L'eutanàsia, acceptada al carrer però aturada al Congrés
En un sondeig fet al febrer en què es preguntava si estaven d'acord amb l'eutanàsia, una immensa majoria dels ciutadans va contestar que sí, fins i tot un 66% dels votants del PP
Ara que acaba de morir Salvador Pàniker, que va presidir durant vint anys l'associació Dret a Morir Dignament, sembla oportú recordar com ha evolucionat la lluita per la legalització de l'eutanàsia. Una lluita que l'associació va començar l'any 1985.
L'opinió de la societat ha evolucionat molt, i el debat ha deixat de ser tabú. El document de voluntats anticipades, o testament vital, per evitar rebre un tractament que allargui la vida en condicions indignes, va ser un gran pas endavant, però hi ha casos que queden sense reposta.
Casos com el de Montserrat Voltà Daura, de 90 anys i malalta d'ELA. La seva filla va parlar per ella en una carta al director:
"Les lleis que tenim deixaran que em mori ofegada en la meva pròpia saliva, davant dels meus fills, i deixaran que aquesta imatge els persegueixi per sempre. No em sembla bé que, després de tenir una vida plena, el sistema m'obligui a viure d'una manera indigna i no permetin que me'n vagi en pau i sense patir."
No es pot expressar millor. És el que han pensat moltes persones que no volen que un mal final esborri una personalitat treballada durant tota una vida.
Els equips mèdics es resisteixen a aplicar la sedació en casos com aquest. Sovint ho fan perquè actualment el Codi Penal preveu penes de presó o inhabilitacions en cas que algú ajudi una altra persona a morir. L'associació Dret a Morir Dignament, fa anys que reclama que es despenalitzi l'eutanàsia i que s'apliqui la sedació en tots els casos en què es demani.
La presidenta de Dret a Morir Dignament, Isabel Alonso, creu que s'hauria de denunciar quan els metges es neguen a sedar:
"Moltes vegades els metges tenen por a denúncies per si han accelerat la mort, però ens hem d'acostumar a denunciar si no estan complint el nostre dret a no patir. Haurien de tenir por per fer patir a les persones quan ja s'estan morint."
En aquest tema, l'opinió de la societat espanyola ha evolucionat molt més de pressa que les lleis. En un sondeig fet al febrer on es preguntava si estaven d'acord amb l'eutanàsia, una immensa majoria contestava que sí, fins i tot un 66% dels votants del Partit Popular. Tot i això, el PP i Ciutadans han pactat una llei que només garanteix les cures pal·liatives, i han votat en contra d'una proposta d'Units Podem per legalitzar l'eutanàsia.
Però, com explica Núria Terribas, directora de la càtedra de Bioètica de la Universitat de Vic, és un dret, no una obligació:
"És un dret de les persones que l'exerceix qui vol i amb les garanties que la legislació pugui establir. No és una obligació de ningú; no estem dient que ningú s'hagi de sotmetre a res i la gent ho entén, ho entén molt més bé la gent de carrer que els polítics."
A Espanya, cada any moren unes 20.000 persones amb un patiment molt intens.
