L'euríbor tanca l'any al voltant del 2,4% i torna a abaratir les hipoteques

L'euríbor tancarà aquest 2024 per sota del 2,5 %, i aquest desembre les quotes hipotecàries s'abaratiran per novè mes consecutiu. És el resultat del gir en la política monetària del Banc Central Europeu, que des de principis d'any ha rebaixat els tipus d'interès quatre vegades, un cop superat (aparentment) el brot d'inflació.
 

Estalvi d'uns cent euros mensuals de mitjana

En concret, el principal índex de referència acaba el mes en el 2,43%, el més baix des del setembre del 2022. Això vol dir que per una hipoteca mitjana de 150.000 euros, a trenta anys i amb un diferencial de 0,99 amb l'euríbor, la quota mensual s'abaratirà en uns cent euros, un abaratiment pronunciat però que encara fa curt en comparació amb el recorregut a l'alça dels últims anys. De fet, aquesta mateixa hipoteca mitjana es va encarir en més de 300 euros mensuals amb les revisions de quota de desembre del 2022 i 2023.

Euríbor al 2% durant el 2025?

El cas és que, malgrat la rebaixa, el ritme de caiguda de l'euríbor ha afluixat aquest mes i no ha arribat a retallar ni una dècima respecte al novembre. Tot plegat perquè el camí cap avall havia estat molt ràpid i hi ha dubtes sobre quin serà el pròxim pas del BCE. Queda clar que al llarg del 2025 tornarà a retallar els tipus, i el consens dels mercats financers és que podria arribar a tocar el 2%.

BCE vs. Reserva Federal: dos camins diferents

Però encara que la meta és clara, s'ha obert l'interrogant sobre quin serà el ritme elegit per arribar-hi. D'entrada, perquè la inflació ha repuntat lleugerament en alguns països, com és el cas d'Espanya, però també perquè s'està obrint un esvoranc entre la zona euro i els Estats Units. Allà, la Reserva Federal podria prendre's una pausa a l'hora de continuar abaixant els tipus d'interès, perquè l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i la seva promesa d'aplicar aranzels podria disparar la inflació. Per controlar-la, el banc central nord-americà podria veure's obligat a mantenir els tipus d'interès més alts del que voldria, i això de retruc enforteix el dòlar.
 

L'estancament econòmic europeu pot obligar a més rebaixes de tipus

Mentrestant, aquí l'euro es debilitaria; això, d'entrada, és bona notícia per a les empreses exportadores o per al sector turístic amb clients nord-americans, però un euro dèbil encareix les importacions del més bàsic (energia, matèries primeres, aliments), de manera que el BCE s'estimaria més mantenir un cert equilibri i evitar eixamplar encara més el diferencial de tipus d'interès amb els Estats Units. Si fa cas d'aquest argument, la reducció de tipus aquí serà més lenta del que s'esperava.

 I això tindria l'efecte d'alentir també la rebaixa de l'euríbor i les hipoteques. Ara bé, hi ha un altre factor: l'economia europea no acaba d'arrencar, sobretot Alemanya, i el BCE es podria veure obligat a abaixar tipus per mirar de donar-li embranzida.