Letònia, sobre el reconeixement d'una Catalunya independent: "Si és un procés legítim, per què no?"
El primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, s'ha mostrat partidari de donar suport a una Catalunya independent sempre que hi hagi legitimitat en el procés; és a dir, on "totes les parts estiguin d'acord".
Redacció/ACNActualitzat
Letònia defensa que la Via Catalana per la Independència és "un missatge molt poderós" i és "necessari prestar-hi atenció". En una entrevista a l'ACN, el primer ministre de Letònia, Valdis Dombrovskis, assegura que el govern espanyol hauria de "mirar opcions" per respondre al clam independentista després que 1,6 milions de persones unissin les mans l'Onze de Setembre inspirant-se en la via bàltica del 1989.
Preguntat sobre si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, el mandatari conservador respon: "Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?". Segons Dombrovskis, aquest procés "legítim" seria idealment com el d'Escòcia, on "totes les parts estan d'acord i tiren endavant". "Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte", puntualitza, preguntat sobre aquesta possibilitat.
Dombrovskis afegeix que la via bàltica va ser decisiva per la independència perquè "va atraure l'atenció" del món. "Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda per un referèndum, val absolutament la pena prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho", remarca Valdis Dombrovskis, que és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, l'any 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d'estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs Mariano Rajoy.
Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de la creació d'un estat català, tot i l'oposició de la diplomàcia espanyola que es debati el tema en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la Diada d'aquest any i el passat, així com també l'esforç diplomàtic del govern -que aquesta setmana ha publicat una desena d'articles a la premsa internacional- han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d'estat i de govern.
Brussel·les ja negocia
De moment, però, res fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni el d'Escòcia, que fins i tot ja té data per al referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, arran del cas escocès ja "s'està negociant" a Brussel·les què passarà si un territori d'un estat membre s'independitza.
"Encara no hi ha una decisió final i fins ara he d'admetre que no s'ha tractat el tema amb un sentit d'urgència", reconeix Dombrovskis, que tot i així creu que "seria bo" que escocesos i catalans poguessin votar "com a mínim amb una indicació" del que passaria en el marc de la UE.
"Seria bo saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara bé, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no està clar", puntualitza.
Preguntat sobre si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, el mandatari conservador respon: "Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?". Segons Dombrovskis, aquest procés "legítim" seria idealment com el d'Escòcia, on "totes les parts estan d'acord i tiren endavant". "Una declaració unilateral podria ser més complicada en aquest aspecte", puntualitza, preguntat sobre aquesta possibilitat.
Dombrovskis afegeix que la via bàltica va ser decisiva per la independència perquè "va atraure l'atenció" del món. "Si hi ha una clara voluntat del poble i una clara demanda per un referèndum, val absolutament la pena prestar-hi atenció i mirar opcions sobre com abordar-ho", remarca Valdis Dombrovskis, que és el primer ministre que ha estat més temps al càrrec des de la recuperació de la independència letona, l'any 1991, i viatja habitualment a Brussel·les per participar en les cimeres de caps d'estat i de govern, on es reuneix amb els seus homòlegs, inclòs Mariano Rajoy.
Les paraules del primer ministre letó són el primer suport internacional clar a la possibilitat de la creació d'un estat català, tot i l'oposició de la diplomàcia espanyola que es debati el tema en els fòrums internacionals. Les grans mobilitzacions ciutadanes de la Diada d'aquest any i el passat, així com també l'esforç diplomàtic del govern -que aquesta setmana ha publicat una desena d'articles a la premsa internacional- han situat la qüestió catalana sobre la taula dels caps d'estat i de govern.
Brussel·les ja negocia
De moment, però, res fa pensar en una intervenció de la Unió Europea en el procés de Catalunya, ni el d'Escòcia, que fins i tot ja té data per al referèndum. Això sí, segons el primer ministre letó, arran del cas escocès ja "s'està negociant" a Brussel·les què passarà si un territori d'un estat membre s'independitza.
"Encara no hi ha una decisió final i fins ara he d'admetre que no s'ha tractat el tema amb un sentit d'urgència", reconeix Dombrovskis, que tot i així creu que "seria bo" que escocesos i catalans poguessin votar "com a mínim amb una indicació" del que passaria en el marc de la UE.
"Seria bo saber-ho perquè, quan la gent voti, sigui conscient de les conseqüències. Ara bé, si la UE serà capaç de donar una resposta clara abans del referèndum, encara no està clar", puntualitza.
