L'estimulació d'una zona profunda del cervell permet tornar a caminar a dos paraplègics
Per primer cop s'estimula l'hipotàlem, una àrea que s'ha descobert que és clau en la reactivació motora i la reorganització del teixit nerviós afectat, segons la investigació publicada a Nature Medicine
L'aplicació pionera de l'estimulació cerebral profunda en una zona de l'hipotàlem ha permès que dues persones paraplègiques amb lesions medul·lars parcials hagin tornat a caminar sense ajuda i fins i tot puguin pujar i baixar escales.
Una investigació científica feta a Suïssa ha revelat que aquesta petita zona del cervell exerceix un paper clau en la reactivació motora que fins ara es desconeixia.
L'estudi, publicat a Nature Medicine, demostra que la nova teràpia aplicada en aquesta part del cervell no només dona resultats immediats per tornar a caminar en pacients amb lesions medul·lars parcials, sinó millores neurològiques a llarg termini que afavoreixen la reorganització del teixit nerviós afectat.
Una zona desconeguda del cervell que activa la marxa
Investigadors de l'Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) i de l'Hospital Universitari de Lausana volien identificar les regions cerebrals que intervenien en la recuperació de la marxa després d'una lesió medul·lar incompleta per poder afavorir aquesta recuperació. Per fer-ho van dibuixar un atles espai-temps de tot el cervell per identificar i localitzar les neurones que activen la medul·la espinal.
L'equip va extreure imatges cerebrals en alta resolució de diversos individus i va crear mapes detallats de l'activitat anatòmica i funcional de les neurones de tot el cervell. I inesperadament, diu l'article, va determinar la rellevància de l'hipotàlem en la capacitat de caminar.
Concretament, l'hipotàlem lateral, que és una zona del cervell associada a funcions bàsiques com la fam o la set, ara s'ha demostrat que té un paper clau en l'acció de caminar.
I per primera vegada s'ha utilitzat l'estimulació profunda del cervell, una tècnica molt estesa per al tractament de trastorns del moviment (com el Parkinson), en aquesta part de l'hipotàlem per activar el procés de recuperació de la marxa després d'una paràlisi.
Dels ratolins als assajos en humans
Aquests resultats van ser aplicats llavors en assajos preclínics amb rosegadors, als quals es va sotmetre a estimulació cerebral profunda amb elèctrodes instal·lats a l'hipotàlem lateral, cosa que va permetre identificar els circuits precisos implicats en la recuperació de la marxa.
Finalment, la neurocirurgiana i codirectora del projecte, Jocelyne Bloch, va extrapolar aquests resultats a intervencions quirúrgiques de dos pacients voluntaris amb lesions medul·lars parcials.
Un dels primers que va rebre aquest implant va ser el pacient Wolfgang Jäger, un austríac que fa 18 anys va tenir un accident d'esquí i va quedar paraplègic, però ara pot caminar (encara amb caminador) i pujar i baixar escales. La segona persona implantada ha estat una dona que ja camina amb un caminador.
Després de ser implantats i sotmesos a l'estimulació, van assegurar que "sentien de nou les cames" i van sentir un impuls immediat de caminar, ha comentat Bloch.
"En aquell moment vaig saber que estàvem davant un gran descobriment en l'organització anatòmica de les funcions cerebrals."
Davant l'èxit de Jäger i de l'altra voluntària, els resultats d'aquesta teràpia d'estimulació de l'hipotàlem lateral són un pas més que fa l'equip liderat pel neurocientífic Grégoire Courtine i la neurocirurgiana Jocelyne Block, que ja han aconseguit grans avenços amb l'estimulació medul·lar en pacients paraplègics.
Fa dos anys van aconseguir que tres persones tornessin a caminar implantant-los elèctrodes a la columna i, mesos després, van determinar les neurones clau per recuperar la mobilitat.
Ara esperen combinar l'estimulació cerebral profunda amb altres tecnologies com els implants medul·lars, per continuar obrint el camí a noves aplicacions terapèutiques per millorar la recuperació de la marxa.
