L'estany d'Ivars i Vila-sana ha acollit fins a 270 espècies en els primers 20 anys des de la seva recuperació
ACN Ivars d'Urgell - L'estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell, commemora enguany el vintè aniversari de l'inici de la seva recuperació. En aquestes dues dècades, l'espai s'ha consolidat com una de les principals zones humides del país i ha acollit fins a 270 espècies diferents de fauna, a més de ser un punt d'interès turístic que cada any atreu uns 70.000 visitants. Els 20 anys de l'inici del reompliment de la llacuna, que va culminar el 2009, s'ha celebrat amb un acte institucional que ha aplegat representants de les diferents institucions que van fer possible el projecte. Entre els reptes futurs de l'estany hi ha el de millorar les condicions de l'espai per afavorir, encara més, la biodiversitat de la flora i fauna i fer-lo més conegut per al públic.
L'any 2005 va començar el procés de recuperació de l'estany d'Ivars i Vila-sana, espai que s'havia assecat el 1951.El reompliment es va allargar quatre anys, fins al 2009, i, des de llavors, la llacuna, la més gran de la Catalunya interior, s'ha convertit en una de les principals zones humides del país.
L'estany acull una important biodiversitat, com ara ocells limícoles comuns d'aquests entorns, rapinyaires com l'arpella, però també espècies més difícils de veure com la mallerenga de bigotis, a més de fauna aquàtica. En aquestes dues dècades l'espai també ha recuperat part de la fauna associada a espais humits. Un dels reptes de futur de l'espai és contribuir a millorar aquests hàbitats per augmentar la qualitat de vida de la seva flora i fauna.
Pel que fa al nombre de visitants, l'estany s'ha consolidat com un punt d'atracció turístic. En els seus inicis, quan hi va començar a haver aigua i el camí de 5,5 quilòmetres de diàmetre ja estava fent, l'entorn rebia uns 5.000 visitants anuals. Actualment, ja arriba a les 70.000 visites per any, ha explicat el director tècnic de la llacuna, Rafel Rocaspana. Rocaspana ha explicat que un altre dels reptes de l'estany és donar a conèixer la seva història als visitants, i això passa, ha dit, per potenciar les visites al centre d'interpretació de Cal Sinén, espai que cada any rep uns 4.500 visitants.
El secretari general de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, qui també va estar vinculat a la recuperació de l'estany, ha afirmat que cal valorar i incrementar la protecció de l'espai dins la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya. "Que es pugui valorar igual que el delta de l'Ebre, els aiguamolls de l'Empordà, el delta del Llobregat, o Aigüestortes", ha expressat.
El president de la Diputació de Lleida i president del Consell General del Consorci de l'estany d'Ivars i Vila-sana, Joan Talarn, ha destacat que l'estany forma part de la "identitat" de la comarca. Com a president del consorci, també ha explicat que volen millorar l'òrgan perquè la presa de decisions sigui "més àgil" i que també treballen per habilitar més aparcaments.
El president del consell comarcal del Pla d'Urgell, Carles Palau, ha dit, per la seva banda, que cal treballar perquè l'estany, amb el suport del consorci, pugui "oferir més serveis a tots els visitants en un espai únic a tota Europa i fer-lo més atractiu".
L'acte institucional d'aquest divendres ha aplegat alcaldes del Pla d'Urgell, representants de les diferents administracions i també antics responsables institucionals que van impulsar la recuperació de l'espai natural. Els actes de celebració d'aquesta efemèride continuaran el cap de setmana en el marc de la 17a festa de l'Estany.
