L'esquerra francesa surt dividida al carrer pel nomenament de Barnier com a primer ministre

Milers de persones han sortit als carrers de França per protestar pel nomenament del conservador Michel Barnier com a primer ministre, després de dos mesos d'interregne.

Les manifestacions, promogudes per partits i sindicats d'esquerres, acusen el president Emmanuel Macron d'usurpar les eleccions legislatives, en què va guanyar el Nou Front Popular (NFP). No hi ha hagut, però, el seguiment que les organitzacions convocants esperaven.  

Des de París -- on s'han manifestat 26.000 persones segons la policia--,  el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha advertit que aquesta serà "una batalla i una lluita que durarà temps". A la plaça de la Bastilla, Mélenchon també ha confirmat que presentaran una moció de censura contra Barnier.

Caldrà veure si tots els membres de l'NFP, una aliança que abraça des de la socialdemocràcia fins al comunisme, votaran a favor de la moció.

Per això, l'esquerra francesa ha afrontat dividida la jornada de protesta d'aquest dissabte. El Partit Socialista francès, membre de la coalició NFP, no ha convocat oficialment les més de 130 manifestacions que s'han registrat arreu del país, si bé alguns càrrecs electes hi han participat.

Malestar a les files socialistes

L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha demanat un congrés d'urgència del partit, on la direcció hauria d'aclarir per què no es va imposar el candidat Bernard Cazeneuve --exdiputat socialista-- com a primer ministre.

No és l'única crítica que el secretari general del PSF, Olivier Faure, ha d'afrontar des de les seves files. Molts barons socialistes culpen el "frontisme" de l'esquerra amb Macron del fet de tenir un primer ministre de dretes, tot i haver guanyat les eleccions.

En aquesta línia, l'alcalde de Rouen, Nicolas Mayer-Rossignol, ha lamentat que "a força de voler una esquerra pura, tenim una dreta més dura". Faure ha volgut esquivar les crítiques acusant Macron d'haver-se posat sota la "tutela" de l'extrema dreta amb el nomenament de Barnier.

"Macron i els seus amics haurien pogut optar per no censurar l'NFP, deixant-lo governar acceptant compromisos, donat que no tenim majoria absoluta", ha argumentat.
 

L'extrema dreta, satisfeta amb Barnier

El Nou Front Popular, que va agrupar l'esquerra en una sola candidatura per a les eleccions legislatives del juliol passat, va obtenir 193 diputats (d'un total de 577). La coalició va reclamar al president Emmanuel Macron poder formar govern, en ser la primera força de l'Assemblea Nacional.

En lloc d'això, Macron va escollir Michel Barnier, membre d'Els Republicans (LR) --amb el 6% dels vots i 47 escons--. El seu argument és que era l'únic candidat que no corria el risc de caure en una moció de censura, perquè l'extrema dreta de Marine Le Pen no hi donaria suport.

El Reagrupament Nacional va ser la força més votada en les eleccions, amb un 37% dels sufragis, però es va quedar amb 142 escons -- 51 menys que l'esquerra– a l'Assemblea Nacional.

Per això, on sí que ha estat ben rebut el nomenament de Barnier és a les files de l'extrema dreta. El president de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, s'ha felicitat d'"haver impedit que l'extrema esquerra aconsegueixi el poder". "Som el primer partit de França i no es pot fer res contra nosaltres o sense la nostra aprovació", ha advertit.
 

Control del dèficit i la immigració

Emmanuel Macron va nomenar aquest dijous Michel Barnier com a primer ministre, després de dos mesos de bloqueig parlamentari per la divisió sorgida de les eleccions legislatives.

Barnier, de 73 anys, és membre del partit de la dreta tradicional Els Republicans. Va ser comissari de la Unió Europea, vicepresident del Parlament Europeu i ministre d'Exteriors durant la presidència de Jacques Chirac i d'Agricultura amb Nicolas Sarkozy.

El nou primer ministre ha començat les consultes per formar govern, i dona per fet que s'hi incorporin membres d'Els Republicans, si bé s'ha mostrat obert a parlar amb "persones d'esquerres".

El govern de Barnier tindrà el repte de fer les reformes necessàries per elaborar els pressupostos del 2025, en una França sota pressió de la Comissió Europea i els mercats per reduir el dèficit públic.

En una de les seves primeres entrevistes, el primer ministre ha anunciat que el control de la immigració serà una de les prioritats del seu executiu.