L'ésser viu més gran i més vell del planeta és un bosc, es diu Pando i està en perill

A l'estat de Utah, als EUA, entre Salt Lake City i Las Vegas, hi ha un bosc de pollancres que té una peculiaritat molt singular: els 47.000 arbres que hi ha són genèticament idèntics i amb les arrels connectades.

Per això se'l considera un únic ésser viu. Amb diferència, és el més gran i vell que es coneix de la Terra, perquè s'estén per una superfície de 43 hectàrees i es calcula que pesa 6.000 tones i té 14.000 anys de vida.

L'han batejat amb el nom del Pando, que vol dir "m'estenc" en llatí, i és, de fet, una colònia clonal, perquè es reprodueix de manera asexuada, amb els brots que surten directament de les arrels.

En perill perquè els cérvols se'n mengen els brots

Precisament aquesta manera de reproduir-se és el que fa que ara estigui en regressió, perquè els brots se'ls mengen els cérvols, molt abundants des que no hi ha ni llops ni pumes que en controlin la població.

A més, també hi ha almenys tres malalties que estan afectant cada vegada més els troncs, de manera que en les últimes dècades hi han aparegut clarianes en les quals no creixen soques noves.

Són afectacions no provocades directament per l'acció humana, però sí indirectament: d'una banda, per l'escalfament planetari, que contribueix que les malalties prosperin, i, de l'altra, per la reducció de la presència de llops i pumes pels humans.

Protecció mal gestionada

Ja fa força anys que els responsables del bosc del Pando s'esforcen per protegir-lo i revertir-ne les afectacions, però una recerca afirma que es deuen a "decisions humanes recents".

En aquest sentit, aquesta recerca, publicada a la revista científica Plos One, ha conclòs que "la gestió independent de la vegetació i de la vida salvatge pot perjudicar-les totes dues".

Per això, els autors reclamen que les actuacions s'hi facin de manera coordinada, tenint en compte tots els factors, per no contribuir a desequilibrar l'ecosistema del Pando:

"Caldrà més vigilància en la futura gestió dels herbívors, mitjançant l'exclusió dels cérvols i altres animals, el seu allunyament o, fins i tot, la reducció de la població, si volem veure un clon del Pando recuperat i resistent."

Aquesta recerca va fer-se definint 65 parcel·les en risc a dins del bosc i tractant-les amb tres tipus de gestió diferent: sense tanques, amb tanques passives i amb tanques passives i actives alhora.

Un any després van avaluar quin havia estat el millor mètode i van concloure que aquest últim havia estat l'òptim, però que la protecció ha d'anar més enllà i contemplar tot el sistema.

Format després de l'última glaciació

El bosc del Pando està situat al costat del Fish Lake (llac dels Peixos), al parc nacional del mateix nom, i es calcula que va formar-se fa 14.000 anys, al final de l'última glaciació.

Es va originar un únic exemplar de trèmol americà (Populus tremuloides), una espècie de pollancre, que s'hi ha anat reproduint i estenent de manera asexuada des de llavors.

Que era una colònia clonal ho van descobrir el 1976 i el 1987 els responsables del parc nacional van engegar els primers programes per protegir l'arbre de la degradació, que aleshores ja havia començat a fer-se notar.

Una associació anomenada Friends of Pando (Amics del Pando), fundada fa pocs anys, es dedica a divulgar informacions sobre el bosc i a promoure la recerca i la conservació d'aquest ésser tan peculiar.