L'euríbor baixa del 4%; els mercats no es creuen el BCE
- TEMA:
- Hipoteques
La perspectiva d'una inflació sota control està portant molts inversors a especular amb una baixada dels tipus d'interès més aviat del previst. I això es tradueix, directament, en un euríbor que retrocedeix ràpidament. Des de principi de desembre, el principal índex hipotecari ja cotitza clarament per sota del 4%. En concret, la mitjana del mes és de 3,8%, un nivell que no es veia des de la primavera.
L'espiral de preus va portar el Banc Central Europeu a començar a tancar l'aixeta a partir de l'estiu del 2022, quan la inflació ja estava disparada. De fet, molts analistes creuen que va fer tard, mentre que la Reserva Federal va ser més ràpida a l'hora de reaccionar.
L'episodi d'inflació el va provocar la guerra d'Ucraïna i l'encariment de la factura energètica, però també per anys de tipus d'interès al zero per cent, fins i tot negatius, i crèdit barat, una política monetària que va arribar al seu punt àlgid durant la pandèmia.
La inflació, sota control
Els últims números d'IPC, tant a la zona euro (2,4%) com als Estats Units (3,2%) apunten a una moderació dels preus. Si es consolida, desapareixeria una de les raons que han dut els bancs centrals a pujar els tipus d'interès tan bruscament, amb una intensitat no vista des dels anys vuitanta.
És cert, també, que l'època d'interessos tan baixos difícilment es repetirà a curt i mitjà termini, si no hi ha cap daltabaix. D'entrada, perquè molts països de la zona euro, començant per Alemanya, exigeixen no retornar a aquella política tan laxa que fa créixer la bola del deute públic i privat.
I també perquè moltes veus alerten que el crèdit fàcil genera bombolles financeres, que es tradueixen, per exemple, en especulació al voltant de matèries primeres, la borsa, les criptomonedes o el sector immobiliari. Del que es tracta ara, doncs, és d'afinar i trobar el camí del mig.
Els bancs centrals insisteixen: no abaixaran els tipus aviat
De moment, però, tot això només són especulacions a mitjà termini. Oficialment, els bancs centrals insisteixen en la seva doctrina i aprofiten qualsevol acte públic per refermar-la. Asseguren que la inflació encara és un problema i que no pensen abaixar la guàrdia. Admeten, això sí, que els tipus d'interès ja han tocat sostre, però també diuen que pensen mantenir-los en un nivell alt durant tot el temps que calgui.
Part d'aquest discurs s'explica també per un esforç en mantenir la credibilitat, perquè pensen que si reconeixen que aviat tornaran a obrir l'aixeta del crèdit, inversors, empreses, famílies i governs ho interpretaran com el senyal que poden tornar a endeutar-se. I això, segons el seu raonament, tornaria a disparar la inflació.
"Els tresorers dels bancs intenten avançar-se als moviments dels tipus d'interès del BCE, i en aquest cas sembla que el consens és que baixaran, perquè la inflació sembla controlada. Hem de mirar sempre la inflació", assegura Xavier Puig, professor de Finances de la UPF.
Ben aviat, la setmana que ve, dijous 14, el consell del BCE torna a reunir-se a Frankfurt. L'expectativa general és que mantinguin el preu oficial de l'euro on és ara, en el 4,5%. Però la seva presidenta, Christine Lagarde, hauria de donar pistes sobre què pensa fer a partir d'ara.
En aquest sentit, Xavier Puig, afirma que, "amb la inflació tal com està baixant, és impossible que pugin els tipus d'interès. Potser ara els mantindran, però, si la inflació es manté al voltant del 2%, hi ha una alta probabilitat que més endavant els baixin."
Però els mercats no s'ho creuen
Malgrat tots els esforços de "màrqueting" i retòrica dels bancs centrals, els mercats internacionals troben forats en la seva argumentació i interpreten que, amb la inflació sota control, els tipus d'interès baixaran més aviat que tard. D'entrada, perquè es corre el risc de provocar, ara sí, una recessió econòmica, que els bancs centrals també haurien de voler evitar.
Les lletres ja paguen menys
És per això que baixa l'Euríbor. I també van cap avall les rendibilitats del deute públic, com ara les lletres del tresor o el deute a llarg termini; el mercat interpreta que els tipus d'interès d'aquests mesos són els més alts que veurem en una bona temporada i dibuixen un panorama diferent d'aquí a sis mesos.
Per exemple, aquest dimarts, el Tresor espanyol ha hagut de pagar menys interessos per demanar préstecs a un any vista. Les lletres a dotze mesos s'han subhastat amb un interès del 3,32%, molt lluny del 3,63% de l'última subhasta, i el nivell més baix des del maig.
L'especulació no s'atura aquí. Perquè el cost del deute públic --sobretot del nord-americà-- mou les finances mundials i serveix per orientar el preu de tota la resta d'actius financers. I ara, la perspectiva d'una baixada dels tipus d'interès recondueix la inversió cap a altres àmbits, com ara la borsa, algunes matèries primeres o, fins i tot, les criptomonedes.
Què pot canviar?
El gir de les últimes setmanes s'explica per les bones dades d'inflació, a les dues bandes de l'Atlàntic. També hi contribueix la caiguda de la cotització del petroli, malgrat els esforços de països com l'Aràbia Saudita per anunciar retallades de producció per intentar fer pujar el preu. A més, a la zona euro, l'economia s'està alentint, segons els últims indicadors, i el crèdit també va a la baixa.
Per tot plegat, el BCE podria considerar que ha complert la seva missió i obrir la mà. Però el seu objectiu oficial és un IPC al voltant del 2%, i encara no som aquí. A més, qualsevol esdeveniment geopolític podria sacsejar el tauler, com ja va passar amb la invasió d'Ucraïna. I també hi entra el factor purament polític, perquè Christine Lagarde vol evitar cantar victòria abans d'hora i haver de rectificar.
Ara bé, també corre un altre risc. Segurament va pujar tard al tren de les pujades dels tipus d'interès, amb l'espiral d'inflació disparada, i ara pot arribar també tard a l'hora de baixar-los.
- ARXIVAT A:
- Hipoteques Banc Central Europeu