El Parlament Europeu crida al diàleg dins la llei i rebutja la violència

Al ple del Parlament Europeu d'aquest dimecres s'ha parlat del referèndum català. És la primera vegada que l'Eurocambra aborda la situació a Catalunya. En la seva resolució ha demanat diàleg a les institucions:

"En democràcia l'únic camí a recórrer és el de treballar junts per la concòrdia i la unitat. A ningú, a ningú, li han agradat els fets ocorreguts diumenge, però les decisions unilaterals, inclosa la declaració d'independència d'un estat membre, està en contra de l'ordenament jurídic europeu i està destinada a provocar perilloses divisions. D'aquest Parlament en surt una crida a fer una reflexió serena i profunda que afavoreixi el diàleg a Espanya en el respecte del marc constitucional incloent l'Estatut autonòmic de Catalunya i que restitueixi la política a les institucions."

El ple ha començat amb el vicepresident de l'executiu comunitari, Frans Timmermans, que ha dit que és urgent una sortida negociada a Espanya.

"És hora de parlar dins l'ordre constitucional."

Manfred Weber, del Partit Popular Europeu, ha dit que el referèndum no és vàlid i que la Unió Europea no té la voluntat d'intervenir en un conflicte intern. També ha afegit que senten molt que hi hagi hagut ferits.

"Necessitem un diàleg en el marc de la llei espanyola."

Gianni Pittella, de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, s'ha adreçat al govern de la Generalitat, a qui ha dit que una declaració unilateral d'independència seria una provocació. El referèndum no era legal, ha dit. Ha alertat de la tornada del nacionalisme excloent a Europa. "El nacionalisme és la guerra", ha recordat.

"Cal un esforç de regeneració i vull fer una crida a les autoritats catalanes: no proclameu la independència perquè podria provocar més desastres."

Ryszard Antoni Legutko, dels Conservadors i Reformistes Europeus, ha afirmat que la gestió de la crisi ha estat horrorosa i desoladora.

Per Guy Verhofstad, de l'Aliança dels Liberals Demòcrates per Europa, ningú ha de donar lliçons de democràcia a Espanya, però ha afegit que  "Ningú ha de fer servir una violència deplorable". Ha dit que "A aquest referèndum li faltaven les garanties i sabíeu que la majoria de catalans no hi participarien. Per tant, el resultat ja era conegut abans de fer-se. "Com es diu això? Manipulació?" Ha dit que els que sortirien guanyant amb la separació són els antieuropeus.

"Insto totes les parts que aturin l'escalada i s'asseguin a la taula amb un esperit d'entesa. No de separació, sinó de cooperació dins unes estructures federals en una Europa federal. No és una vergonya arribar a un consens".

Patrick La Hyaric, de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, ha afirmat que el referèndum de diumenge era il·legal, però que no es pot ignorar l'aspiració democràtica a expressar-se dels catalans.

"S'ha d'obrir un període de diàleg i que el poble es pugui expressar."

Ska Keller, dels Verds/Aliança Lliure, ha dit que Europa s'ha d'involucrar en la mediació per resoldre el problema. S'ha mostrat partidària de promoure el diàleg des d'Europa i s'ha mostrat temorosa que l'escalada sigui perillosa.

"El que ha passat a Espanya és inacceptable per la violència policial desproporcionada injustificable, cal deixar-ho clar. L'estratègia del president Rajoy ha fracassat. La situació s'ha de resoldre políticament i no amb la força policial."

Raymond Finch, del grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa, ha dit que Rajoy ha tirat una "bomba de fum" a Europa per l'abús dels drets humans.

"L'única manera de recuperar la confiança per part del govern espanyol és reconèixer que estava equivocat i promoure un referèndum pactat i legal. Si no, aquest incendi es continuarà ampliant."

Steven Woolfe, diputat no adscrit, s'ha referit a "la vergonya d'Espanya i del rei d'Espanya per la brutalitat de la policia i donar la culpa de la violència als violats". La UE, ha dit, hauria d'haver condemnat immediatament la violència, però "ho han reduït a trencar la llei pels catalans".

El títol del debat l'han consensuat els grups popular, socialista i liberal. Es diu: "Estat de dret, Constitució i drets fonamentals a Espanya, arran dels esdeveniments a Catalunya".

En un principi s'havia acordat que el debat seria sobre Constitució i estat de dret, però la pressió dels Verds i l'Esquerra Unitària ha aconseguit introduir-hi el concepte de drets fonamentals.