L'eutanàsia a Catalunya: la història de la "bona mort" de la Carina

Vam conèixer la Carina somrient, i la vam acomiadar amb un somriure, també. Feia, encara no, cinc anys que havia conegut el Fede, "l'amor de la meva vida", com deien l'un de l'altre, i un any i mig després, la malaltia de l'ELA -esclerosi lateral amiotròfica- trencava els seus plans de vida: "Era el meu somni: ser dos iaiets... amb bastonet... i anar fent".

Els trobem, a la Carina Casanovas i al Fede Garcia, a finals de la primavera passada, amb la idea de documentar el "30 minuts" que estàvem preparant sobre la llei de l'eutanàsia, per parlar d'un dret que és una realitat des del març de 2021. Aleshores, Espanya se situava en la reduïda llista de països on l'ajuda a morir està regulada.

"La Carina sempre havia tingut molt clar de fer l'eutanàsia. Ho tenia tan clar que no volia patir ni fer patir els altres, i tenir una mort digna", ens explicava el seu marit, i ella va fer tot el possible per aconseguir-ho, malgrat la intensitat d'una relació que ja estava sentenciada.

Ella cada cop tenia més dolors, i menys mobilitat: "Clar, quin dret tinc jo per mantenir-la aquí, de dir-li: 'queda't amb mi'. Tot, perquè jo vull que no marxi. Me l'estimo moltíssim, però també és estimar deixar anar", lamentava el Fede.

Les dades oficials parlaven de 214 morts per eutanàsia a Catalunya fins al desembre de 2023, quan la Carina estava fent els tràmits per accedir-hi. Ens va proposar que les càmeres l'acompanyessin fins al final. Volia fer del seu testimoni una mena de llegat, també perquè havia vist com la gent propera n'estava poc informada.  

"Jo em considero una activista a favor de l'eutanàsia, perquè considero essencial que el ser humà tingui aquesta llibertat."  

Com es viu l'eutanàsia?

Centenars de persones han demanat l'eutanàsia a Catalunya des que la llei va entrar en vigor, al juny. Però és un dret prou conegut per la ciutadania? Els metges estan preparats per entomar l'encàrrec a què els aboca la llei?

A través de la història d'amor i de comiat de la Carina i el Fede, parlem del patiment de les persones que demanen l'eutanàsia i que veuen en aquest final de vida un alliberament: "Jo no soc aquesta persona que no es pot aixecar d'un sofà; el que sé és que el meu interior s'assembla al que era, però m'agradava molt més el que era, eh?", ens explica la Carina.

Com recull la llei, "eutanàsia" significa etimològicament "bona mort", i està prevista per posar fi a sofriments insuportables, en persones adultes i que no hagin perdut la capacitat d'expressar la seva voluntat.

"El que tria l'eutanàsia no tria entre la vida i la mort, tria entre morir d'una manera o morir d'una altra. És fàcil morir malament, malauradament", explica Xavier Busquet, metge pal·liativista i acompanyant de persones en el final de vida. És un dels professionals de la xarxa de referents en eutanàsia que assessoren altres metges, si necessiten suport. N'ha acompanyat fins a 18 casos.

És la veu dels que han ajudat altres persones a morir, ajuda a entendre les pors i els reptes que aquesta nova prestació del sistema sanitari els posa al davant.

"Jo vaig practicar una eutanàsia, una de les primeres, quan es va aprovar la llei... Emocionalment, et passen moltes coses pel cap. Estàs ajudant a morir, però és molt dur, perquè, clar, no estàs acostumat a fer això, tot el contrari, no?", es pregunta Paqui LInde, infermera del CAP de l'Esquirol, a Osona.

Morir abans de rebre l'eutanàsia

Entre les persones que demanen l'eutanàsia, moltes moren per culpa de la malaltia abans de poder rebre-la. Tot i això, el desplegament de la llei ha avançat més a Catalunya que a la resta de l'estat, com ens explica el testimoni d'Alba Moran. Va decidir fer venir el seu pare des de Ponferrada:

"El meu pare vivia a Castella i Lleó, a Ponferrada. Tenia ELA... Va demanar l'eutanàsia el 2021. I no li deien que no, però li donaven allargues... I llavors vaig decidir emportar-me'l aquí a Catalunya."  

Per Assumpta Ricart, gerent de Processos Integrals de l'Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut i una de les responsables de la garantia del desplegament de la llei a Catalunya, "la llei és molt clara: l'eutanàsia és un dret de la ciutadania i, per tant, és una obligació del sistema de salut garantir-lo".

"Hi ha molta gent que, gràcies a això, ha pogut trobar pau i descans, ells i la família", diu Ana Lobo, una infermera de Primària que ha atès tres eutanàsies.

Els informes de la Comissió de Garantia i Avaluació --el grup d'experts que supervisa el funcionament de la llei-- que s'han publicat fins ara han documentat que falta informació entre la ciutadania, formació dels professionals, que detectaven entrebancs i que calia posar més facilitats i acompanyament als metges i infermeres, entre altres punts crítics.  

Núria Terribas, jurista i vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, també membre del Comitè de Garantia de l'Eutanàsia, és clara:  

"Al final, o ens ho creiem i hi posem els recursos que calgui o no ens ho creiem. Perquè, clar, sí, tenim una llei d'eutanàsia, sí, Catalunya anem capdavanters i som els primers, però, després, els professionals van així i els fem passar les de Caín, doncs, tampoc és just."

Com està la llei d'eutanàsia a Catalunya?

El reportatge es fixa en les fortaleses i les febleses de la llei a Catalunya --on s'ha consolidat abans que a la majoria de comunitats-- i apunta possibles millores, de la mà de professionals de la salut i la bioètica implicats en aquest final de vida.  

La llei de l'eutanàsia ha permès que molta gent que patia i moria sola i en la clandestinitat ho pugui fer acompanyada.

Darrere la lluita ciutadana per la despenalització de l'ajuda a morir i la defensa d'aquest dret, hi ha moltes veus anònimes i l'Associació Dret a Morir Dignament. La presidenta, Cristina Vallès, posa en valor l'esperança que la llei de l'eutanàsia ha suposat per a moltes persones:

"L'eutanàsia evita suïcidis, i l'eutanàsia allarga vides."

Vallès explica que és "un procés que ajuda la persona a reflexionar i que fa que aquesta mort sigui una mort segura acompanyada pels professionals i acompanyada per la família. És molt diferent".

Hi ha qui no ha pogut acollir-se a la llei perquè existeixen professionals que esquiven l'aplicació d'un encàrrec que els ve per llei. És el cas de la família de Lluís Moreno, que denuncia els entrebancs i irregularitats que van impedir que el pare, malalt de Parkinson des de feia anys, morís com ell havia demanat, tal com explica la seva filla Mònica:  

"Va acabar de la pitjor manera possible, patint fins al final, que és tot el contrari del que ell havia demanat."