L'esquerra francesa escollirà un president de dretes
Seran els votants de l'esquerra, de l'esquerra radical, els que decidiran si la presidència de França continua en mans de la dreta (o el centredreta) o recau en una candidata d'extrema dreta. Fins a la segona volta de les eleccions, Emmanuel Macron i Marine Le Pen intentaran atraure els 7,7 milions de votants de Jean-Luc Mélenchon, el candidat de La França Insubmisa.
Marine Le Pen reforçarà el seu discurs de candidata del poble, obrerista, la dels francesos que no arriben a final de mes, de la pèrdua del poder adquisitiu, de la sagnia en termes de sobirania i d'economia que representa la Unió Europea.
Emmanuel Macron haurà d'arremangar-se i buscar el vot al carrer, en els feus clàssics de l'esquerra, on els descontents, els desesperats, fàcilment poden bascular d'un extrem a l'altre.
Mélenchon, el menys perdedor dels perdedors
Mélenchon ha obtingut un èxit pírric, perquè electoralment no serveix de res. És el menys perdedor dels perdedors, gràcies a un percentatge de vot superior al que s'esperava.
A l'hora d'explicar als seus electors quin hauria de ser el sentit del vot a la segona volta, evita demanar el suport a Macron (ja ho va fer fa cinc anys), però diu que de cap manera s'ha de votar Le Pen.
El líder de La França Insubmisa està convidant els seus votants a quedar-se a casa? Si és així, fomentaria una abstenció que possiblement beneficiaria la líder del Reagrupament Nacional, convertida en receptacle de tot el vot anti-Macron amb justificacions múltiples, sorgides al llarg d'un quinquenni convuls, en què les polítiques del president han incomodat molts sectors.
Cordó sanitari, però no del tot
Amb aquesta consigna, Mélenchon es converteix en el candidat que més tèbiament aplica el "cordó sanitari" contra l'extrema dreta. Pécresse, Hidalgo, Jadot i d'altres han donat suport a Macron, però el seu capital de vots és molt menor.
Mélenchon, que va ser ministre en el govern del socialista Lionel Jospin, no ha seguit el seu exemple. El 2002, Jospin va demanar el vot pel seu rival Jacques Chirac, després de veure's superat per Jean-Marie Le Pen. Era la primera vegada que l'extrema dreta passava a la segona volta.
El candidat socialista es va empassar tot el que havia dit a la campanya contra el president sortint i va demanar el vot per a ell invocant el "front republicà". L'esquerra, massivament, i no només la socialista, va donar a Chirac la victòria més aclaparadora de la cinquena república: 82% a 18%.
Si l'esquerra hagués tancat files
La divisió de l'esquerra francesa, vint anys després, ha fet impossible la seva presència a la segona volta. A la vista dels resultats, si els candidats sense possibilitats --l'ecologista Jadot, la socialista Hidalgo, el comunista Roussel-- s'haguessin retirat i haguessin demanat el vot per Mélenchon, possiblement hauria fet el sorpasso a Marine Le Pen.
La falta d'unitat regala a la líder de Reagrupament Nacional la millor oportunitat, fins ara, per arribar a l'Elisi. I si no, sabrà esperar-se al 2027.
