L'euro arriba als 10 anys sota l'ombra de la crisi
L'euro està d'enhorabona. Compleix deu anys. Deu anys en què la majoria d'estats membres de la Unió Europea han optat per abraçar la nova moneda amb tota normalitat. Però una dècada després, l'ombra de la crisi econòmica i el canvi d'escenari mundial situen l'euro en una posició complicada. Sota el punt de mira d'alguns, que en qüestionen la fortalesa, la moneda única europea encara el nou any amb l'única certesa de comptar -com a mínim de moment- amb el suport dels principals líders del continent, que al llarg del 2011 han convertit la seva "salvació" en un dels seus cavalls de batalla principals.
Algú recorda quan va ser l'última vegada que va pagar en pessetes? Potser sembla que va ser ahir, però no, ja fa una dècada.
L'1 de gener del 2002 es van posar en circulació els primers euros i es van començar a veure les imatges de cues a molts dels caixers de tot Europa. Hi havia molta expectació per veure com era la nova moneda única europea però també hi havia molt dubtes, errors i problemes d'adaptació inicials, que de mica en mica, i a còpia d'anys, sembla que s'han anat dissipant.
Una moneda única
Moneda oficial a 17 dels 27 països de la Unió Europea, la idea d'implantar l'euro es va començar a gestar l'any 1993 gràcies a un tractat que preveia la creació d'una Unió Econòmica i Monetària amb una moneda única.
Després de llargues negociacions per resoldre els detalls sobre el seu funcionament i la seva aplicació, finalment, el 15 de desembre del 1995, s'aprovava a Madrid la creació de l'euro amb un disseny propi per a cada país que la implantava.
Euro, sinònim de preus més alts
Ara, deu anys després del canvi de moneda més gran de la història, es confirma la sensació que la majoria de ciutadans europeus van tenir des del principi: l'entrada en vigor de l'euro va comportar una pujada de preus encoberta.
En l'últim informe de l'Organització de Consumidors i Usuaris, que ja alertava d'aquesta situació l'any 2002, s'assenyala l'alimentació, el transport i l'oci com els sectors més afectats.
Segons aquestes dades, el preu del pa, per exemple, va pujar una mitjana del 24%, mentre que la llet o l'arròs es van incrementar gairebé en un 50%. Les patates i els ous es van convertir en aliments un 115% més cars, un increment que també es va fer notar en altres serveis com els bitllets d'autobús i metro, un 6% més cars en només 4 mesos, en les perruqueries, amb un increment del 36%, o el preu de l'habitatge nou, un 66% més que ara fa deu anys.
A més, segons l'OCU, l'IPC no reflecteix aquesta realitat. Mentre que l'any 2002 el salari mitjà a Espanya era de 19.802 euros bruts l'any, el 2009 -any en què es va publicar l'última enquesta- se situava en 22.511 euros. Un increment que tot just arriba al 14%, molt per sota de l'increment proporcional que han tingut els preus del consum.
Un futur marcat pels dubtes
El cert és que al marge del que ha passat aquesta dècada, l'actual context, marcat per la crisi, fa que el futur de l'euro sigui més incert que mai. Al llarg d'aquest 2011, els principals líders europeus han convertit la "salvació" de la moneda única en un dels principals cavalls de batalla, però el canvi de model econòmic, les dificultats que tenen els països de la UE i la competència tant de les velles potències mundials com de les emergents, fan que inevitablement sobrevoli la següent qüestió: serà capaç l'euro d'arribar als 20 anys?
L'1 de gener del 2002 es van posar en circulació els primers euros i es van començar a veure les imatges de cues a molts dels caixers de tot Europa. Hi havia molta expectació per veure com era la nova moneda única europea però també hi havia molt dubtes, errors i problemes d'adaptació inicials, que de mica en mica, i a còpia d'anys, sembla que s'han anat dissipant.
Una moneda única
Moneda oficial a 17 dels 27 països de la Unió Europea, la idea d'implantar l'euro es va començar a gestar l'any 1993 gràcies a un tractat que preveia la creació d'una Unió Econòmica i Monetària amb una moneda única.
Després de llargues negociacions per resoldre els detalls sobre el seu funcionament i la seva aplicació, finalment, el 15 de desembre del 1995, s'aprovava a Madrid la creació de l'euro amb un disseny propi per a cada país que la implantava.
Euro, sinònim de preus més alts
Ara, deu anys després del canvi de moneda més gran de la història, es confirma la sensació que la majoria de ciutadans europeus van tenir des del principi: l'entrada en vigor de l'euro va comportar una pujada de preus encoberta.
En l'últim informe de l'Organització de Consumidors i Usuaris, que ja alertava d'aquesta situació l'any 2002, s'assenyala l'alimentació, el transport i l'oci com els sectors més afectats.
Segons aquestes dades, el preu del pa, per exemple, va pujar una mitjana del 24%, mentre que la llet o l'arròs es van incrementar gairebé en un 50%. Les patates i els ous es van convertir en aliments un 115% més cars, un increment que també es va fer notar en altres serveis com els bitllets d'autobús i metro, un 6% més cars en només 4 mesos, en les perruqueries, amb un increment del 36%, o el preu de l'habitatge nou, un 66% més que ara fa deu anys.
A més, segons l'OCU, l'IPC no reflecteix aquesta realitat. Mentre que l'any 2002 el salari mitjà a Espanya era de 19.802 euros bruts l'any, el 2009 -any en què es va publicar l'última enquesta- se situava en 22.511 euros. Un increment que tot just arriba al 14%, molt per sota de l'increment proporcional que han tingut els preus del consum.
Un futur marcat pels dubtes
El cert és que al marge del que ha passat aquesta dècada, l'actual context, marcat per la crisi, fa que el futur de l'euro sigui més incert que mai. Al llarg d'aquest 2011, els principals líders europeus han convertit la "salvació" de la moneda única en un dels principals cavalls de batalla, però el canvi de model econòmic, les dificultats que tenen els països de la UE i la competència tant de les velles potències mundials com de les emergents, fan que inevitablement sobrevoli la següent qüestió: serà capaç l'euro d'arribar als 20 anys?
