L'estabilitat política europea, en suspens per l'embat del PP contra Teresa Ribera per la dana
Les maniobres dels populars dilaten el salt de la ministra espanyola a la Comissió Europea enmig de les presses de Von der Leyen per formar el nou executiu comunitari
Teresa Ribera tenia el camí ben definit i desbrossat per anar de Madrid a Brussel·les sense obstacles, per passar de ser ministra i vicepresidenta del govern espanyol a ser ministra i vicepresidenta del govern de la Unió Europea.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, té preparat a Ribera un lloc de molt de pes dins el col·legi de comissaris: la cartera de Transició Neta, Justa i Competitiva; la de la Competència, i un galó reservat a molt pocs: una de les sis vicepresidències executives de la Comissió.
Ribera és una aposta de Von der Leyen per diverses raons. Totes dues tenen bona sintonia, Ribera és una dona i la nova comissió va escassa de presència femenina, és un contrapès socialdemòcrata en una comissió escorada a la dreta, i finalment, la cartera assignada a Ribera, la de transició verda, és potser la drecera més a l'abast que veu Von der Leyen perquè la UE sigui, almenys en aquest terreny, una potència líder a escala global.
Tot quadrava, fins i tot els suports polítics. L'aliança de populars, socialistes, liberals i verds que a l'Eurocambra havien avalat un segon mandat d'Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió haurien de valer ara per asfaltar el camí traçat a Teresa Ribera que va de Madrid a Brussel·les. Però de sobte, un imponderable: la dana.
La dana empantana el camí de Ribera
Les inundacions al País Valencià van esberlar el pont suspès sobre els pilars de populars, socialistes, liberals i verds. I ara s'aguanta d'un fil. El pilar del PP presenta un estat que amenaça el pont i el camí que hi passa per sobre, el camí de Ribera cap a Brussel·les.
La dana també ha enfangat el procés de negociació del col·legi de comissaris. El Partit Popular ha volgut repartir les culpes de la gestió de la catàstrofe i evitar que recaiguin, únicament i exclusivament, sobre el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.
L'estratègia dels populars és responsabilitzar-ne tant o més l'actual ministra de Transició verda del govern espanyol, Teresa Ribera. Responsabilitzar-la de la catàstrofe i desacreditar-la per vestir els galons que li reserva Von der Leyen a la Comissió Europea.
"Amb tota la consideració però amb l'ànima encongida i com a valencià, demano als socialistes que tinguin la sensibilitat de proposar una altra candidata. La ministra competent serà premiada quan hi ha cossos sota el fang. Només veig jo la immoralitat?"
Són paraules de l'eurodiputat del PP, Esteban González Pons, al ple de dimecres a l'Eurocambra celebrat just l'endemà que Teresa Ribera se sotmetés a l'examen davant els eurodiputats que han d'avaluar si és idònia o no per ser comissària.
El PP maniobra per dilatar el procés enmig de les presses de Von der Leyen
En l'audiència de dimarts per avaluar Ribera, els eurodiputats espanyols del Partit Popular Europeu ja havien pressionat per entorpir el seu nomenament. Van aconseguir que ni aquell dia ni el següent es votés si aprovaven o no Ribera. I encara som al mateix lloc, a l'espera de saber quina nota se li posa a Ribera.
L'espera preocupa. La Unió Europea té pressa per formar una nova comissió que governi un racó de món que veu amenaces a banda i banda. Persisteix la rivalitat sistèmica que suposa la Xina i emergeix, de nou, un maldecap conegut: l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca; un altre home fort que s'afegeix a Xi i a Putin al tauler de la geopolítica mundial.
Von der Leyen té pressa. Voldria que la nova comissió es votés al ple del 27 de novembre i entrés en funcionament l'1 de desembre. Però ara mateix té tanta pressa per reparar el pont, com preocupació per si n'ha de construir un de nou des de zero. Von der Leyen s'ha reunit aquesta setmana amb els líders dels grups a l'Eurocambra dels populars, socialistes i liberals per cridar-los a files i els contactes es mantenen. Però de moment no se n'ha sortit.
