L'estat més clau de tots en les eleccions als Estats Units: què està en joc a Pensilvània

Pensilvània és l'estat frontissa "que més": que més han visitat els dos candidats els últims mesos, que més vots electorals aporta (19), on més diners de campanya han invertit tant republicans com demòcrates i on més anuncis de televisió, de ràdio o digitals s'han fet per captar votants. Es diu que tots els camins que porten a la Casa Blanca passen per Pensilvània.

Aquest estat és una mena d'Estats Units dins dels Estats Units, amb ciutats diverses, com Filadèlfia i Pittsburgh, que voten demòcrata i amb àrees rurals i desindustrialitzades que els últims anys han votat republicà. Pensilvània té la clau d'aquestes eleccions. Mirem d'explicar per què.

A l'estat les eleccions presidencials han sigut ajustades en les últimes dècades, però hi han guanyat majoritàriament els demòcrates. La indústria de l'acer, les grans foneries i els seus treballadors de granota blava, afiliats als sindicats, que sense estudis universitaris trobaven bones feines a les fàbriques, representen --o representaven-- tot un símbol per al Partit Demòcrata.

Una fidelitat que va aguantar fins i tot quan moltes fàbriques de l'oest de Pensilvània van començar a tancar per fabricar més barat a fora.

La importància d'aquest sector arriba fins avui: la possibilitat que una de les fàbriques icòniques de US Steel acabi en mans japoneses ha desencadenat una competició de patriotisme industrial entre republicans i demòcrates que s'ha desempatat amb la clàssica pilota endavant: la decisió no es prendrà fins després de les eleccions.

Què va passar el  2016?

Tots els titulars diuen que Trump va guanyar Pensilvània, però la realitat sencera és que Hillary Clinton hi va perdre. Aquells treballadors que havien perdut les feines, la classe baixa-mitjana obrera, es van sentir escoltats no pel seu partit de tota la vida, sinó per un magnat multimilionari de Nova York. I els va convèncer. Pensilvània va elegir un president republicà, cosa que no feia des de finals dels anys 80.

Amb totes les alarmes disparades, Joe Biden va recuperar l'estat per als demòcrates el 2020, per 80.000 vots, un camp de futbol gran.

Nascut a Scranton, a l'est de Pensilvània, i autoproclamat el president més pro sindicats de la història, Biden va poder reconnectar en part amb aquesta classe treballadora blanca sense perdre els vots demòcrates de les ciutats i els suburbis.
 

Kamala Harris pot repetir la victòria de Biden?

A Harris li costa seduir el vot que Biden va recuperar el 2020. El pla de la seva campanya per conservar Pensilvània té dos objectius: guanyar amb el màxim marge possible a les ciutats i als afores on viuen majoritàriament les classes mitjanes i altes amb estudis universitaris. I perdre per menys allà on ja ho té perdut d'entrada: les àrees rurals i també les afectades per la desindustrialització.

L'estratègia la vam viure en directe l'endemà del debat entre Trump i Harris a Filadèlfia. Vam acompanyar un equip de voluntaris demòcrates a picar pedra en un comtat de majoria republicana i vam coincidir amb l'equip de Harris a Johnstown, una d'aquestes ciutats amb les cicatrius dels efectes de la globalització encara visibles.

No es tracta de guanyar, sinó de fer més estrets els marges de la derrota perquè el còmput final pot anar de dècimes.

Donald Trump pot tornar a convèncer?

La demografia no l'acompanya: a les zones de Pensilvània que Trump té guanyades la població envelleix i els joves marxen perquè hi ha poca feina. Però ho està intentant.

Trump festeja el vot obrer, que a més es distancia dels seus líders sindicals, que majoritàriament continuen cridant al vot demòcrata, però que per la base van tendint a abraçar les tesis no del Partit Republicà sinó de Trump, les del "make America great again".

L'administració Biden ha invertit milions a Pensilvània per modernitzar la indústria i crear nous llocs de treball, però també ha estat sota l'administració Biden que la inflació ha assolit rècords.

Aquest any, Trump té a Pensilvània el moment més dramàtic, però alhora més enfortidor, de la seva campanya electoral. El van intentar assassinar el 13 de juliol, que serà per sempre més l'escenari d'un intent de magnicidi, Butler.

Els rumors de Washington

Les tafaneries de la capital del país són un personatge històric en si mateixes. Durant uns dies va córrer que la campanya de Harris passaria el dia de les eleccions a Filadèlfia, per tant, a Pensilvània. Després la flama va baixar. Potser torna a pujar.

Difícilment un partit polític muntarà una nit electoral en un lloc de derrota. Estarem atents a les seus definitives.