L'Estat anul·la les sentències contra Companys i admet que va ser afusellat per ser president
- TEMA:
- Memòria històrica
L'Estat reconeix que el president de la Generalitat Lluís Companys va ser condemnat per tribunals "il·legals i il·legítims" i declara la nul·litat de les sentències i resolucions judicials dictades contra ell durant la Guerra Civil Espanyola o la dictadura per raons polítiques, ideològiques, de consciència i creença religiosa.
Segons ha anunciat aquest dimarts la portaveu del govern, Patrícia Plaja, el govern espanyol reconeix que Companys va ser condemnat per haver tingut càrrecs de responsabilitat durant la dècada dels anys 30 del segle passat, especialment per ser president de la Generalitat durant la Segona República i fundador d'ERC.
També anul·la la sentència sumaríssima que va acabar amb el seu afusellament el 15 d'octubre del 1940 al fossar del castell de Montjuïc.
Una reparació completa
Tot plegat es concreta en una declaració de reconeixement i reparació personal del president Companys que ha emès el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. El text considera que Companys té dret al reconeixement i a obtenir la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva.
"Fa molt de temps que hauria d'haver arribat i han hagut de passar 84 anys", ha dit la portaveu, Patrícia Plaja. El govern català considera aquesta declaració un reconeixement del greuge institucional de l'assassinat de Companys, que "va ser represaliat i afusellat per ser el màxim representant de la Generalitat de Catalunya".
El text que el govern espanyol ha fet arribar al Departament de Justícia, Drets i Memòria Democràtica considera "nul el consell de guerra i les sentències emeses per aquest o altres tribunals en contra del president per motius vinculats a la militància".
"Companys va ser condemnat per haver estat advocat dels sindicats únics i de la CNT, per haver organitzat la Unió de Rabassaires, per haver estat fundador d'Esquerra Republicana, per haver proclamat la República el 14 d'abril del 1931, i per càrrecs públics exercits durant la Segona República, concretament, per haver ocupat la presidència de la Generalitat.
El president té dret al seu reconeixement i a obtenir la reparació moral i recuperació de la memòria personal, familiar i col·lectiva."
La negociació amb el govern espanyol
La portaveu ha recordat que aquest reconeixement és fruit de la sol·licitud que el Consell Executiu català va acordar el novembre passat per demanar al govern espanyol que es fes formal la nul·litat de les sentències imposades a Companys.
Coincidint amb el 83è aniversari del seu afusellament, el president Pere Aragonès va exigir un acte institucional de desgreuge a Companys. Posteriorment, Esquerra va registrar una iniciativa al Congrés en la mateixa línia i el PSOE es va comprometre per escrit amb els republicans a aplicar del tot la llei de memòria democràtica abans de l'estiu.
"Més enllà del gest institucional, s'havia de certificar la nul·litat i la inscripció en els expedients judicials de les causes que es van instruir contra Lluís Companys", ha dit la portaveu de l'executiu en nom del president Aragonès.
En paral·lel a la petició feta pel govern el novembre passat, la Direcció General de Memòria Democràtica va emetre un ofici al Ministeri de la Presidència espanyol per tal d'incloure la nul·litat als expedients judicials corresponents, i que s'emetés la declaració de reconeixement i reparació que s'ha fet pública aquest dimarts.
El tercer gest de reparació al president
Patrícia Plaja s'ha remuntat a l'inici d'un procés, anterior a la llei de memòria democràtica del 2022, que reconeix el dret a obtenir el reconeixement i reparació personal a tots aquells condemnats i sancionats durant la Guerra Civil i la dictadura per tribunals franquistes per motius ideològics, polítics o de creença.
El juliol del 2009, arran de la sol·licitud presentada per la neta de Companys, Maria Lluïsa Gally, juntament amb la Generalitat, el ministeri socialista de José Luis Rodríguez Zapatero va emetre una declaració de reconeixement i reparació personal en favor de Companys.
Aquella declaració deixava constància que el president va patir violència per raons polítiques i ideològiques, i que havia estat injustament condemnat a mort en compliment d'una sentència dictada per un consell de guerra sota l'acusació de delictes de rebel·lió i que va determinar la seva execució. Amb tot, es va considerar simbòlica i insuficient.
L'any 2018 el Ministeri de Justícia va emetre una nova declaració que complementava l'anterior, però que també es va valorar insuficient per govern de la Generalitat, ja que no reconeixia el greuge de la institució ni s'anul·laven les sentències.
Un fet que no s'ha aconseguit fins ara, segons ha declarat Plaja, "atès que l'assassinat de Lluís Companys respon a la repressió i persecució sistemàtica que van patir tots els organismes de l'autogovern de Catalunya i també de la seva figura".
- ARXIVAT A:
- Memòria històrica Generalitat de Catalunya Guerra Civil espanyola Franquisme Govern espanyol