Si cau Ribera, cauen els equilibris negociats durant mesos entre partits i estats membres pel repartiment de carteres, per les quotes de paritat, per compensar gripaus que alguns s'han d'empassar, com el de tenir comissaris d'extrema dreta com l'hongarès Olivér Várhelyi, o l'italià Raffaele Fitto, designat per ser vicepresident de la comissió.
Per superar tots aquests delicats equilibris es va suggerir fer una votació en bloc de tots els vicepresidents i fins i tot del comissari hongarès, de manera que qui no vulgui Ribera no acabi frustrant el nomenament de Fitto o Várhelyi, i viceversa. En aquest bloc de comissaris també hi ha la que ha de rellevar Josep Borrell com a cap de la diplomàcia, l'estoniana Kaja Kallas, o el francès Stéphane Séjourné. I malgrat el pes dels noms, ara mateix ningú té el futur assegurat.
La pugna PP-PSOE trava la maquinària institucional de la UE
"El vot del pròxim col·legi de la Comissió Europea ara mateix està en risc". És un avís del grup dels Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu recollit en un comunicat que dona a entendre que farà caure tot el col·legi de comissaris si cau Ribera. El mateix comunicat responsabilitza durament el Partit Popular Europeu de remar a favor "de l'agenda destructiva del Partit Popular espanyol centrada a atacar Ribera".
De cara a la galeria, la pressió del PP i del PSOE és clara: els populars desacrediten Ribera i els socialistes acusen els de Feijóo de no assumir la responsabilitat de Mazón en la gestió de la dana.
De portes endins, hi ha matisos. Fonts del PP no donen per fet que Ribera acabi fora de la Comissió Europea, saben que hi ha massa en joc. Però admeten que la dana ha propiciat un moment idoni per amplificar el descrèdit cap a Ribera, a qui els populars ja censuraven per la seva "radicalitat", diuen les fonts, i pel malestar amb el sector del camp.
El PP espanyol, a més, ha aconseguit que en la seva estratègia l'acompanyi el conjunt del Partit Popular europeu, que presideix l'alemany Manfred Weber, de qui es dedueix falta de sintonia amb la compatriota i correligionària Ursula von der Leyen i a qui no condiciona el patiment de l'actual presidenta de la Comissió per no haver pogut tancar encara el seu executiu.
El vot a Ribera l'emetrà el PP europeu en bloc, de manera que el pes dels eurodiputats del PP espanyol es diluirà. Davant aquesta realitat, fonts socialistes llegeixen el moment com una concessió de Weber a Feijóo perquè pugui aprofitar el moment en clau nacional d'oposició a Sánchez, però assumint, finalment, que el PP europeu haurà de donar suport a Ribera per no fer caure tot el castell de cartes.
Les travesses sobre el futur de Teresa Ribera es decanten cap als que aposten que superarà tots els esculls i serà comissària. Als passadissos del Parlament Europeu algunes fonts asseguren que "estem vivint un teatre del PP" i apunten que a finals de la setmana vinent es podria veure l'acte final.
El PP posa condicions per si no pot allargar més la situació
La pressió del Partit Popular ha fet que el nomenament de Ribera no pogués ser dimarts, tampoc dimecres i molt probablement no serà aquesta setmana. El PP posa dues condicions per poder avaluar Ribera. La primera és que abans d'optar a ser vicepresidenta de la Comissió Europea doni explicacions de la gestió de la dana davant el Congrés dels Diputats. Aquesta condició es complirà dimecres que ve, que és quan s'ha programat la compareixença que, a petició pròpia, ja va fer la mateixa Teresa Ribera.
Així doncs, la votació sobre la seva idoneïtat com a comissària no es preveu per abans del dia 20 de novembre.
L'altra condició dels populars a Ribera és que asseguri que dimitirà dels seus càrrecs a la Comissió Europea en el cas que sigui investigada en una causa judicial sobre la gestió de la dana, una casuística que ja preveuen els estatuts del PSOE.
Les condicions del PP poden ser assumibles per Ribera, tot i el cost polític i el risc que suposa assumir el càrrec sense aforament, sabent que la gestió de la dana podria derivar en una causa judicial.
Però al mateix temps, posar condicions també es pot llegir, segons algunes fonts, com una manera de rendir-se davant els capricis de la realpolitik i dels equilibris que afavoreixen Teresa Ribera en el seu camí cap a Brussel·les.
