L'esquerra gallega aspira a governar davant un PP sense aliats que s'hi juga la majoria absoluta

Galícia avança 5 mesos les eleccions a la Xunta. Per primer cop l'actual president, Alfonso Rueda, s'hi presenta com a candidat perquè va convertir-se en president amb la marxa d'Alberto Núñez Feijóo a Madrid. Amb els pressupostos aprovats, Rueda aspira a repetir la majoria absoluta que els populars han consolidat en les últimes 4 legislatures.

Des del 2020 el PP ha governat amb 42 diputats, dels 75 que té el Parlament. A distància, amb 19 diputats, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) és la primera força de l'oposició. Va prendre el segon lloc al partit socialista, que es va quedar amb 14 escons.

Hi ha enquestes que apunten a un "canvi històric", com diuen des dels partits d'esquerra. Ana Pontón, la cap de llista del BNG, apareix en alguns sondejos més ben qualificada que Rueda. Pontón pretén eixamplar la base amb un acord amb ANOVA, la formació del líder històric del nacionalisme gallec, Xosé Manuel Beiras. A Madrid, el govern de Pedro Sánchez depèn ara del Bloc i això podria beneficiar-lo.

Els socialistes aspiren a repetir els bons resultats de les generals

Els socialistes tenen com a cap de llista Xosé Ramon Gómez Besteiro, un candidat -coincideixen alguns experts- amb més carisma que els que l'han precedit. L'objectiu dels socialistes és repetir els resultats que van aconseguir a les generals, on van duplicar els vots. S'ha de veure si el 18-F els passa factura la llei d'amnistia i els decrets pactats amb Junts.

Sumar, que ara no té cap diputat al parlament del Pazo do Hórreo, té opcions d'aconseguir-ne algun a la Corunya i a Pontevedra. Encapçala la candidatura Marta Lois, portaveu de Sumar al Congrés i persona afí a Yolanda Díaz. Lois prové de la coalició d'"En Marea". Tot i els intents, no han aconseguit un acord amb Podem per presentar una candidatura única. I Podem presenta una candidata pròpia escollida a darrera hora.

L'extrema dreta, sense possibilitats

La convocatòria electoral també ha agafat a contrapeu Vox, que van ser els últims a presentar candidats a les quatre províncies. L'extrema dreta no té pràcticament possibilitats a Galícia. Només té una regidora a un poble d'Ourense. Al parlament, cal aconseguir un 5% dels vots per tenir representació. Per això Feijóo fa crides al vot útil de la dreta.

Ciutadans desapareix i no es presenta a cap de les províncies, i Democracia Ourensana ho fa per primer cop a Ourense.

Les eleccions gallegues tindran una lectura en clau estatal. Obren un cicle electoral que continuarà amb les basques i les europees. Serviran per avaluar l'impacte de la llei d'amnistia, els acords de Sánchez amb Junts i posaran el termòmetre a la divisió entre Sumar i Podem. I al PP li servirà per veure si Alberto Núñez Feijóo és capaç d'enfortir el lideratge a la seva terra.