L'estrès, la solitud o el propòsit vital poden afectar el risc de demència: com combatre'ls

El nostre perfil psicològic pot influir en el risc de patir malalties neurodegeneratives i desenvolupar demència prematura.

Tenir poc sentit de propòsit de vida o poca curiositat ens poden fer més vulnerables al deteriorament cognitiu i a patir atròfia cerebral prematura. Però també altres factors psicològics, com l'ansietat o l'estrès elevat, poden afectar negativament el rendiment cognitiu en edats avançades.

És la conclusió d'una investigació de l'Institut Guttmann en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, liderat per l'investigador de la UB David Bartrés-Faz. El treball, publicat a la revista Nature, relaciona diverses característiques de la personalitat i tendències psicològiques amb el risc de desenvolupar demència abans d'hora.

Bartrés-Faz resumeix així una de les principals conclusions de la investigació:

"La idea és aquesta: els factors psicològics també són importants per al deteriorament cognitiu a l'edat avançada."

El risc de deteriorament cognitiu segons el perfil psicològic

Fins ara se sabia que els hàbits i l'estil de vida eren importants a l'hora de prevenir la demència. Però aquest estudi va un pas més enllà i estableix una relació entre diverses característiques mentals.

"Hem vist que, si des d'un punt de vista psicològic estàs malament, també s'ha de tenir en compte", apunta Bartrés-Faz.

Els investigadors han arribat a aquesta conclusió després d'observar l'evolució cognitiva d'un miler de persones sanes, d'entre 50 i 75 anys.

Per mitjà de qüestionaris, han dibuixat el perfil psicològic dels participants de l'estudi, que han classificat en tres grups:

› El perfil amb pocs factors protectors contra el deteriorament cognitiu. Són persones amb poc sentit de propòsit de vida, que no es comuniquen bé, poc curioses, poc creatives i poc eficients. L'estudi constata que les persones que s'ajusten a aquest perfil pateixen una disminució de la capacitat cognitiva i una atròfia cerebral prematures. Aquest grup, format per un 25% de la mostra, era el que puntuava pitjor en una bateria de preguntes que s'utilitzen per detectar canvis incipients en malalties neurodegeneratives.

› El perfil amb molts factors de risc de deteriorament cognitiu. Són persones que se senten soles, amb pensament rumiatiu, preocupació i retrets constants, neuroticisme, ansietat i estrès molt elevat. Aquest grup puntua pitjor en proves cognitives però, en canvi, a diferència del primer grup, no presenta atròfia cerebral accelerada. Aquest perfil, que comprèn entre un 25% i un 30% de la mostra, manifesta més faltes de memòria, insomni o soledat, factors que es relacionen amb el risc de demència.

› El perfil amb un equilibri entre factors de risc baixos i elements de protecció alts. Aquest grup, el més sa des d'un punt de vista psicològic, és el que millor rendeix en proves cognitives i el que presenta menys atròfia cerebral.

La conclusió de l'estudi és que els dos primers grups, potser per vies diferents, podrien tenir més risc de deteriorament cognitiu.

Els canvis rellevants de memòria s'acostumen a manifestar a partir dels 70 anys en la població general, però en els grups de més risc, es podrien observar processos neurodegeneratius incipients.

Segons l'investigador de la UB, és possible que simplement pateixin un procés d'envelliment accelerat, que s'associa al deteriorament cognitiu i a l'atròfia cerebral.

"Parem atenció a com ens trobem"

En tots dos perfils psicològics hi ha factors que tenen a veure amb la personalitat, que se solidifica durant l'adolescència, però n'hi ha d'altres que es poden aprendre i desaprendre més fàcilment.

En aquest sentit, David Bartrés-Faz aconsella que "parem atenció a com ens trobem" i, si cal, busquem ajuda professional:

"Quan no estem bé, si estem molt preocupats tot el dia i tenim la sensació que no funcionem bé, hem d'anar al psicòleg per adreçar aquests aspectes."

Estudis anteriors han demostrat que les persones amb trastorns d'ansietat, si es tracten psicològicament, al cap de vuit anys tenen menys probabilitats de fer demència.

D'altra banda, Bartrés-Faz apunta que "les persones que se sentin particularment buides, també haurien de buscar consell psicològic que els ajudi a sentir-se més connectades de nou."

Qui tingui una salut mental òptima, també la pot seguir reforçant amb hàbits saludables.

"És la idea de 'mens sana in corpore sano': fes exercici per tenir bona salut mental. Però també a la inversa: si estàs bé de salut mental, tindràs més ben identificats quins són els hàbits més importants per a tu." 

Podem revertir els factors de risc?

David Bartrés-Faz indica que sí que és possible revertir els factors de risc i que, com passa amb els hàbits i els estils de vida, "els factors psicològics són modificables".

"De la mateixa manera que tu pots canviar la teva dieta o fer exercici físic per recomanació mèdica, també pots anar al psicòleg i ajudar a equilibrar aquest perfil psicològic."

L'investigador de la UB apunta que hi ha teràpies per reduir factors de risc, com l'ansietat o la depressió, i també n'hi ha que ajuden a reconèixer valors i significats vitals.

I és que, tot i que és cert que sovint la percepció de solitud o el propòsit de vida es poden veure alterats per esdeveniments traumàtics, com ara la mort d'un familiar proper, la manera d'afrontar aquestes situacions també és clau:

"Hi ha persones que, si se'ls mor un cònjuge, troben alternatives per afrontar la vida d'una altra manera i se'n surten. N'hi ha d'altres que sucumbeixen i acaben trobant una solitud que pot ser patològica. Els esdeveniments i el context cultural tenen un pes, però en el fons també és clau com una persona processa el seu món."

L'estudi de l'Institut Guttmann en col·laboració amb la UB ha comptat amb la col·laboració de participants de la Barcelona Brain Health Initative i del Consorci Europeu Medit-Ageing.