L'estat d'alarma, una eina mai utilitzada
L'estat d'alarma està recollit a la Constitució espanyola des del 1978 però mai s'ha arribat a decretar. Un Consell de Ministres extraordinari ha d'aprovar aquesta decisió, que obliga a concretar l'espai territorial que queda afectat.
L'article que recull aquesta fórmula és el 116.2 de la Constitució.
Està previst a partir de quatre supòsits:
1. Catàstrofes, inundacions, terratrèmols, incendis urbans o accidents de gran magnitud.
2. Crisis sanitàries molt greus com epidèmies i situacions de contaminació molt greus.
3. Situacions de falta d'abastiment de productes de primera necessitat.
4. Paralització de serveis essencials i que provoquin incidències molt greus.
La conseqüència principal de la declaració de l'estat d'alarma suposa la possibilitat d'obligar la incorporació immediata als seus llocs de treball del personal clau per resoldre la situació.
El fet de no comparèixer als llocs de treball suposa la possibilitat que els treballadors passin a disposició judicial amb reclamacions de penes de presó.
Està previst a partir de quatre supòsits:
1. Catàstrofes, inundacions, terratrèmols, incendis urbans o accidents de gran magnitud.
2. Crisis sanitàries molt greus com epidèmies i situacions de contaminació molt greus.
3. Situacions de falta d'abastiment de productes de primera necessitat.
4. Paralització de serveis essencials i que provoquin incidències molt greus.
La conseqüència principal de la declaració de l'estat d'alarma suposa la possibilitat d'obligar la incorporació immediata als seus llocs de treball del personal clau per resoldre la situació.
El fet de no comparèixer als llocs de treball suposa la possibilitat que els treballadors passin a disposició judicial amb reclamacions de penes de presó.
