiu, i s'animarà altres nacions a incrementar la seva ambició climàtica". 
 

Política exterior per elevar l'ambició climàtica internacional

Biden ha avançat que utilitzarà totes les eines de la política exterior nord-americana per elevar l'ambició climàtica de la resta del món.

Diu que promourà: un compromís del G20 per acabar amb les subvencions a projectes molt emissors de carboni, la prohibició mundial de subvencions als combustibles fòssils,acords internacionals per reduir les emissions del transport marítim i de l'aviació mundial, vincular els acords comercials a objectius climàtics ambiciosos, una moratòria mundial de les perforacions petroleres a l'Àrtic...

Uns Estats Units verds

Moltes de les propostes de Joe Biden ja estaven en un primer pla que va presentar el 2019, però aquell pla va rebre fortes critiques de científics i d'activistes climàtics perquè feia curt. Després de mesos d'anàlisi conjunta amb científics, activistes, empresaris, alcaldes, etc., el juliol del 2020 Biden va presentar dos nous plans, un d'energia neta i un altre de justícia ambiental.

Els nous plans incrementen substancialment l'ambició climàtica i, aquests sí, van ser ben rebuts per científics i per activistes. Són plans detallats i executius, acceleren la inversió federal inicial i la tripliquen fins als 500 mil milions de dòlars anuals, del 2021 al 2024. És la inversió pública per a la transició verda més gran mai plantejada, molt per sobre del que es planteja la Unió Europea.

El pla Biden-Harris planteja crear molts i bons llocs de treball, amb grans inversions per fer la transició verda, en el sector elèctric, en infraestructures, en el sector de l'automòbil, en ferrocarrils, rehabilitant energèticament edificis, en innovació i ciència, en conservació ambiental, en garantir aigua potable a tothom, en modernitzar les escoles, etc.

El pla també planteja descarbonitzar el sector agroalimentari i, com planteja l'agricultura ecològica, que l'agricultura emmagatzemi a terra diòxid de carboni, posar fortes limitacions a les emissions de metà de la industria del petroli i del gas i fer una agenda d'adaptació climàtica "per gestionar els riscos."

Serà difícil

Molt difícil. L'administració Biden es troba amb una economia en recessió a causa de la Covid-19. A més, haurà de gestionar la contradicció entre un sistema econòmic basat en el creixement il·limitat, d'una banda, i, de l'altra, una transició a menys potència energètica, que implica reduir desplaçaments i consum material: deixar de créixer.

El pla tindrà en contra inèrcies socials, lobbys del petroli, del carbó i del gas, interessos d'altres països... Té a favor que la Covid-19 ha demostrat que els governs poden prendre mesures radicals, i que les societats poden canviar ràpidament els seus costums.

Ara el que cal és reduir ràpidament les emissions, i això implica reduir ràpidament el consum de petroli, de carbó i també de gas.
 

Som en temps de descompte

Des que el 2015 es va firmar l'Acord de París, la ciència ha documentat abastament que la situació és pitjor del que es considerava en aquell moment.

L'acord estableix que les emissions s'han de reduir "d'acord amb la millor informació científica disponible". El 2018 "la millor informació científica disponible" va alertar que el llindar de seguretat són els 1,5 ºC (i no els 2 ºC com es considerava el 2015) i que cal arribar a 0% d'emissions el 2040 (i no el 2050, com es considerava).

El 2019 la ciència va advertir que la reducció d'emissions ha de ser d'un -7,6% anual, any rere any, des del 2020, per evitar els 1,5 ºC. El risc de superar els 1,5 ºC és que l'escalfament global vagi sol, realimentat per múltiples processos que s'activaran independentment del que fem els humans. Si això passa, serà molt difícil evitar una catàstrofe climàtica a mitjà i llarg termini.

La crisi climàtica defineix el nostre temps, és el tema definitiu de les nostres vides.

 

Vivim anys transcendentals

Les tendències actuals porten a superar els 1,5 ºC l'any 2028. Potser ja no som a temps d'evitar la crisi climàtica, però com abans reaccionem més temps podrem guanyar per a una transició que és molt complexa: cal revisar la nostra organització social i els nostres valors, a nivell global, com a espècie.

Ara, quan el temps se'ns tira a sobre, els Estats Units podrien liderar el gran esforç mundial pel clima. El seu president, Joe Biden, afirma que la natura i l'economia estan "totalment connectades" i que "urgeix una ambició a escala èpica".  

Biden té com a referent Franklin D. Roosevelt, el president dels EUA que va mobilitzar massivament la societat i l'economia nord-americanes per derrotar el nazisme. Una anècdota de Roosevelt ajuda a entendre dinàmiques del poder. Als anys 30, Roosevelt va rebre els dirigents sindicals dels Estats Units, que li van comunicar les seves reivindicacions. Quan van acabar d'exposar-les, Roosevelt els va dir: "Estic totalment d'acord amb vosaltres, però ara heu de sortir al carrer i obligar-me a fer-ho."