L'Estat executa només el 16% de la inversió prevista a Catalunya la primera meitat de l'any
A la Comunitat de Madrid, la inversió efectiva de gener a juny ha estat molt més alta, d'un 52%
En el primer semestre de l'any, l'execució de la inversió de l'Estat pressupostada per a aquest any a Catalunya s'ha quedat estancada al voltant de les mateixes xifres del 2021, segons les dades publicades pel Ministeri d'Hisenda.
Segons l'informe que ha fet públic aquest dimarts la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE), fins al 30 de juny d'aquest any l'Estat havia executat gairebé un 16% de les inversions recollides en el projecte de pressupostos.
El primer semestre de l'any passat, s'havia executat el 13% de la inversió prevista, uns 275 milions d'euros. Ara, la despesa ha arribat gairebé als 350 milions d'euros, quan la inversió real prevista en els pressupostos per a tot el 2022 supera els 2.200 milions.
La xifra de despesa és més alta si es tenen en compte els 1.069 milions d'euros que l'Estat va pagar a Abertis en compensació per les obres a les autopistes AP-2 i AP-7, un cop va acabar la concessió; tenint en compte aquesta despesa, s'arribaria al 64% d'execució.
En àmbits com l'alta velocitat (Adif), l'execució d'obres és més alta, arriba al 22% del pressupostat, però, en canvi, en el cas de Renfe és tot just de l'11%.
52% d'execució a Madrid
La Comunitat de Madrid, en canvi, presenta una xifra d'execució molt més alta, el 52%, i arriba als 553 milions d'euros. En aquest mapa interactiu es poden consultar les dades de totes les comunitats autònomes.
El Ministeri de Transports destaca que, si només es tenen en compte les inversions reals d'empreses públiques com Adif o Renfe, la xifra d'execució a Catalunya arriba als 258 milions d'euros, mentre que a Madrid són 232 milions i a Andalusia 210 milions.
El secretari general d'Infraestructures del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Xavier Flores, ha explicat que la "dificultat d'arrencar obres" explicaria aquestes xifres.
Ha insistit que Catalunya és la comunitat que ha rebut més inversió aquest primer semestre. L'afirmació només té en compte les execucions pressupostàries que s'emmarquen exclusivament dins del Ministeri de Transports i no el total.
"No estem satisfets amb el baix percentatge d'execució pressupostària, però sí que el fet que Catalunya sigui capdavantera ens satisfà."
Per explicar el baix ritme d'execució pressupostària, ha parlat de problemes estructurals, als quals aquest any se sumen l'alça de preus i l'escassetat de matèries primeres. Ha dit que no es deu a la falta de "voluntat política, que és total".
Crítiques de la Cambra de Comerç
La Cambra de Comerç ha dit que les xifres del primer semestre demostren "la infrainversió que pateix Catalunya". També es queixen de l'enorme diferència, diuen, entre la inversió pressupostada i la realment executada.
Consideren que la Comunitat de Madrid és "la gran beneficiada" de la inversió de l'Estat, si es compara amb Catalunya. Remarquen que el pes de les dues comunitats autònomes sobre el PIB estatal és molt similar, a l'entorn del 19%.
El 2021, un terç de la inversió a Catalunya
És molt habitual que una cosa sigui el que diu el pressupost i una altra, de ben diferent, el que s'acaba portant a la pràctica. L'execució real de les inversions previstes per l'Estat a Catalunya es va quedar molt enrere el 2021.
Segons les xifres que va publicar llavors el Ministeri d'Hisenda, la inversió real va ser d'un terç del que s'havia pressupostat inicialment. En concret, la inversió real de l'Estat a Catalunya el 2021 va ser d'uns 739 milions d'euros, només un 35,8% dels 2.068 milions compromesos.
Segons les xifres del mateix informe anual publicat per Hisenda, a la Comunitat de Madrid la situació va ser ben diferent l'any passat: es va gastar el doble del que s'havia previst.
El 2020 i el 2019 són anys especials, perquè va haver-hi pressupostos prorrogats, per això no hi ha comparació estadística homologable.
Ara bé, entre el 2015 i el 2018, l'execució d'inversió real a Catalunya ha estat sistemàticament per sota del pressupostat, segons un informe de la Generalitat de Catalunya amb dades oficials de la Intervenció General de l'Estat.
La Generalitat acusa el govern espanyol de "maltractament permanent"
L'endemà que es coneguessin les xifres d'execució pressupostària, el govern ha acusat La Moncloa de "maltractament permanent" a la ciutadania catalana i de considerar els catalans com a "ciutadans de segona".
Després del Consell Executiu, la portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha dit que l'Estat "està abandonant de manera sistemàtica al llarg dels anys els catalans", per infrafinançament, dèficit d'infraestructures i falta sistemàtica d'inversió d'allò pressupostat:
"Els números que hem conegut no són res nou, però sí que és veritat que haurien de fer caure la cara de vergonya a més d'un responsable."
La portaveu del govern, però, ha aclarit que l'executiu no ha analitzat les xifres d'execució pressupostària en la reunió d'aquest dimecres, tot i que ha dit que els consellers sí que n'han parlat abans.
Preguntada sobre si la baixa execució pressupostària pot condicionar el suport d'Esquerra als pressupostos generals de l'Estat, Plaja ha respost que el govern no parla en nom d'un partit.
