L'estratègia de Vox a Catalunya: barris de renda baixa amb molts migrants

Garriga i Aizcorbe han focalitzat la campanya en barris on despleguen el seu missatge contrari al col·lectiu magrebí 

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Iván Gutiérrez

Periodista a la delegació de Madrid de TV3 especialitzat en economia

@ivanngutierrez
Actualitzat

Allà on Vox ha instal·lat la seva característica carpa verda a l'espera del míting o la visita d'algun dels seus líders, el paisatge sempre és el mateix. Grans edificis de pisos dels anys seixanta i setanta, tendals descolorits i barriades on migrants de primera i segona generació del nord d'Àfrica conviuen amb els que van venir d'Andalusia o Extremadura fa més de mig segle. És allà on el partit d'extrema dreta desplega el seu discurs d'alarmisme on relaciona immigració i inseguretat, islamisme i amenaça.

Els barris de Rocafonda (Mataró), Can Gibert (Girona), Gornal (l'Hospitalet), Ca n'Anglada (Terrassa) i el municipi de Torrefarrera (Segrià) són alguns dels indrets on Vox ha focalitzat els seus contactes informatius, amb l'avinentesa que hi havia edificis ocupats, s'hi havia produït algun conflicte, o fins i tot, aldarulls contra la policia.

Són també, alguns dels barris més pobres de tot Catalunya i és aquí on Vox ha abanderat el discurs clàssic de l'extrema dreta europea, quan parla d'immigració il·legal relacionada amb inseguretat, i tot seguit, del perill de la islamització i que Europa passi a ser "Euràbia".

"Islamització" i "Euràbia" són dos termes emprats per molts partits que formen part de l'òrbita de Vox i que beuen dels grans ideòlegs del discurs de l'odi: Steve Bannon, cap de campanya de Trump, o la nissaga Le Pen amb el Front Nacional a França.

Justament, Vox s'adreça a la classe treballadora com la gran oblidada de les elits, la més castigada per les polítiques europees com les que giren entorn de l'emergència climàtica, o les que sempre surten perdent a l'hora de rebre equipaments. 

Vox escull aquests barris perquè la sensació d'oblit és real. La renda no sempre determina el vot, però si que és clau a l'hora de si es vota o no. I als barris de rendes baixes és on menys es vota, perquè els seus veïns tenen la sensació que no serveix per a res, i com el peix que es mossega la cua, els polítics, com que no aconsegueixen gaires vots en aquests barris, tampoc hi aboquen tots els recursos que caldria.

És aquí on l'extrema dreta penetra amb missatges d'alarmisme i populisme, sobretot, contra els més dèbils: els col·lectius migrants.

 

ARXIVAT A:
VoxIgnacio GarrigaEleccions municipals 2023
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut