"L'esperit català", una obra clau d'Antoni Tàpies, es podrà veure a Barcelona aquest estiu

"L'esperit català", una de les obres més significades d'Antoni Tàpies, tornarà a veure's a Barcelona aquest estiu. Tornarà a exposar-se a la Fundació Tàpies de Barcelona, on ja es va poder veure el 2016. Prèviament, a partir del 20 de febrer, formarà part de la gran exposició que està a punt d'obrir el centre Reina Sofia de Madrid, en una de les grans mostres previstes per commemorar l'Any Tàpies.

La nova arribada de l'obra a Barcelona coincidirà amb l'exposició que la Tàpies té previst obrir el 18 de juliol de 2024. "L'esperit català", però, no podrà completar el cicle de l'exposició perquè els seus propietaris, el MUN, el Museu Universitat de Navarra, celebra 10 anys i vol tenir l'obra a casa seva per celebrar l'aniversari. 

I què hi fa "L'esperit català" a Navarra? La presència permanent de l'obra al museu inaugurat el 2015 a Pamplona, en un gran edifici de l'arquitecte Rafael Moneo al campus universitari, té una explicació.

El quadre, amb les quatre barres de la senyera d'un vermell intens, pintades damunt d'un fons groc, està ple de paraules i conceptes polítics que mantenen, donada la convulsió política actual, una plena vigència. Al quadre s'hi llegeixen paraules com "llibertat", "democràcia", "veritat", "diàleg" i també frases com "dret de rebutjar la llei" o "la garantia de les llibertats és superior al poder". No hi surt, per cert, la paraula de l'any polític: amnistia. 

Antoni Tàpies va pintar "L'esperit català" el 1971. Un any després, el 1972 --amb Franco encara viu--, la col·leccionista navarresa María Josefa Huarte el compra a la galeria Maeght de París i se l'endú a la seva casa de Madrid. El penja al seu domicili, però, fins a l'arribada de la democràcia, no el mostra a totes les visites que rep.

Huarte tenia més obres de Tàpies a la seva col·lecció, com ara "Relleu de T inclinada", de 1975, "Negre sobre gris", de 1985 o també la peça escultòrica, "Composició amb cistella", amb el cartó, el vímet i una creu de pintura negra com a elements principals. Les tres també formen part dels fons del museu universitari navarrès. 

De fet, el MUN es va crear justament a partir dels llegats complets de María Josefa Huarte i del fotògraf José Ortiz-Echagüe. Avui té més de 20.000 peces, algunes d'artistes catalans. El museu també té un teatre per a 700 persones on es fa programació regular de teatre, dansa i música.

Al llarg dels anys, hi ha hagut algun intent de comprar "L'esperit català" per part de les institucions catalanes. La seva propietària, primer, i el MUN després, mai no ho van considerar seriosament. Ara mateix, ningú no contempla aquesta possibilitat. El museu de Pamplona, en canvi, sí que s'avé al préstec quan convé, com passa aquest 2024.

Ara bé, si visiteu Pamplona, i voleu veure "L'esperit català", assegureu-vos que l'obra està exposada. No sempre és així. Aquests últims mesos, per exemple, ha dormit als magatzems perquè la peça no ha encaixat amb la resta d'exposicions programades.

La mateixa directora de la Fundació Tàpies, Imma Prieto, que aquest divendres ha visitat Pamplona, no havia vist en directe el quadre fins avui mateix. I, en veure'l, s'ha mostrat emocionada. És una obra que ressona en diferents direccions i que sacseja l'espectador. Devia fer-ho als que el van veure als anys 70 i també ho fa en l'actualitat

Pel públic invident, a més, des d'avui mateix, hi ha una novetat. El MUN, la Fundació Tàpies, l'ONCE i la Fundació La Caixa han tirat endavant un projecte per traduir l'obra de Tàpies en el llenguatge braille i fer que el quadre sigui accessible per a tothom. El projecte inclou la part textual i, també, la part física del quadre, que també es pot resseguir amb els dits en una reproducció fidel.

De moment, se n'han fet tres exemplars "amb més voluntat que diners", segons s'ha dit avui a la presentació del projecte "El maletí de Tàpies" a Pamplona. Un dels maletins es quedarà al mateix MUN a disposició de tothom qui vulgui.