Sánchez anuncia un pla d'inversió en defensa que detallarà a l'estiu sense tocar despesa social

Pedro Sánchez ha comparegut aquest dimarts davant del Congrés dels Diputats per explicar l'estratègia del govern espanyol per augmentar la despesa en defensa fins al 2% del PIB en ple debat sobre el rearmament a Europa.

Una compareixença amb què la Moncloa buscava escenificar el "suport majoritari" al seu pla per no dependre dels Estats Units, tot i les previsibles crítiques de l'oposició per la manca de concreció i les reticències del seu soci de coalició, Sumar. 
 

Més "seguretat" que "defensa"

Ha estat un ple llarg i més similar a un debat de política general que no pas a un monogràfic sobre el rearmament. Sánchez no ha donat detalls sobre com pensa augmentar la despesa en defensa i ha fet un únic anunci: tots els aclariments arribaran a l'estiu, després de la cimera de l'OTAN que se celebrarà a finals de juny a La Haia. 

En un to explicatiu, el president del govern espanyol ha desenvolupat un discurs ple de "pedagogia i filosofia" amb què ha descrit la posició de l'executiu respecte de la proposta de rearmament europeu de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Una postura que passa bàsicament per parlar de "seguretat" --més que de "defensa"--, un concepte que inclou carpetes més àmplies, com la lluita contra l'emergència climàtica o la ciberseguretat. 

Segons Sánchez, el projecte de pau "és més necessari avui que mai" i el que toca ara és "estar al costat de la Unió Europea" i desenvolupar una resposta conjunta. 

"Hem de crear un exèrcit europeu, sota la mateixa bandera i interessos"

Ha volgut aclarir que qualsevol "esforç nacional de seguretat" no es farà "en detriment de l'estat del benestar". Tot i reiterar que augmentarà la despesa en defensa fins a arribar al 2% del PIB, ha assegurat que no es tocarà ni un cèntim de la despesa social o mediambiental.
 

El PP denuncia la "divisió" del govern de Sánchez

El partit d'Alberto Núñez Feijóo ha carregat contra el discurs de Sánchez per no parlar "amb prou claredat" i ha recriminat al president que no presenti uns pressupostos generals que, considera, "són el primer punt en qualsevol pla de defensa".

El líder dels populars ha tornat a acusar l'executiu de "debilitat parlamentària", evidenciant la "divisió interna" i posant sobre la taula que els socis del PSOE són "incompatibles" amb les "prioritats" de la Unió Europea. 

El PP exigeix un pacte d'estat i que qualsevol decisió sobre l'augment de la despesa en defensa passi pel Congrés.

Per la seva banda, Santiago Abascal ha insistit que Vox veu amb bons ulls incrementar la despesa en defensa, però considera que s'ha de fer per a protegir les fronteres espanyoles, de Ceuta i Melilla, i els interessos nacionals.
 

Sumar fa equilibris

Les crítiques no arriben només des de l'oposició. Al si del govern espanyol també hi ha discrepàncies, tal com es va evidenciar la setmana passada durant la votació de dues iniciatives legislatives no vinculants sobre aquesta matèria. 

La portaveu de Sumar, Veronica Barbero, ha assenyalat que "una major despesa en defensa no equival a més seguretat" i ha afegit que "és el moment de deixar de considerar els Estats Units com un aliat fiable". També ha reclamat un model diferenciat del de l'OTAN que, considera, ha quedat obsolet.

El paper de Sumar és especialment complicat perquè a dins s'hi aglutinen diverses sensibilitats, des de posicions més maximalistes com les d'Esquerra Unida (IU), fins a d'altres que no veuen malament la proposta socialista.

Yolanda Díaz ja va avançar que no es posarien en contra del soci, però sí que li exigeixen més concreció. 

Els suports al Congrés

El president espanyol ha arribat a la cambra baixa coneixedor que els seus tradicionals socis de legislatura --majoritàriament d'esquerres-- qüestionen un increment del pressupost en Defensa i amb l'únic suport explícit del PNB.

La resta d'aliats habituals al Congrés demanaven conèixer els plans exactes del govern espanyol: com pensa arribar al 2% del PIB en defensa abans del 2029, quin serà el calendari i amb quins vots, si és que acaba necessitant l'aval de les Corts.

Esquerra, Bildu i BNG s'han mostrat obertament en contra d'engreixar la despesa militar, mentre que Junts supedita un hipotètic suport al fet que les inversions en defensa tinguin en compte el sector industrial català. Podem és fins ara qui manté la posició més bel·ligerant i fins i tot ha arribat a acusar Sánchez de ser "el senyor de la guerra".

Pel portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, "el principal problema del rearmament europeu és que no serà europeu", i ha denunciat que és fals que Europa no gasti prou en defensa. Ha sostingut que, tot i declarar-se "profundament antifeixista i antimilitarista", és necessari que l'esquerra legisli en termes d'ordre, seguretat i defensa".

Des de Junts, Míriam Nogueras ha considerat que "no es pot avançar en seguretat si s'oblida la qualitat democràtica", i ha insinuat que no s'hi posicionaran en contra sempre que el pla reverteixi en la indústria catalana.
 

El camí fins al 3% del PIB

Espanya ara gasta uns 19.000 milions d'euros en despesa militar, l'equivalent a l'1,28% de la seva economia. Però el govern s'ha compromès a destinar-hi gairebé el doble, un 2%. Un augment que semblaria força elevat si no fos perquè l'OTAN ja parla de gastar un 3% del PIB, fins a 50.000 milions d'euros.

La clau del debat d'aquest dimarts, i que per ara no ha tingut resposta, és fins on arribarà l'augment, quant es gastarà de més en despesa militar i en què s'invertiran aquests diners. 

Des de la Moncloa han assegurat que la resposta arribarà a l'estiu, però ja han avisat que no té per què passar pel Congrés com han demanat alguns grups. Creuen que es podria fer a través de crèdits extraordinaris o modificacions pressupostàries. 

Si el govern espanyol no vol tocar el pressupost social, quedarà per veure per quina banda es compensarà aquest augment de despesa. 

La societat civil es mobilitza

Aquesta voluntat de Pedro Sánchez d'augmentar la despesa militar ja ha fet mobilitzar la societat civil. A Madrid, representants del món de la cultura s'han concentrat a les escales del Congrés i han llegit un manifest signat per més de 800 organitzacions en contra del rearmament. Entre els noms hi destaquen els actors Juan Diego Botto, Carolina Yuste, Javier Bardem o Luis Tosar. 

I aquí a Catalunya, unes 120 entitats que treballen per la pau n'han presentat un altre amb el mateix objectiu. Consideren que augmentar en els pressupostos de Defensa aniria en detriment de les despeses socials.